-
Jan 1, 1000
s.V aC El mètode Socràtic - ANTECEDENTS
El tipus de diàleg i educació que Sócrates (s.V aC) aplicava era especial. La relació habitual en la que el deixeble pregunta i el mestre respon es capgira, Sòcrates era qui preguntava. Malgrat que estaven enfrontats. El mètode socràtic està influenciat pels sofistes, la seva dialèctica i focolització vers a l'èsser humà ho denoten, 1*
(L'eina no permet que la data sigui abans de crist, per tant he optat de situar l'entrada l'any 1000, visualment és optim per denotar la distancia temporal). -
Comenius (1592-1671) - ANTECEDENTS
El programa ideal de Comenius està explicat a la sebra obra Didàctica magna, on planteja que s'ha d'ensenyar a tot a tothom, siguin d'on siguin i d'un o altre sexe. La seva didàctica es basa en que qui ensenya ensenyi menys i qui estudia aprengui més. La seva obra Orbis pictum reris és el primer exemple de llibre de text. *2 -
Edward Thorndike (1874-1945)- ANTECEDENTS
Pertany al corrent de la psicopedagogia experimental i està considerat un precursor de l'enfocament conductista. De la seva contribució destaquem la llei de l'efecte *2*3 -
John Dewey (1859-1952) - ANTECEDENTS
Reformador de la pedagogia amb interessos socials *1, juntament amb Montessori, Ferrière, Claparède, Piaget, etc...*2. Manifesta la necessitat de demcratitzar l'educació i donar-li una projecció més pràctica. Destaquem la publicació Democracia i Educación (1916) No creu en mètodes tancats sinó en la capacitat del docent per adaptar-se a cada situació i context d'actuació, *3 -
Vygotsy (1896-1934) i el constructivisme social - ANTECEDENTS
Influent en el constructivisme social.
Aquesta perspectiva no creu en sistematitzar la manera d'aprendre o construir coneixement. El coneixement es construeix socialment, usant el llenguatge. Els constructivistes socials argumenten que els educadors han d’entendre la diversitat de perspectives del seu alumnat i realitzar activitats d’aprenentatge adequades. -
Period: to
Les arrels de la TE (anys 40 i 50)
Psicòlegs i educadors iniciaren programes d'acció instructiva basats en l'assoliment d'objectius i conceptes d'aprenentatge.Aquest punt de vista és d'origen militar, sorgit a partir de la participació d'EEUU a la II GM. *4 -
Period: to
Els audiovisuals i la influència conductista (anys 50 i 60)
Impacte dels social media (ràdio, cinema, tv... ).
Influència de la psicologia conductista. Poc a poc es va acceptant la TE que estudia la introducció de materials i recursos de comunicació per millorar els processos educatius. *4 -
La taxonomia de Bloom - ANTECEDENTS
La taxonomia de Bloom i el seu sistema per seqüenciar els objectius d’aprenentatge ha influenciat de manera decisiva a docents i dissenyadors.*5 L’any 2000 la taxonomia va ser revisada per Andreu Churchs -
Period: to
Model DI als anys 60
CARACTERÍSTIQUES: Lineals, sistemàtics i prescriptius. Es centren en coneixements , habilitats objectius mesurables. *3 *P -
R.Glaser
Fou el primer en relacionar les necessitats de l'estudiant amb el disseny i desenvolupament de recursos, és a dir, fou el primer en incloure la perspectiva pedagògica i la del procés. *3 *D -
Period: to
La TE tecnico-racional per al disseny y l’evaluació de l’ensenyament (anys 70)
Època de màxim esplendor de la TE :
- Creació d’associacions (com aect), celebració de conferències, jornades i congressos entorn a la TE. La TE obre fronters cap a altres països no anglosaxons (Chile, Argentina, Brasil, Espanya, Polònia, India, Japó...) -
Period: to
Model DI als anys 70
CARACTERÍSTIQUES: aquest model esta basat en la teoria de sistemes oberts. Busquen la participació dels estudiants. *3 *P -
El model ADDIE
És un model de la família del ISD.
Inclou 5 cinc fases principals: -Anàlisi.
-Conceptualització o disseny.
-Desenvolupament.
-Implementació.
-Validació.
No necessàriament s'han d'incloure per aquest ordre.
Podrem trobar eixos similars en altres models.
*3
Va ser creat pel Centre de Tecnologia Educativa de la Univeristat de Florida per a l'Exèrcit dels EUA i després es va adoptar a totes les forces Armades dels EUA *10 -
Seymour Papert.
Matemàtic pioner de la inteligència artificial, creador del projecte LOGO. Fou deixeble de Piaget i una de les persones que traslladà els principis constructivistes als entorns informàtics. *4
Destaquem la seva publicació Mindstorms: Children, Computers, And Powerful -
Period: to
La crisis de la perspectiva tecnòcrata de la TE (anys 80)
Comença a qüestionar-se la eficàcia de la TE als sistemes educatius, perquè es critica la seva concepció tecnico-realista, i el seu allunyament del món escolar i de la figura del docent *4 -
Period: to
Model DI als anys 80
CARACTERÍSTIQUES: els models es basen en la teoría cognitiva, mostrant interès per comprendre els processos d'aprenentatge, la practicitat i la resolució de problesmes. *3 *P -
R. Reigeluth
Defineix el concepte DI-DTP des del punt de vista de prossesos. *3 *E -
Inici de l'Etapa Crítica del ISD
Segons Shulman a Pedagogical Content Knowledge, els dissenyadors instruccionals han de conèixer els aspectes pedagògics que condicionen el disseny i les teories i estratègies instruccionals, però no conèixen la disciplina que sʼensenya i sʼaprèn (qui ho coneix és el professor). Per tant, cal explorar formes específiques de dissenys pedagògics comuns per tal de que els professors aportin els seus coneixements de la matèria *5 -
Banathy
El seu plantejament veu l'educació com un sistema, és a dir, un acoblaments de diferents parts dissenyades i construides per aconseguir objectius a trabés de la seva interactució. 30 anys més tard les seves concepcions del disseny en general han canviat en gran mesura, encaminant-se cap a una concepció dinàmica. *6 -
Period: to
L'Etapa Crítica de l'ISD
Algunes crítiques: -Els dissenyadors instruccionals haurien de conèixer alguns aspectes de la disciplina que s'ensenya -Detallar els processos del dissenyador relentitza l'ISD. *15 -Alguns cops no s'identifiquen les diferències entre l'acció formativa i el seu disseny. -No es pot dissenyar l'aprenentatge, és un resultat .Podem dissenyar l'ensenyament. -En un model constructivista els alumnes han de tenir talent i esforç.- Nomès oferir informaicó no implica que les persones aprenguin. *3
-
Period: to
Model DI als anys 90
CARACTERÍSTIQUES: Aquest model està inpirant en les teories constructivistes i de sistemes, es centra en l'aprenentatge i no en els continguts. S'estructura en fases sistèmiques, integradores i cícliques que permeten revisar processos de planificació. *3*P -
Gustafson (1996) i Molenda (1997)
Defineixen el concepte des d'un punt de vista de processos : planificació i desenvolupament, anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua. *3 *F -
Dick, Carey, Berger i Kam
El DI lʼentenen des del punt de vista de processos ja que sistematitzen la planificació de l'ensenyament: apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa, incloent lʼanàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels materials i les activitats dʼaprenentatge.*3 *G -
Dorrego (1999) i Polo (2001)
Veuen el DI des del punt de vista de processos: anàlisi, disseny, producció, desenvolupament i/o implementació i avaluació. *3 *8 -
El Model ASSURE
Creat per Heinich, Molenda, Russel i Smaldino.
(ANALIZE) - Analitzar als alumnes (STATE) -Fixar objectius (SELECT) -Seleccionar els mètodes de formació, la tecnologia i els mitjans de distribució dels materials. (UTILIZE) -Utilitzar els mitjans i els materials (REQUIRE) -Exigir la participació dels alunes (EVALUATE) -Evaluar i revisar. *11 -
G.M. Piskurich
LʼID és considerat un conjunt de processos per a crear les activitats dʼensenyament i aprenentatge. *3 *H -
Broderick (2001) Citat perKanuka (2006)
Broderick ens obre una nova perspectiva al s XXI, identificant les DI - DTP com una estratègia pedagògica basada en la invetigació teòrica i pràctica en les àrees de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes.*3 *9 -
Richey, Fieldsi Foxon
Defineixen el DI des d'un punt de vsta de processos: “planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necesitats, el desenvolupament, les dades, l'avaluació, i el manteniment de programes. *3 *I -
El DI es relaciona amb l'Art i el disseny
Establir aquesta relació comporta afiramar que el DI és una art perquè el disseny dels recursos didàctics és un procés altament creatiu. *7 -
Les teories de l'aprenentatge al s XXI
Merrill i Laurillard aposten per un marc del disseny que incorpori les teories bahaviorista, cognitivista i constructivista. *3 -
Mètode MISA
Encara avui dia hi ha una manca dʼeines i mètodes eficaços que permetin als docents dissenyar amb garanties les accions educatives. Per aquest motiu (Paquette, 2002) des del concepte de lʼenginyeria pedagògica ens proposa crear un vincle clar entre les teories de lʼaprenentatge i la pràctica educativa. El mètode MISSA *14(Mètode dʼEnginyeria de Sistemes de lʼAprenentatge).*3 -
Period: to
L'aprenentatge on-line.
Segons el gràfic, el percentatge de cursos basats en la tecnologia ha augmentat de manera molt visible en aquest període,
passant del 15'4% al 36,5%. Contrariament els cursos dirigits per un instructor a temps real ha disminuit del 71,1% al 58,8%. *18 -
El DI es relaciona amb l'arquitectura i l'ingenieria
Aquesta relació recau per la proposta de Gibbons de reexaminar la fonamentació teorica del DI, per alinear-lo amb l'arquitectura i l'ingenieria. *3 -
Period: to
L'augment de cursos on-line
El percentatge de cursos on-lin també augmenta passant del 13, 5% del 2003 al 27,49% al 2009, tal i com mostra la gràfica*18. -
Smith i Ragan 2005
Els autors inclouen les dues perspectives de manera molt fusionada, ententenent que els processos de planificació d'activitats, materials i recursos incorporen els principis de l'aprenentatge i l'ensenyament.*3 *J -
Onrubia
Enfoca el DTP des del punt de vista de fusió dels recursos tecnològics ab els del DI. *3 -
R.A. Reiser i j.V. Dempsey
Enfoquen el DI com una eina per desenvolupar programes educatius. *3 *K -
Coll, Onrubia i Mauri
Ens ofereix una visió de treball homogeni entre l'estratègia pedagògica i disseny tecnològic *3 -
M.D. Merrill
La proposta de l'autor amb la intenció de que el DI evolucioni cap a un concepte més integrat, DTP consisteix en aportar una proposta sobre els principis fonamentals de la formació, amb una base metodològica significativa com és: la reflexió, l'ús del coneixement i competències i la demostració en públic del que es sap fer i aplicació dels aprenentatges a la vida real. La seva postura es basa en aprenentatges significatius i motivació. *3 -
El reconeixement del rol del dissenyador
Els DI o DTP comença a ser acceptat per investigadors propers a la psicologia de l'educació. S'enten el disseny com un primer pas i no un condicionament, contemplant que hi poden haver diferències entre la previsió i la realitat (per limitacions institucionals, professionals, socials i interpersonals.
El model de Schwier, Campbel i Kenny reibindica el reconeixement del rol del dissenyador, per deixar de treballar a la sombra i liderar el procès.
*16 *3 -
G. Conole
La proposta de l'autora per a l'evolució del DI cap a un concepte més integrat es basa en una postura que fa evolucionar els següents conceptes: Caminar del aprenentatge individual, informacional i passiu cap a l'aprenentatge social, basat en l'experiència i actiu. Cal vèncer tension entre els instruments personalitzats/institucionals; sistemes integrats/acoblament flexible; control pròpi/control de l'estudiant. *19 -
Period: to
El percentatge d'estudiants on-line
El percentatge d'estudiants que fan classes on-line ha haugmentat del 9% al 19% als cicles mitjans i del 10 al 30€ als cicles superiors. *18 -
J. Willis
La peculiaritat de la teoria d'aquest autor és definir de manera separada ID des del punt de vista pedagògis i ID des del punt de vista de procés. Veu la unió entre els dos termes degut a que ambdos tenen com objectiu crear materials, però denota que cada perspectiva emfatitza aspectes diferents.*3 *L -
Model SOLE
SOLE és un model amb 9 elements: -Realimentació-Valoració-Reflexió-Context personal -Context Social-Moderació Peer-Tutor de facilitació-Tutor de contacte-Materials d'aprenentatge
*12 *13 -
Prejornada arrel del seminari Educational Technology Users Group of BCʼs Spring Workshop,
Es celebrà un debat amb uns 50 dissenyadors instruccionals.
Els temes a tractar foren:- Hi ha futur per als dissenyadors instruccionals?
- Adéu a ADDIE?
- La teoria de l'aprenentatge i disseny instruccional
- La construcció d'activitats interessants
-
R.C. Richey, J,D. Klein i M.W. Tracey
La darrera deficinió que exposem ens presenta el DI com la unió de la perspectiva de processos i de la perspectiva pedagògica, a més a més defineix el DI com una ciència i un art, termes que reforçen aquesta unió de perspectives. *3 *M -
R. C. Richey, J. D. Klein, M. W.Tracey
Amb la finalitat de que el DI evolucioni cap a un concepte més itegrat els autors proposen 6 dominis com a base del coneixements del DI-DTP:
-Els estudiants i els processos dʼaprenentatge.
-Els contextos dʼaprenentatge i dʼactuació.
-Lʼestructura del contingut i la seqüència.
-Les estratègies formatives i no formatives.
-Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució.
-Els dissenyadors i processos de disseny.
I relacionen els elements que contenen amb la teoria del disseny constructivista.*3 -
Sangrà, Guàrdia, Williams i Schrum 2004
El condicionament de l'enginieria de sistemes:
Sistematització del treball per analitzar els problemes.
Atendre les interaxions externes i internes.
Analisis de les situacions específiques des del seu context. *3 -
El repte per als dissenyadors és...
Evitar deixar-se portar per els mitjans de comunicació. -Dissenyar programari educatiu de qualitat. -Integrar l'ús de dispositius mòbils en el pla d'estudis. -Eliminar les influències que distreuen. Per al futur disposem d'amplitud d'eines. *18
