-
Antecedents més llunyans
Des de Plató (I a. C.), passant per les teories escolàstiques (XII-XIII) de fe i raó, fins aplegar a Comenius S.XVI l'educació es basa en la transmissió de coneixements. Hi ha hagut diverses corrents teòriques que es plantejaven quin era el paper de la educació a la societat al llarg de la història. Imatge: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
Fotògraf Juan Pinedo Fernández. Llicència CC. -
Antecedents: Edward Thorndike
Als segles XIX i XX Thorndike va ser un dels precursors dels enfocaments conductistes. -
John Dewey
John Dewey parla de la necessitat de millorar els processos dʼensenyament i aprenentatge proposant la vinculació de les teories de lʼaprenentatge amb les pràctiques educatives basant l’aprenentatge en experimentació i atenent a les necessitats individuals. Rellevància: adaptació del docent, pensament reflexiu, etc. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/rdhout/5660961736/ -
Period: to
Generació anys 60
Models lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en els coneixements i habilitatsacadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables. -
Glasser: anàlisi de les necessitats dels estudiants.
Glasser fou el primer en introduïr el concepte d'DI des de la perspectiva dʼun model que relacionés lʼanàlisi sobre les necessitats de lʼestudiant amb el disseny i desenvolupament dels recursos i les estratègies dʼaprenentatge. -
Apareix el nou terme: "Instructional Design"
L'Association for Educational Communication and Technology cita per primera vegada el terme instructional design o disseny instruccional. Comença l’ús de lʼexpressió instructional design amb lʼobjectiu de
sistematitzar mètodes de planificació y de desenvolupament dels processos dʼensenyament. -
Period: to
Generació anys 70
Models que es basen en la teoria de sistemes, s'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d'ensenyament i aprenentatge. -
Period: to
Generació anys 80
Models heurístics, es basen en la teoria cognitiva, s'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge, i el coneixement s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes. -
Charles Reigeluth
Afirma que "les teories del DI es basen en principis de disseny, les quals descriuen mètodes dʼensenyament i aprenentatge, i les situacions en què aquests mètodes sʼhaurien dʼutilitzar...” Imatge CC.
http://cammybean.kineo.com/2010/02/id-live-with-charles-reigeluth-on.html -
Paul Saettler: transmissió i instrucció
Saettler aporta el plantejament de lʼeducació amb una perspectiva bàsicament transmissora i instructiva. -
Period: to
Generació anys 90
Models no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes. Centrats en l'aprenentatge, i no en els continguts . Les fases són sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar el procés de planificació. -
Dave Jonassen: diferències del DI al constructivisme i l'objectivisme
Assenyala que hi ha diferències entre el disseny instruccional per al constructivisme i lʼobjectivisme (conductisme i cognitivisme). Per al constructivisme: els resultats dʼaprenentatge són impredictibles, i que la instrucció ha de reforçar, però en cap cas modelar lʼaprenentatge. Per al l’objectivisme: el disseny basat en objectius té sortides predeterminades i intervé en el procés dʼaprenentatge creant esquemes preestablerts de la realitat dʼun concepte en la ment del que aprèn. -
Dick: Nous principis instruccionals
Apunta la necessitat de proposar nous principis instruccionals si es volen tenir models de disseny que puguin continuar sent útils i ajudin a implementar els canvis promoguts pels nous corrents teòrics de lʼensenyament i lʼaprenentatge. -
Bednar et al: autenticitat i resolució de problemes
Bednar et al. proposen que el disseny cal pensar-lo en termes dʼactivitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i en pràctiques reflexives i col.laboratives. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/moregoodfoundation/5135999664/ -
Gustafson i el terme DI i les seues fases
Defineixel DI com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les fases d'anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua que permeti retroalimentar i millorar el sistema. -
Dick i Carey, Berger i Kam: L'ID com a procès sistemàtic
l DI lʼentenen com un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa. En aquest procés sʼinclou lʼanàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels materials i les activitats dʼaprenentatge. -
Bourdeau i Bates: vincle entre ID i educació oberta a distància.
Estableixen el vincle intrínsec entre el disseny instruccional (ID) i lʼeducació oberta i a distància (ODL). Aquest lligam, al món real, planteja problemes específics dʼinterès per a lʼID. En cap altra situació dʼensenyament-aprenentatge, lʼID és tant essencial. LʼODL fa necessària la planificació a llarg termini de les activitats de formació, els costos, lʼanàlisi, els plans dʼestudi, el desenvolupament dels materials didàctics i el manteniment, així com decidir com sʼhi dissenyen. -
Ertmer i Newby
Fan aportacions molt interessants respecte la influència que les teories de lʼaprenentatge -bahaviorista, cognitivista iconstructivista- han de tenir en el disseny instruccional. Proposen que el dissenyador es basi en diferents postures filosòfiques, que conegui els punts forts i els febles de cadascuna, per poder decidir en quina o quines basarà el seu disseny.
Imatge CC.
http://www.usask.ca/education/coursework/802papers/mergel/brenda.htm -
Molenda: Redefinició de DI
Defineixel DI com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les fases d'anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua que permeti retroalimentar i millorar el sistema. -
Van Merriënboer i Dijkstra: Els 4 components del DI
Proposaren el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID) per tal de cobrir el disseny de formacions que requereixen assolir habilitats cognitives complexes. -
Nova aportació d'en Dave Jonassen
Proposa ara un model per a dissenyar entorns dʼaprenentatge constructivista, on a partir dʼun problema, una pregunta o un projecte que se li planteja a lʼestudiant, i amb tot tipus de suport, aquest ha de poder-lo interpretar, resoldre o finalitzar. -
Snelbecker
Pensa que les teories no haurien de ser prescriptives perquè lʼobjectiu és que afavoreixin un millor coneixement dʼinstruments i propostes que facilitin el disseny, en funció de contextos els quals poden esdevenir diferents. -
Dorrego: DI sitemàtic i no-sistemàtic
Dorrego veu el DI com un procés sistèmic, i no sistemàtic, de disseny dʼactivitats educatives, ja que es compon dʼun conjunt de fases molt relacionades entre sí; anàlisi, disseny, producció, desenvolupament i/o implementació, i avaluació, les quals poden tenir lloc de manera simultània i no necessàriament de manera lineal. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/galio/2591651366/ -
Creació del model ASSURE
Heinich, Molenda, Russel i Smaldino creen el model ASSURE. Imatge: Feta per mi. Adaptació de:
http://www.slideshare.net/msquareg/comparing-instructional-design-models -
Mayer: aportació constructivista
Estableix una visió interessant sobre com ha de serun aprenentatge constructivista, el qual no necessàriament sʼha de produir per descobriment, sinó que pot tenir lloc a partir dʼuna estratègia dʼensenyament directa que estigui ben dissenyada. -
Piskurich: El model "rapid prototype"
LʼID és realment un conjunt de regles, o procediments per a crear les activitats dʼensenyament i aprenentatge que es necessitin. Alguns dʼaquests procediments tenen per objectiu descobrir com ha de ser lʼacció formativa a desenvolupar, i dʼaltres procediments han de servir perquè els participants coneguin quins són els objectius de la formació. Estableix el model prototipització ràpida o rapid prototype. -
Driscoll
Assenyala que disseny instruccional ha de facilitar que elsobjectius dʼaprenentatge es negociïn, mai sʼimposin, i que ha de facilitar eines als estudiants en entorns dʼensenyament i aprenentatge rellevants que facilitin la construcció de coneixement. -
Wiley: DI i els objectes d'aprenentatge
Ell qüestiona quin paper hi juga el disseny instruccional o tecnopedagògic entorn al disseny de Learning Objects (LO) o Objectes dʼaprenentatge. -
Broderick
Segons ell lʼID és l'art i la ciència que permet crear un entorn educatiu i els seus materials que portin l'estudiant de lʼestat de no poder realitzar certes tasques a l'estat de ser capaç de realitzar-les. El DI es basa en la investigació teòrica i pràctica en les àrees de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes. -
Richey, Fields i Foxon: Nova definició de ID
L’ID es defineix com la “planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necessitats, el desenvolupament, la avaluació, la implementació i el mantenimient de materials i programes.” -
Moore, Bates i Grundling: DI i l'art o disseny
Relacionen el disseny instruccional amb l’art i el disseny en sentit ampli “un sistema de disseny instruccional es considera tant una ciència com un art: una ciència perquè es basa en els teories de lʼaprenentatge i un art perquè el disseny dels recursos didàctics és un procés altament creatiu”. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/dexxus/5890431924/ -
Laurillard: Les TIC i el diàleg discursiu
Aposta per una teoria que pivoti entorn al contexttecnològic, però que també tingui en compte el que proposen diferents teories bahaviorista, cognitivista i constructivista. En aquest sentit proposa que les TIC i els seus múltiples formats poden tenir un rol fonamental en el diàleg entre professor i estudiant oferint un “conversational framework” o “marc de conversa”,
que pugui promoure un diàleg discursiu. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/uocunescochair/5407350287/ -
Goodyear: Nombre d'estudiants
Adverteix que el nombre dʼestudiants per professor és un tot un repte per poder oferir el nivell de feedback necessary basant-se en Laurillard i el rol del diàleg entre professor i estudiant. -
Paquette: Mètode MISA
Des del concepte de lʼenginyeria pedagògica -on, a més del disseny instruccional, sʼinclou lʼenginyeria del software i la cognitiva- ens proposa crear un vincle clar entre les teories de lʼaprenentatge i la pràctica educativa mitjançant el seu model anomenat MISA (Mètode dʼEnginyeria de Sistemes de lʼAprenentatge). -
Molenda: ADDIE com a paraigües per referir-se a un ISD
Una nova aportació: conclou que l’ ADDIE no es tracta tant dʼun model de DI-DTP, sinó més aviat dʼun “paraigües”, dʼuna “etiqueta” o un “terme col·loquial” per denominar que és un ISD. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/vinothchandar/6132260807/ -
Gibbons
Proposa reexaminar la fonamentació teòrica de lʼID tot alineant-lo amb lʼarquitectura i lʼenginyeria. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/werkunz/4608613719/ -
Schwier
Recomana que els dissenyadors ampliïn la visió que tenen sobre la pràctica de lʼID. -
Sangrà, Guàrdia, Williams i Schrum
Afirmen que lʼenginyeria de sistemes condiciona el disseny tecnopedagògic proporcionant “un marc de treball sistemàtic per a analitzar el problema, tenint en compte totes les interaccions externes i internes, alhora que cada situació específica pot analitzar-se des del seu context”. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/unia/837407548/ -
Smith i Ragan: Nova definició de l'ID
Segons ells lʼID és “el procés sitemàtic i reflexionat dʼaplicar els principis de lʼaprenentatge i de lʼensenyament a la planificació de materials i activitats educatives, recursos informatius, i lʼavaluació.” -
Driscoll: principis del constructivisme a l'educació en linia
Afirma que el constructivisme recomana aplicar strategies metodològiques o instruccionals que segueixin diferents principis que encaixen especialment amb lʼeducació en línia:a) Contextualitzar lʼaprenentatge en entorns complexos, rellevants i que siguin reals, mitjançant la creació de simulacions, micro-mons i similars.b) Afavorir la negociació social com una part integral de lʼaprenentatge, mitjançant estratègies comunicatives com ara els fòrums, xats, e-mails, etc. -
Hannum: encerts i errors dels últims 30 anys.
Destaca de manera molt clara els encerts i els errors, i les potencialitats i les febleses al llarg dels darrers 30 anys pel que fa l’ISD però fa un èmfasi especial en analitzar com sʼutilitza lʼISD, com es gestiona, i el nivell de preparació dʼaquests dissenyadors perquè en treguin un rendiment adequat, tenint en compte les necessitats dels estudiants de cada context particular. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/richardstep/7437996872/ -
Kirschner, Sweller i Clark: aprenentatge basat en problemes.
Qüestionen alguns aspects sobre la relació entre el disseny tecnopedagògic i els enfocaments constructivistes, posant-los a debat en relació a estratègies com lʼaprenentatge basat en problemes. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/lumaxart/2137737248/ -
Merrill: Visió cíclica que inclou la integració.
Aporta una visió cíclica del que ha de ser una activitat dʼaprenentatge, i en destaquem especialment la fase “integration” de la seva proposta sobre els principis fonamentals de la formació, la qual dóna molta força a estratègies metodològiques que fomenten aprenentatges més constructivistes i significatius. -
Svensson i Östlund
Aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de lʼeducació a distància. La idea dʼaquests autors és construir un marc de treball integrat per a lʼe-learning que contempli el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia dʼactivitat i context contemplant la tecnologia més adequada per a cada cas. -
Gùardia: Disseny i planificació pedagògica
Estableix que fins fa poc, disseny instruccional i disseny tecnològic sʼentenien com dues fases diferents i seqüencials, però en lʼactualitat, aquest enfocament sʼestà veient que no és adequat i que sovint el disseny i la planificació pedagògica queden al marge del que després realment es pot acabar implementant. -
Atwell: aprenentatge informal
Qüestiona el paper de lʼaprenentatge informal i lʼús de les xarxes socials. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/stabilo-boss/93136022/ -
Conole: Necessitat d'un canvi cultural
Afirma que lʼimpacte de la web 2.0 en lʼeducació ha estat poc rellevant comparat amb altres àmbits de la societat, tal i com va succeir amb la web 1.0. Per això, proposa un marc sobre les característiques de lʼ aprenentatge i adverteix de la necessitat d’un canvi cultural. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/eugenevoorneman/3752430574/ -
Huett, Moller, Foshay i Coleman
Aborden l’aspecte del disseny i demanen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos dʼeducació a distància, es consideri com a un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics més adequats segons les necessitats específiques de cada context en particular. A més a més, parlen de la necessitat de fer evolucionar la professió dels dissenyadors instruccionals, apostant per què -
Willis: Dues perspectives de l'ID
Aporta dues perspectives: ʼID com a Pedagogical ID i process ID.Els diferencia clarament quan diu que en el primer cas és quan es fa èmfasi en els principis i teories de lʼaprenentatge en què sʼha de basar el disseny, així com la tria de les estratègies pedagògiques més adequades, i en el segon cas es focalitza en el procés que se segueix per prendre decisions i desenvolupar materials. Imatge CC:
http://www.flickr.com/photos/sunside/3487743646/ -
Area: Evolució
Estableix les diverses concepcions de les diverses perspectives personals i institucionals:- Anys 40 i 50: Sorgida de l’àmbit militar nord-americà. - Anys 60 i 70: Fascinació pels mètodes audiovisuals i influència conductista. - Anys 80 i 90: Crisi per la perspectiva tecnòcrata a l’educació. Segons Area es caracteriza per “eclecticisme teòric i influències de les tesis postmodernes” -
Bates: Dues aportacions molt importants
Realitza valoracions i aportacions importants: - El marc dʼADDIE o de lʼISD va ser útil, però que seguir-lo al detall, és possiblement, inútil. - Ha de ser una “habilitat del dissenyador tenir la capacitat dʼidentificar lʼenfocament més apropiat en funció del context i no esdevenir dogmàtic per cap en particular”. -
Atkinson: Model SOLE
Crea el model SOLE, que és un model molt flexible, que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny perquè va associat a una eina que conté models i plantilles per desenvolupar les propostes educatives. Sorgeix com a demanda de models que incloguen les TIC. -
Educational Technology Users Group Workshop
Es celebra un imporatant seminari: Educational Technology Users Group of BCʼs Spring Workshop al Canadá. -
Richey, Klein i Tracey
Proposen que la base de coneixement del DI sʼestableixi a partir de sis dominis. Alhora, també a partir de les seves investigacions i lligat amb aquests dominis, resumeixen quins són els elements que conté cadascun en relació a la teoria del disseny constructivista, pel qüestionament i alhora la rellevància que ha adoptat en els models dʼensenyament i aprenentatge actuals. -
Reiser i Dempsey
Parlen del terme instructional technology o tecnologia educativa.
