-
Dewey, John.Punt d'inflexió en el camp del disseny pedagògic
Punt d'inflexió en la camp del disseny pedagògic.
Proposa una visió innovadora. Planteja la necessitat de millorar es processos d'ensenyament i aprenenetatge proposant que es creï una ciència que vincule les teories de l'aprenentatge amb les pràctiques educatives. -
Area, Manuel (2009) Fascinació pels audiovisuals I
Tecnologia educativa, allò que ajuda a seleccionar els suports: imatge, àudio, tv, amb que el recursos es presentaran. Idea sortida de l'àmbit militar nord-americà. Fascinació pels audiovisuals, influència conductista -
Area, Manuel (2009) Fascinació pels audiovisuals II
Continua: Tecnologia educativa, allò que ajuda a seleccionar els suports: imatge, àudio, tv, amb que el recursos es presentaran. Idea sortida de l'àmbit militar nord-americà. Fascinació pels audiovisuals, influència conductista -
Area, Manuel(2009) Canvi.Enfocament Tècnico-racional i avaluació
Canvi.Tecnologia Educativa: allò que descriu el procés en què es decideix el què, el com i el quan de l'acció educativa. Enfocament tècnico-racional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament. -
DI. Association for Educational Communication and Technology
Seels i Richey 1994. Reiser i Rempsei 2012
L'ús del terme Disseny Instruccional (DI) el va iniciar l'Association
Disseny i missatge, Estratègia per controlar el procés d'aprenentatge. -
Area, Manuel (2009) Enfocament Tècnico-racional II
Tecnologia Educativa: allò que descriu el procés en què es decideix el què, el com i el quan de l'acció educativa. Enfocament tècnico-racional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament. -
Area Manuel(2009) Crisi. Canvi a TIC
Crisi per la perspectiva tecnòcrata de l'educació, interés per les TIC -
ADDIE. Nou model genèric. Marc Conceptual de Disseny
Model de sistemes Instruccionals (ISD) 5 fases:
1 Anàlisi2 Disseny 3 Desenvolupament 4 Implementació 5Avaluació -
Area, Manuel(2009) Crisi. Canvi a TIC
Crisi per la perspectiva tecnòcrata de l'educació, interés per les TIC -
Rowland. Crítica al ADDIE
Gordon i Zemke 2000, Bichelmeyer 2004
No reflexteix e que fan els dissenaydors
No condueix necessàriament a les millors solucions. Sense base científica
No aprofita els avantatges de les TIC -
Jonassen. Dif. DI Constructivisme i Objetivisme
DI Constructivisme= RA impredictibles
DI Objetivisme(conductisme+cognitivisme)= RA predeterminats -
Bednar. Contructivisme.Seguint Jonassen.Activitats contextualizades múltiples
DI Constructivisme= RA impredictibles
Activitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i en pràctiques reflexives i col·laboratives. -
Tennyson. Classificació Generacions de Models DI
Distribuïts en 4 generacions per 3 teories
60 = Teoria conductista
70= Teoria Condustista
80=Teoria Cognitiva
90= Teoria Constructivista -
Willis. Model R2D2.
ADDIE més rígid, model lineal de disseny
R2D2 = Recursive Reflective Design Model. Més basat en teories constructivistes.
Reflexió constant sobre el propi procés de disseny i la participació dels estudiants en aquest procés -
Dick i Carey. Model paregut ADDIE sense Implementació
-
Jonassen. Costructivista Model aprenentatge. Estudiant Actiu
Proposa model dissenyar entorns d'aprenentatge constructivista.
A partir 1 problema, pregunta o projecte; l'estudiant pot interpretar, resoldre o finalitzar.
De manera Activa. -
Merrill. Objectes d'aprenenetatge
Wiley 2000
Els Objectes d'aprenentatgeen el disseny instruccional o tecnopedagògic. -
Van Merriënboer, Dikkstra. Model DI 4 Components
Model DI no ISD. No cobreix l'aplicació o avaluació, ni les revisions.
Per assolir habilitats cognitives complexes. -
Reigeluth, C. Teories DI = Descriptives i Prescriptives
Del 1997-1999. Divideix les teories en 2 grups:
Teories DI = 1descriptives + 2prescriptives
T Descriptives= Tde l'aprenenetatge ( com es produeix)
T Prescriptives = T de la instrucció (pauta) -
Snelbecher, G.E Crítica a Reigeluth. Negació a la Pauta
No prescriptives perquè l'objetiu és que afavoreixin un millor coneixement d'instruments i propostes.
*Negació a la Pauta -
Mayer. Constructivista. Visió de l'aprenentatge
Aprenentatge constructivista a partir d'una estragègia d'ensenyament directa que estiga ben dissenyada. No necessàriament aprendre per descobriment. -
Bielaczyc, Collins. SocioConstructivista
Branca SocioConstructivista.
Aprendre a aprendre, autoaprenentatge, educació a distància. -
Heinich, Molenda, Russel i Smaldino. Model ASSURE
A= Anàlisis dels estudiants (Analize)
S= fixar els Objetius (State)
S= Selecció de mètode de formació (Select)
U= Ús mitjans i suports (Utilize)
R= participació de l'estudiant (Require)
E= Avaluació i revisió final (Evaluate) -
Driscoll. Constructivista. Seguint a Mayer. RA+Avaluació
Duffy i Jonassen 1992
RA es negocien no s'imposen.
Avaluació = procés de construcció i no producte final.
Xe portfolio, potenciant l'autoanàlisi i la metacognició. -
Piskurich. Model Prototipització ràpida (Enginyeria de programes)
Model utilitzat hui en dia en contextos virtuals.
Prové de l'àmbit de l'enginyeria de programes i dels models racionals.
Tripp i Bichelmeyer 1990. model efectiu si les eines informat sempre estan disponibles per modificar i corregir ràpidament -
Moore, Bates i Grundling. Art + Disseny instruccional
Diuen que un sistema de disseny instruccional es considera tant ciència com un art.
Ciència = teories aprenentatge.
Art = disseny recursos didàctis és un procés altament creatiu. -
Merrill, M Incorporació 3 Teories
i més autors Proposen un marc de disseny que incorpore les 3 teories:
Conductista, cognitivista i constructivista -
Laurillard, D. TIC prioritària + 3 teories
Aposta per una teoria que pivoti entorn al context tecnològic, les TIC, sense deixar de costat les teories conductista, cognitiva i constructiva.
Estratègies Tecnològiques+Tècniques Instruccionals -
Goodyear, P D'acord amb Laudillard + feedback estudiants
Estratègies tecnològiques+Tècniques institucionals + nº d'estudiants per professor s'ha de tindre en compte per poder oferir un nivell de feedback necessari. -
Paquette. model MISA (Enginyeria del sotware i cognitiva)
MISA = Mètode d'Enginyeria de Sistemes d l'aprenenetatge.
Proposa crear un vincle entre teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa. -
Häkkinen. Crisis ISD
Crisis per l'aparició de noves capacitats digitals i els elevats costos de producció d'entors, contiguts i elementos més complexos.
Nou reptes als ISD -
Gibbons. Arquitectura i Enginyeria
Proposa reexaminar la fonamentació teòrica de ID i relacionar-ho amb l'Arquitectura i l'Enginyeria. -
Williams. Psicologia Cognitiva més influència en DI
En els darrers 30 anys el DI ha estat influenciat per la psicologia cognitiva i no per la psicologia conductista. -
Schwier, Richard. Ampliació visió sobre la pràctica ID
Recomana als dissenyadors ampliin la visió que tenen sobre la pràtica de l'ID -
Siemens. Teoria Connectivista
Teoria Connectivista SiemensAprendizaje se plantea como un proceso que ocurre dentro de una amplia gama de ambientes que no siempre están bajo el control del individuo -
Driscoll. Constructivisme. Principis educació en Línia
1-Contextualitzar l'aprenenetatge Xe simulacions
2-Afavorir la negociació social Xe Fòrums
3-Donar suport Xe pàg web
4- Promoure un mateix propietari del seu aprenentatge
5-Prendre consciència del procés de construcció del coneixement -
Mayes, de Freitas. SocioConstructivista.
Bielaczyc i Collins 1999
Branca SocioConstructivista.
Aprendre a aprendre, autoaprenentatge, educació a distància. -
Smith i Ragan. Dif Nivel de precisió i expertesa
Mirar Dick, Carey i Carey 2009.
Distinció entre els diferents models i estratègies de disseny rau en el nivell de precició i expertesa de la planificiació, desenvolupament i avaluació del procés.
* Per tant no hi ha casi diferència. -
Downes. Aprenentatge Informal i ús Xarxer socials
O'Reily 2005, Attwell 2008 -
Kirschner, Sweller i Clark. Aspectes DTP i constructivisme
Qüestionen algusn aspectes sobre la relació entre DTP i els esfocaments constructivistes, posant-los a debat en relació a estratègies com l'aprenenetatge basat en problemes. -
Wiley, Open Educational Resources = Objectes d'Aprenentatge
Demanin i Bastiaens 2007, Mulder, 2011
Open Educational Resources OER= abans Objectes d'apreneneatge LO (Learning Objects)
Nova terminologia per a LO = OER -
Kanuka. Trobar Solucions Dissenyadors/Professor = DPT útil
Shulman 1987
Dissenyadors = experts en pedagogia i tecnologia (TIC)
Professor =experts en la temàtica o disciplina a aprendre i investi
REPTE = Trobar criteris de disseny que pugin esdevenir comuns independientment de les disciplines =DTP útil + vàlid -
Svensson i Östlund. Construir Marc de treball E-learning
Aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l'educació a distància. Costruir un marc de treball integrat per a l'e-learning -
Merrill. Activitat Aprenentatge. Acció Formativa aplicació a la vida real.
Estratègies metodològiques que fomenten aprenentatges més constructivieste i significatius.
Elements: reflexió, ús dels seus coneixements i competències. demostrar què se sap fer "motivació". Posar-ho en comú o discutir-ho amb altres. -
Schwier. Model emergent del canvi DI per Agències o Dimensions
Dues dimensions = Intencional i operativa
Rol del dissenyador sobretot en contextos d'educació a distància element fonamental
4 agències = 1 Interpersonal (client/estudiant) 2 Professional 3 Social (suport) 4 Institucional -
Huett, Moller, Foshay i Coleman. Enginyeria
Reclamen transformar l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny en una Enginyeria o una Science-stile discipline. -
Conole. Marc Característiques de l'Aprenenetatge. ePortfolio
Persar i reflexionar, Experiéncia i Activitat. Comunicació i Interacció. Evidéncia i Demostració.
Marc d'aprenenetatge especialmente útil per a l´ePortfolio. -
Conole. Impacte de les TIC
Implicacions institucionals profundes en les estructures i processos
Implicacions sobre els rols i les identitats individuals
Com i quines eines per al ensenyament/aprenentatge. -
Wiley. Art + Disseny instruccional
L'art i el Disseny es troba implícit en el Disseny instruccional. -
Dick, Carey, i Carey. DI Pedag`gic = DI com a procés
Ja ho afirmaven. Smith i Ragan 2005
Són nombroses les aprotacions i matisos que diferents autors aporten al voltant del concepte DI. Encara que la diferència entre el DI com a concepte pedagògic o com a procés és casi inexixtent. -
Willis, Camps del disseny estretament relacionats amb DI
Disseny instruccional = Disseny gràfic+Disseny Web+Disseny de Sofware+
+Ciéncies de l'educació + Teories de l'aprenentatge.(marc teòric i concpetual). -
Atkinson. Model 3 V Virtualitat, Veracitat i Valors. Tecnopedagògic
Aportació al model SOLE -
Schwier. Futur Aprenentatge està en l'educació No formal.
L'evolució i la adequació del DTP passa necessàriament pel seu reconeixement a tots nivells; científic i professional. Cal una REORIENTACIÓ de la professió i del seu rol en el sí de les universitats. -
Tony Bates. Actualitat DI
Dissenyadors, professió poc reconeguda i necessària.
ADDIE és encara útil
ISD no s'acaba d'ajustar als models amb base constructivista i d'aprenenetatge centrat en l'estudiant, així com Web 2.0 -
Model SOLE ús de les TIC. Tecnopedagògic
Atkinson, Biggs, Laurillard, Conole.
Model molt flexible, permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés.
SOLE= Estident Owned Learning-Engagement -
Richey. 6 Dominis del DI-DTP. Teoría disseny constructivista
1- Estudiants i processos d'aprenentatge
2- Els contextos d'aprenenetatge i d'actuació
3- L'estructura del contigut i la sequüéncia
4- Les estratègies formatives i no formatives
5- Els mitjans tecnológics i sist de distribució
6 Els dissenyadors i processos de disseny
