-
Fascinació pels audiovisuals i influència conductista
Allò que ajuda a sel·leccionar els suports amb que els recursos educatius es presentaran. -
Disseny Instruccional (ID)
Als EEUU, durant els anys 60, va començar a utilitzar-se l’expressió instructional design amb l’objectiu de sistematitzar mètodes de planificació i de desenvolupament dels processos d’ensenyament, Gustafson (1996). -
Models ID "Generació anys 60"
Models de disseny instruccional lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en els coneixements i habilitats acadèmiques i en objectius d'aprenentatge observables i mesurables. -
Teories cognitives
Enfocament tecnicoracional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament. Allò que descriu el procès en que es decideix ell què, el com i quan de l'acció educativa. -
model ADDIE
Des de la introducció de sistemes de disseny de la instrucció a l'exèrcit americà als 60, hi ha hagut una proliferació de models d'ID. La majoria d'aquests incorporen 5 passos bàsics que constitueixen la base del procés i per tant, poden considerar-se genèrics: Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació, Avaluació (Evaluation)= ADDIE -
Glaser
Fou el primer en introduir el concepte d'ID des de la perspectiva d'un model que relacionés l'anàlisi sobre les necessitats de l'estudiant amb el disseny i desenvolupament dels recursos i les estratègies d'aprenentatge. -
Ús del terme Instructional Design
L'Association for Educational Communication and Technology va iniciar l'ús del terme instructional design com a tal, la qual va començar a posar èmfasi en el disseny i el missatge com a estratègia per a controlar el procés d'aprenentatge, i que de mica en mica, la fase de disseny es va anar detallant en diferents nivells d'actuació (planificació, producció, selecció, ús i gestió) els quals van acabar conduint a proposar una sistematització del procés representat pel concepte instructional design -
Models ID "Generació anys 70"
Models de disseny instruccional que es basen en la teoria de sistemes. S'organitzen en sistemes oberts i busquen una participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d'ensenyament i aprenentatge. -
Models ID "Generació anys 80"
Models de disseny instruccional heurístics. Es basen en la teoria cognitiva, s'interessen per la comprensió dels processos d'aprenentatge, i el coneixement s'ha de basar en la pràctica i resolució de problemes. -
Definició ID segons Reigeluth
Segons Reigeluth. “Les teories del ID es basen en principis de disseny, les quals descriuen mètodes d'ensenyament i aprenentatge, i les situacions en què aquests mètodes s'haurien dutilitzar...” -
Pedagogical Content Knowledge
Segons la teoria de Shulman (Pedagogical Content Knowledge) els dissenyadors instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, com les teories i ñes estratègies instruccionals, sinño també alguns aspectes de la disciplina que s'ensenyai s'aprèn, per tal de triar els mètodes més adequats a la matèria. -
Teories constructivistes
Cap als anys 90, ja s'hi incorporaren les teories de caire constructivista. -
Models ID "Generació anys 90"
Models de disseny instruccional no prescriptius, basats en les teories constructivistes i de sistemes. Centrats en l'aprenentatge, i no en els continguts. Les fases són sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar
el procés de planificació. -
Forta introducció de les TIC
Amb la forta introducció de les TIC a l'educació i el replantejament dels models educatius tradicionals, els models de disseny instruccional van tornar a emergir com a una estratègia que podia esdevenir la clau del canvi i de la innovació en els processos d'ensenyament i aprenentatge, sobretot en contextos educatius basats en l'ús de les TIC. -
Duffy i Jonassen
El ID ha de facilitar que els objectius d'aprenentatge es negociïn, mai s'imposin, i ha de facilitar eines als estudiants en entorns d'ensenyament i aprenentatge rellevants que facilitin la construcció de coneixement.
Pel que fa a l'avaluació, aquests autors insisteixen en eines que es centrin en el procés de construcció i no tant en el producte final, i
com més contextualitzades estiguin les estratègies avaluatives millor. -
Crítica a l'ADDIE
Rowland critica que l’ADDIE en realitat no reflecteix el que fan els dissenyadors. -
Jonassen
Assenyala que la diferencia entre el disseny instruccional per al constructivisme i l'objectivisme (conductisme i cognitivisme) és que el disseny basat en objectius té sortides predeterminades i intervé en el procés d'aprenentatge creant esquemes preestablerts de la realitat d'un concepte en la ment del que aprèn; mentre que el constructivisme diu que els resultats d'aprenentatge són impredictibles, i que la instrucció ha de reforçar, però en cap cas modelar l'aprenentatge -
Classificació models del disseny en 4 generacions
Tennyson, classifica els models de disseny instruccional en quatre generacions menades per tres enfocaments epistemològics bàsics (el positivista, l'interpretatiu i el crític), els quals representarien respectivament les teories conductistes, cognitivistes i constructivistes. -
Dissenys instruccionals més versàtils
Dick, recomana formular dissenys instruccionals més versàtils,
que es planifiquin i s'avaluïn en funció de les necessitats dels contextos i dels destinataris actuals, on les TIC hi tenen un paper més que rellevant. -
model R2D2
Willis, critica que l’'ADDIE inicialment sempre se l'havia considerat com un model lineal de disseny, molt rígid, i per aquest motiu, proposa models més basats en teories constructivistes com l'R2D2 (Recursive Reflective Design Model), en què proposa que el procés no té per què iniciar-se en la fase d'anàlisi, i que per tant, no és lineal, alhora que és un model que proposa la reflexió constant sobre el propi procés de disseny i la participació dels estudiants en aquest procés. -
Els processos del Disseny Instruccional
Sobre el concepte de disseny instruccional, Bates i Bourdeau, diuen que fa referència al procés global del disseny pedagògic, i que es compon de tres sub-processos: el disseny, el desenvolupament i el suport amb què es presenta. -
Definició ID segons Dick i Carey, Berger i Kam
El DI lʼentenen com un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa. En aquest procés s'inclou l'anàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels materials i les activitats d'aprenentatge. -
Definició ID segons Gustafson i Molenda
Ambdós defineixen el ID com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les fases d'anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua que permeti retroalimentar i millorar el sistema. -
model 4C/ID
Van Merriënboer i Dijkstra, van proposar el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID) per tal de cobrir el disseny de formacions que requereixen assolir habilitats cognitives complexes, tals com la resolució de problemes en àrees més relacionades amb la tecnologia o la ciència.
Però aquest model, a diferència d'ADDIE, no cobreix l'aplicació o avaluació, motiu pel qual el mateix van Merrienböer l'etiqueta més com un model d'ID i no tant com un ISD (Instructional Sistem Design). -
Rol dels models
Segons Gustafson i Branch, “el rol dels models de desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d'accions d'aprenentatge guiat.” -
model de Jonassen
Jonassen, va proposar un model per a dissenyar entorns d'aprenentatge constructivista, on a partir d'un problema, una pregunta o un projecte que se li planteja a l'estudiant, i amb tot tipus de suport, aquest ha de poder-lo interpretar, resoldre o finalitzar.
La idea és que aquest estudiant estigui actiu en tot moment, que hagi de manipular informació, o un producte concret, elaborar alguna cosa, prendre decisions i influir d'alguna manera en el seu entorn més immediat. -
Divisió teories aprenentatge en descriptives i prescriptives
Reigeluth divideix les teories de l’aprenentatge en dos grups, les descriptives i les prescriptives, les denomina teories del disseny instructiu. Les primeres ens diuen com es produeix l’aprenentatge en un moment concret, les segones són les teories de la instrucció, perquè ofereixen la pauta sobre com dissenyar les accions educatives perquè hi hagi aprenentatge. -
Divisió teories aprenentatge en descriptives i prescriptives
Reigeluth divideix les teories de l’aprenentatge en dos grups, les descriptives i les prescriptives, les denomina teories del disseny instructiu. Les primeres ens diuen com es produeix l’aprenentatge en un moment concret, les segones són les teories de la instrucció, perquè ofereixen la pauta sobre com dissenyar les accions educatives perquè hi hagi aprenentatge. -
Shelbecker, teories no prescriptives
Shelbecker, creu que les teories no haurien de ser prescriptives perquè l’objectiu és que afavoreixin un millor coneixement d’instruments i propostes que facilitin el disseny, en funció dels contextos els quals poden esdevenir diferents. -
Mayer, aprenentatge constructivista
Segons Mayer, l'aprenentatge constructivista no necessàriament s'ha de produir per descobriment, sinó que pot tenir lloc a partir d'una estratègia d'ensenyament directa que estigui ben dissenyada. -
Branca socioconstructivista
Bielaczyc i Collins, s'endinsen en la branca socioconstructivista, des de la perspectiva de les comunitats educatives i de l'aprendre a aprendre, i que en els models educatius d'autoaprenentatge i de l'educació a distància han tingut una base teòrica fonamental. -
model ASSURE
Heinich, Molenda, Russel i Smaldino, proposen el model de l’ASSURE, que respon als conceptes: anàlisi dels estudiants (Analyze), fixar els objectius (State), selecció de mètodes de formació (Select), de la tecnologia i dels sistemes de distribució dels continguts, ús dels mitjans i suports (Utilize), demanar la participació de l'estudiant (Require) i l'avaluació i revisió final (Evaluate). -
Sistemes tradicionals ID entren en crisi
A finals dels 90, l'aparició de noves capacitats digitals i els elevats costos de producció d'entorns, continguts i elements més complexos fa que els sistemes més tradicionals del disseny instruccional entrin en crisi. La necessitat que els qui
aprenen prenguin la iniciativa en cercar la consecució del coneixement i la col·laboració amb d'altres demana nous reptes als processos implícits en un ISD. -
ID com un procés sistèmic
Dorrego i Polo (aquest últim a l'any 2001), veuen el ID com un procés sistèmic, i no sistemàtic, de disseny d'activitats
educatives, ja que es compon d'un conjunt de fases molt relacionades entre sí; anàlisi, disseny, producció, desenvolupament i/o implementació, i avaluació, les
quals poden tenir lloc de manera simultània i no necessàriament de manera lineal. -
Teoria connectivista de Siemens
A principis del 2000, va entrar en debat la influència de la controvertida teoria connectivista de Siemens.
A part d'un "eclecticisme teòric i influències de les tesis postmodernes" -
Tennyson i Foshay, models basats en la prototipització ràpida
Tennyson i Foshay, aposten per models de disseny instruccional basats en la prototipització ràpida, el disseny i desenvolupament iteractiu i els models que incorporen sovint proves pilot en què participen els estudiants a partir d'un enfocament de disseny i desenvolupament centrat en l'aprenentatge. -
model Rapid Prototype
Piskurich va dissenyar un model que s'anomena de prototipització ràpida, i que prové de l'àmbit de l'enginyeria de programes i dels models racionals, els quals s'interessen pel context social en què s'ha d'implementar el sistema d'aprenentatge.
Però, segons Tripp i Bichelmeyer (1990), perquè la prototipització ràpida sigui efectiva, les eines informàtiques sempre han d'estar disponibles per tal de modificar i corregir de manera immediata, aquest és el principi fonamental d'aquest model. -
Crítica a l'ADDIE
Gordon i Zemke, critiquen que l’ADDIE no condueix necessàriament a les millors solucions i que no té una base científica. -
Definició ID segons Piskurich
L'ID és realment un conjunt de regles, o procediments per a crear les activitats d'ensenyament i aprenentatge que es necessitin. Alguns d'aquests procediments tenen per objectiu descobrir com ha de ser l'acció formativa a desenvolupar, i
d'altres procediments han de servir perquè els participants coneguin quins són els objectius de la formació. -
Deficinió ID segons Broderick
L'ID és l'art i la ciència que permet crear un entorn educatiu i els seus materials que portin l'estudiant de l'estat de no poder realitzar certes tasques a l'estat de ser capaç de realitzar-les. El DI es basa en la investigació teòrica i pràctica en les àrees
de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes. (Citat per Kanuka el 2006). -
Definició ID segons Richey, Fields i Foxonn
L'ID es defineix com la “planificació instruccional sistemàtica que inclou la valoració de necessitats, el desenvolupament, l'avaluació, la implementació i el manteniment de materials i programes.” -
Les TIC, un rol fonamental en el diàleg
Laurillard, aposta per una teoria que pivoti entorn al context tecnològic, però que també tingui en compte el que proposen diferents teories (bahaviorista, cognitivista i constructivista) Proposa que les TIC i els seus múltiples formats poden tenir un rol fonamental en el diàleg entre professor i estudiant oferint un “marc de conversa”, que pugui promoure un diàleg discursiu, adaptatiu, interactiu o bé reflexiu, molt proper a les necessitats que demana. -
Nombre d'estudiants per professor important
Segons Goodyear, no només és necessari utilitzar les tècniques instruccionals i estratègies tecnològiques adequades perquè el model pugui acomplir els objectius, sinó que el nombre d’estudiants per professor és un tot un repte per poder oferir el nivell de feedback necessari. -
model MISA
Paquette, des del concepte de l'enginyeria pedagògica (on, a més del disseny instruccional, s'inclou l'enginyeria del software i la cognitiva) ens proposa crear un vincle clar entre les teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa mitjançant el seu model anomenat MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes de l'Aprenentatge). -
ISD linear
Moore, Bates i Grundling, admeten que l'ISD ha estat etiquetat majoritàriament de linear, a la pràctica també adverteixen que sovint és iteratiu, perquè durant el procés de desenvolupament de les activitats es va endavant i endarrere en les accions i decisions que es duen a terme. Per a aquests autors l'ISD ha de proporcionar i preparar les “condicions externes per a facilitar l'aprenentatge”, però aquest continua essent internament responsabilitat del qui aprèn. -
No origens model ADDIE
Molenda no troba quins són els orígens del model ADDIE, i conclou que no es tracta tant d'un model de DI-DTP, sinó més aviat d'un “terme col·loquial” per denominar que és un ISD. Segons aquest autor, esdevé una manera d'il·lustrar la interconnexió entre el desenvolupament de les intervencions educatives i la millora d'aquestes intervencions quan es duen a terme, però sobretot un marc conceptual i genèric
que inclou tot el procés. -
Diferències entre l'acció formativa i el disseny
Segons Bichelmeyer, en el camp de l'ID i la Tecnologia, no sembla que es reconeguin les diferències que hi ha entre l'acció formativa i el disseny d'aquesta. I és aleshores quan s'acaben confonent les preguntes i les teories d'aquestes dues activitats diferents. -
Influència de la psicologia cognitiva
Segons Williams, inicialment les teories behavioristes i cognitivistes eren les que donaven la base als dissenys instruccionals.
Aquests, tot i tenir les seves arrels en la psicologia conductista, és la psicologia cognitiva la que ha tingut més influència sobre aquest. -
Bichelmeyer, crítica a l'ADDIE
Bichelmeyer critica que l’ADDIE no aprofita els avantatges de les TIC. -
Disseny instruccional acceptat
Segons Badia, Barberà, Coll i Rochera, el disseny instruccional o tecnopedagògic comença a ésser acceptat per investigadors més propers a la psicologia de l'educació, els quals han tingut moltes reticències en vers al DI, però que manifesten un interès per aquest si s'entén que el disseny és un primer pas que no n'ha de condicionar completament la proposta educativa. -
Branca Socioconstructivista
Mayes i De Freitas, s'endinsen en la branca socioconstructivista, des de la perspectiva de les comunitats educatives i de l'aprendre a aprendre, i que en els models educatius d'autoaprenentatge i de l'educació a distància han tingut una base teòrica fonamental. -
Constructivisme de Discroll
Aplica estratègies instruccionals que segueixin diferents principis que encaixen amb l'educació en línia:
-contextualitzar l'aprenentatge en entorns complexos i
reals, mitjançant la creació de simulacions
-negociació social com una part integral de l'aprenentatge, mitjançant estratègies comunicatives
-donar suport a múltiples perspectives i a l'ús de representacions
-promoure que un mateix sigui el propietàri del seu aprenentatge
-fer prendre consciència del procés de construcció del coneixement -
Influència teories aprenentatge en l'ID, Tennyson
Aportacions de Tennyson respecte la influència que les teories de l'aprenentatge (bahaviorista, cognitivista i
constructivista) han de tenir en el disseny instruccional.
El dissenyador s'ha de basar en diferents postures filosòfiques, que conegui els punts forts i els febles de cadascuna, per poder decidir en quina o quines basarà la seva proposta educativa perquè aquesta s'ajusti a cada context i situació concretes. -
Definició ID segons Smith i Ragan
L'ID és “el procés sitemàtic i reflexionat d'aplicar els principis de l'aprenentatge i de l'ensenyament a la planificació de materials i activitats educatives, recursos informatius, i l'avaluació.” -
Majoria de models són semblants
Segons Hannun, "...La majoria dels models són similars... la millor manera d'apropar-se a l'ISD és entendre la seva assumpció, el seu propòsit, i els diversos processos per aconseguir aquest propòsit. Llavors s'ha d'adoptar o ens hem d'adaptar a un model d'ISD que s'adequï a les circumstàncies." -
Aprenentatge basat en problemes
Kirschner, Sweller i Clark, també qüestionen alguns aspectes
sobre la relació entre el disseny tecnopedagògic i els enfocaments constructivistes, posant-los a debat en relació a estratègies com l'aprenentatge basat en problemes. -
Dissenyador: professió situada a l'ombra
No s'ha trobat la manera en que el dissenyador esdevingui el líder del procés, ja que és una professió que continua situant-se a l'ombra.
Segons Schwier, Campbell i Kenny “Per tal de promoure el canvi social amb eficàcia, el disseny instruccional necessita aclarir el tipus de contribucions que pot fer. No és suficient treballar tranquil.lament i amb eficàcia des de l'ombra, i esperar que en algun moment la professió sigui entesa i valorada". -
ponts entre teories del disseny i pràctica de l'educació a distància
La idea de Svensson i Östlund és construir un marc de treball integrat per a l'e-learning que contempli el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia d'activitat i context contemplant la tecnologia més adequada per a cada cas. Alhora analitzi el “disseny intencional” respecte del que es pot dur a la pràctica en realitat, responent el tipus de relació que hi ha i la distància entre allò que es dissenya i allò que s'acaba posant en pràctica. -
Definició ID segon Reiser i Dempsey
“instructional design (ID) és un procés sistemàtic que es fa servir per desenvolupar programes d'educació i formació d'una manera consistent i fiable”. -
model basat en agències
Model emergent del canvi en el disseny instruccional basat en agències. Adaptat de Schwier. -
Cicle de 4 fases d'una acció formativa, Merill
Merill aporta una visió cíclica del que ha de ser una
activitat d'aprenentatge, i es destaca especialment la fase “integration” de la seva proposta sobre els principis fonamentals de la formació, la qual dóna molta força a estratègies metodològiques que fomenten aprenentatges més
constructivistes i significatius. -
Rol del dissenyador, element fonamental
Huett, Moller, Foshay i Coleman, demanen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos d'educació a distància, es consideri com a un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics més adequats segons les necessitats específiques de cada context en particular. -
ID: com a concepte pedagògic o com a procès?
Segons Dick i Carey, la diferència entre el DI com a concepte pedagògic o el ID com a procés (també anomenat Instructional System Design (ISD)) és gairebé inexistent. -
Dues perspectives ID: pedagògica i procés
Willis defineix l'ID des de dues perspectives, "Pedagogical ID" i "process ID", tot i que ambdós termes vetllen per la creació de materials o recursos educatius, els diferencia clarament. En el primer cas és quan es fa èmfasi en els principis i teories de l'aprenentatge en què s'ha de basar el disseny, així com la tria de les estratègies pedagògiques més adequades, i en el segon cas es focalitza en el procés que se segueix per prendre les decisions i desenvolupar els recursos educatius. -
Camps del disseny relacionats amb l'ID
L'ID fa més de dues dècades que manté una estreta relació amb el disseny de pàgines web, amb el disseny d'interfícies i el disseny de software educatiu, sense deixar de banda el
marc teòric i conceptual que emana de les ciències de l'educació i les teories de l'aprenentatge, per la relació que aquests aspectes tenen amb com s'ensenya i com s'aprèn.
(Adaptat de Willis) -
model SOLE
(Student-Owned Learning-Engagement)
Atkinson i Biggs, Laurillard i Conole.
Permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny perquè va associat a una eina que conté models i plantilles per desenvolupar les propostes educatives.
Aquest i d’altres models han tingut per objectiu crear sistemes de suport al professorat. Resposta a la demanda d'estratègies de disseny que incloguin l'ús de les TIC. -
Utilitat de l'ADDIE?
O no s’ajusta als models constructivistes i d’aprenentatge centrat en l’estudiant o ningú va poder aportar cap model que substituís als models sistemàtics, que van ser útils en el seu moment. Actualment no s’han de seguir tots els passos detallats d’aquests models.
(Tony Bates en el seu blog recull les conclusions del debat dut a terme al Seminari Educational Technology Users Group of BC’s Spring Workshop (Canada)) -
Futur dels dissenyadors
Continua sent una professió poc reconeguda, però necessària. El professor no té suficients coneixements tecnològics i ús de les TIC. Es va destacar que és necessari que hi hagi dissenyadors que estiguin ben preparats per exercir tant en contextos presencials com en contextos d'educació en línia. (Tony Bates en el seu blog recull les conclusions del debat dut a terme al Seminari Educational Technology Users Group of BC’s Spring Workshop (Canada)) -
Relació teories aprenentatge i ID
El dissenyador ha de tenir la capacitat d'identificar l'enfocament més apropiat en funció del context i no esdevenir dogmàtic per cap en particular. Hi ha cert escepticisme sobre si la teoria connectivista encaixa d'alguna manera amb el DI.
(Tony Bates en el seu blog recull les conclusions del debat dut a terme al Seminari Educational Technology Users Group of BC’s Spring Workshop (Canada)) -
Definició ID segons Richey, Klein i Tracey
“L'ID és la ciència i l'art que permet crear especificacions detallades per al desenvolupament, avaluació i manteniment d'accions que faciliten l'aprenentatge i el rendiment.”
