-
Dewey – Inicis del disseny pedagògic.
Va proposar què el pensament reflexiu i el procés educatiu esdevingueren idees rellevants que calia contemplar. -
Association for Educational Communication and Technology – Disseny instruccional.
Va emfatitzar en el disseny i en el missatge com a estratègia per a controlar el procés d’aprenentatge. També va detallar els diferents nivells d’actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió. -
Shulman – Pedagogical Content Knowledge.
Els dissenyadors instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, sinó també alguns aspectes de la disciplina que s’ensenya i s’apren. -
Dick – Nous principis instruccionals.
Dick apunta la necessitat de proposar nous principis instruccionals per poder implementar els canvis promoguts pels nous corrents teòrics de l’ensenyament i l’aprenentatge als models de disseny. Recomana augmentar el paper de les TIC. -
Bourdeau i Bates – Disseny, desenvolupament i suport.
Senyalen que el disseny instruccional fa referència al procés global de disseny pedagògic; i que està compost per tres sub-processos: el disseny, el desenvolupament i el suport amb què es presenta. -
Van Merrienboer i Dijkstra – Disseny 4C/ID.
Proposen el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID). -
Gustafson i Branch – Definició del rol dels models.
Defineixen el rol dels models com: “El rol dels models de desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d’accions d’aprenentatge guiat”. -
Period: to
Reigeluth – Teories del disseny instructiu.
Divideix les teories de l’aprenentatge i de la instrucció en dos grups; les descriptives i les prescriptives; i les anomena teories del disseny instructiu. -
Heinich, Molenda, Russel i Smaldino – Model l’ASSURE.
Proposen el model l’ASSURE: Analyze, State, Select, Utilize, Require i Evaluate. -
Piskurich – Rapid prototype.
Model de prototipització ràpida (Rapid prototype). Prové de l’àmbit de l’enginyeria de programes i dels models racionals, els quals s’interessen pel context social en què s’ha d’implementar el sistema d’aprenentatge. -
Guàrdia – Necessitats específiques.
La metodologia ha d’estar al servei dels objectius d’aprenentatge. Cada matèria requerirà mètodes, recursos i tècniques concretes. -
Paquette – Mètode MISA.
Mètode MISA (Mètode d’Enginyeria de Sistemes de l’Aprenentatge). A partir del concepte de l’enginyeria pedagògica (disseny instruccional, enginyeria del software i cognitiva) ens proposa crear un vincle entre les teories de l’aprenentatge i la pràctica educativa. -
Molenda – Model ADDIE.
Model ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupamnet, Implementació i Avaluació). -
Hannun – L’ISD s’adapta a les circumstancies.
El dissenyador expert aplica el seu coneixement professional en funció de les circumstàncies específiques. -
Svensson i Ostlund – Idea de construcció d’un marc de treball integrat per l’e-learning.
Contemplació del disseny tecnopedagògic i anàlisis del “disseny intencional” respecte del que es pot dur a la pràctica en realitat. -
Merrill – Cicle constructiviste i significatiu.
Visió cíclica del que ha de ser una activitat d’aprenentatge. -
Huett, Moller, Foshay i Coleman – El rol del dissenyador
El rol del dissenyador considerat com un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics. -
Conole – Web 2.0.
Senyala que l’impacte de la web 2.0 a l’educació ha estat poc rellevant comparat amb altres àmbits de la societat. Proposa un nou marc per representar les característiques bàsiques de l’aprenentatge. Tres dimensions que anirien d’un aprenentatge individual a un aprenentatge social, d’un de tipus formal a un basat en l’experiència, i d’un de passiu a un d’actiu. -
Dick i Carey – DI com a concepte pedagògic i DI com a procés.
Similitud entre el DI com a concepte pedagògic i el DI com a procés. -
Atkinson, Biggs, Laurillard i Conole – Model SOLE.
Model SOLE (Student Owned Learning-Engagement). Model que inclou l’ús de les TIC i que ofereix eines que guiïn als dissenyadors i docents amb criteris pedagògics. -
Goodbye to ADDIE?
Es va debatir sobre la vigència del model ADDIE, arribant a la conclusió de que no s’acaba d’ajustar a la realitat, però que no h ha altres models que substituïssin els enfocaments sistemàtics. -
Schwier – El futur de l'aprenentatge.
El futur de l’aprenentatge està en l’educació no formal. -
Richey et alt. – Proposen sis dominis pel DT o DTP
- Els estudiants i els processos d’aprenentatge. 2. Els contextos d’aprenentatge i d’actuació. 3. L’estructura del contingut i la seqüència. 4. Les estratègies formatives i no formatives. 5. Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució. 6. Els dissenyadors i processos de disseny.
