-
Comenius publica la obra "Didàctica Magna"(primer llibre de text).
Jan Amós Comenius, conegut com "el Pare de la pedagogia" , l'inventor del llibre de text, l'iniciador de les il·lustracions als llibres i de l'utilització del teatre a les aules. -
Naix John Dewey
La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Les seves concepcions sobre sociabilització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova. -
Naix Edward Lee " Ted "Thorndike
Thorndike va ésser un psicòleg i pedagog estatunidenc, deixeble de William James a Harvard. Precursor del conductisme, conegut com a "Pare de la Psicologia de l'educació moderna". Thorndike va proposar dues lleis de la conducta: la llei de l’Efecte i la llei de l'exercici. -
John Broadus Watson, creador del BEHAVIORISME
John Broadus Watson, un dels psicòlegs americans més importants del segle XX, conegut per fundar l'Escola Psicològica Conductista i per la publicació de l'article «Psychology as the behaviorist views it», -
Ivan Petrovich Pavlov, descobriment CONDICIONAMENT CLÂSSIC
Ivan Petróvitx Pàvlov fou un fisiòleg i psicòleg rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1904 i el primer a descriure el fenomen ara conegut com a condicionament clàssic en experiments amb gossos. -
Jean Piatget, teoria del desenvolupament cognitiu
Jean William Fritz Piaget fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu. -
Burrhus Frederic Skinner, desenvolupa el CONDICIONAMENT OPERANT
Burrhus Frederic Skinner (20 de març de 1904 - 18 d'agost de 1990), psicòleg, és un dels principals exponents del conductisme radical (condicionament operant) , que per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta, pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, és a dir, tant sers humans com animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes. -
David Paul Ausubel, creador de la teoria de l'aprenentatge significatiu
David Paul Ausubel (Nova York, 1918 - 2008) fou un psicòleg i pedagog estatunidenc. És un dels principals referents del constructivisme i creador de la teoria de l'aprenentatge significatiu. -
1a definició DI-DTP: Glaser (1962)
El primer en relacionar les necessitats de l'estudiantat, amb el disseny i el desenvolupament de recursos i les estratègies d'aprenentatge. -
Period: to
Evolució del concepte DI-DTP
Totes les aportacions i concepcions tenen la mateixa gènesis, la distinció es troba en "nivell de precisió i expertesa de la planificació, desenvolupament i avaluació del procés." -
Robert Mills Gagné, publicació "The conditions of learning"
Robert Mills Gagné, psicòleg i pedagog americà. -
Jerome Seymnour Bruner, l'aprenentatge per descobriment
Jerome Seymour Bruner nascut el 1915, és un psicòleg estatunidenc. Se'l considera un dels principals autors de la psicologia cognitiva i també del Constructivisme. -
-
Importancia del procés vs disseny en els models
Stolovich i Larocque (1983).
Les activitats de disseny són molt semblants i només es diferencien en la manera de dur-les a terme, en la manera de seqüenciar-les i, finalment, en el nombre dʼiteracions. -
Howard Gardner, publicació Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences
Howard Gardner (Scranton, Pennsilvània, 11 de juliol de 1943) és un psicòleg americà que va qüestionar la noció tradicional d'intel·ligència afirmant que l'ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que conté intel·ligències múltiples. Cada persona té més desenvolupades unes d'elles, per la qual cosa l'aprenentatge ha de mirar de promocionar les aptituds naturals i compensar les mancances en els altres camps amb estratègies adaptatives. -
Publicació de l'informe "The report Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources"
Els orígens dels recursos educatius oberts cal cercar-los en dos àmbits que es creuen:-Objectes d'aprenentatge (OA), proposat al 1994 per Wayne Hodgins i aviat es va estendre en l'àmbit del disseny instruccional per referir-se a materials digitals dissenyats de manera que es facilités la seva reutilització en diferents situacions d'aprenentatge.
- Recursos d'aprenentatge en obert, OER (segle XX) inclou conceptes com coneixement obert, codi obert, compartir de manera lliure i col·laboració. -
Marcy P. Discroll. Principis del constructivisme en l'educació en línea
Segons Marcy P. Discroll, (2005, p. 394), citat per Molenda (2008, p. 15), el constructivisme recomana aplicar estratègies metodològiques o instruccionals.a) Contextualitzar lʼaprenentatge (simulacions, micro-mons i similars)
b) Afavorir la negociació social (fòrums, xats, e-mails, audioconferències, etc.)
c) Suportar múltiples perspectives (via pàgines web i altres.)
d) Promoure que sigui un mateix el propietari del seu aprenentatge.
e)Concenciar del procés de construcció del coneixement. -
Necessitat de nous dissenys instruccionals, implicació de les TIC
Dick(1995), recomana formular dissenys instruccionals més versàtils,que es planifiquin i s'avaluïn en funció de les necessitats dels contextos i dels destinataris actuals, on les TIC hi tenen un paper més que rellevant. -
Classificació models DI en quatre generacions
Tennyson (1995) es basa en tres enfocaments epistemològics bàsics –el positivista, lʼinterpretatiu i el crític-, els quals representarien respectivament les teories conductistes, cognitivistes i constructivistes. -
Justificació del disseny instruccional ID
“Entre el disseny instruccional (ID) i lʼeducació oberta i a distància (ODL) existeix un vincle intrínsec. Aquest lligam, al món real, planteja problemes específics dʼinterès per a lʼID. En cap altra situació dʼensenyament-aprenentatge, lʼID és tant essencial. LʼODL fa necessària la planificació a llarg termini de les activitats de formació, els costos, lʼanàlisi, els plans dʼestudi, el desenvolupament dels materials didàctics i el manteniment..."
(Bourdeau i Bates, 1996, p. 32) -
Gustafon i Branch, defineixen el rol del model ISD
“El rol dels models de desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació dʼaccions dʼaprenentatge guiat.” (Gustafson i Branch, 1997, p. 73) -
Model ISD ASSURE
Fases principals del model ASSURE:
-anàlisi dels estudiants (Analyze)
-fixar els objectius (State)
-selecció de mètodes de formació (Select),de la tecnologia i dels sistemes de distribució dels continguts
-ús dels mitjans i suports (Utilize)
-demanar la participació de l'estudiant (Require)
-l'avaluació i revisió final(Evaluate) Heinich, Molenda, Russel i Smaldino (1999) -
Model ISD rapid prototype
Piskurich, 2000)
Prové de lʼàmbit de lʼenginyeria de programes i dels models racionals, els quals sʼinteressen pel context social en què sʼha dʼimplementar el sistema dʼaprenentatge.
Segons Tripp i Bichelmeyer (1990), el principi fonamental d'aquest model es que la prototipització ràpida sigui efectiva,per tant, les eines informàtiques sempre han dʼestar disponibles per tal de modificar i corregir de manera immediata. -
Period: to
Crítiques al model ADDIE
- No aprofita els avantatges de les TIC (Bichelmeyer, 2004)
- No reflecteix el que fan els dissenyadors, (Rowland, 1992)
- No condueix necessàriament a les millors solucions i que no té una base científica, (Gordon i Zemke, 2000)
- Model lineal de disseny, molt rígid, i per aquest motiu, experts com Willis(1995) proposen models més basats en teories constructivistes com lʼR2D2(Recursive Reflective Design Model).
- Molenda (2003, pp. 35-36), en no trobar quin són els orígens del model ADDIE.
-
Merrill, Laurillard, Goodyear. Inclouen el rol de les TIC en les seues respectives publicacions
Merrill i Laurillard, proposen utilitzar les TIC per a formar un diàleg obert entre professor i estudiant tenint en compte les necessitats de l'alumnat i els mètodes d'aprenentatge significatiu i constructivista.Goodyear, assenyala el nombre de estudiants per professor com un punt a tractar per oferir un bon feedback en el procés d'aprenentatge. -
Duffy i Jonassen, objectiu del DI: construïr coneixement
El disseny instruccional ha de facilitar eines als estudiants en entorns dʼensenyament i aprenentatge rellevants que facilitin la construcció de coneixement. CONTEXTUALITZAR LES ESTRATÊGIES D'AVALUACIÓ: PORTFOLIO -
Repte: fer l'aprenentatge més significatiu amb les TIC
Peters, 2002
Cal tenir en compte tots els elements que intervenen en el disseny pedagògic d'un procés dʼensenyament i aprenentatge concret, la metodologia, diferents recursos i tècniques per ser efectiu. -
Mètode MISA
El model MISA (Mètode dʼEnginyeria de Sistemes de lʼAprenentatge)
Proposa crear un vincle clar entre les teories de lʼaprenentatge i la pràctica educativa.
(Paquette, 2002) -
Publicació Manual dʼEducació a Distància
Manual dʼEducació a Distància de Moore i Anderson (2003)
Diferents perspectives:
- ISD (Instructional Design System)
- model genèric ADDIE. -
TEORIA CONNECTIVISTA DE SIEMENS
L'inclusió de la tecnologia i la identificació de connexions amb altres activitats i habilitats que es requereixen per aprendre, introdueix noves teories d'aprenentatge dins de l'era de les noves tecnologies. -
Mayes i De Freitas (2005) branca socioconstructivista
Aprendre els uns dels altres i alhora fomentar lʼautonomia de lʼaprenent, tot i que semblen postures contraposades, han estat objectius bàsics en les darreres dècades, i continuaran sent-ho amb lʼemergència de la web 2.0, així com amb lʼaprenentatge formal i informal, i amb les comunitats de pràctiques,
que depenguin predominantment de la tecnologia. -
Creixement notable de l' E-learning
Stephen Downes, dissenyador de material e-learning, O' Really fundador de una empresa editorial dels Estats Units dedicada principalment a la publicació de llibres relacionats amb la programació informàtica.
Publiquen articles referents món digital: software lliure, llicència Creative Commons, red socials Tribe, LinkedIn, Flickr... en definitiva, nous dispositius per a la comunicació. -
El disseny tecnopedagògic pràctic
Kanuka (2006) reflexiona sobre la necessitat de trobar estratègies de disseny adequades per als model d'e-learning i accesibles per als que no són experts en les TIC. -
Necessitat d'un canvi social (Schwier, Campbell iKenny, 2007, p. 18)
“Per tal de promoure el canvi social amb eficàcia, el disseny instruccional necessita aclarir el tipus de contribucions que pot fer, … i que seʼn tingui consciència. No és suficient treballar tranquil.lament i amb eficàcia des de lʼombra, i esperar que en algun moment la professió sigui entesa i valorada. El model de discussió de les diferentes agències o dimensions proporciona el llenguatge necessari per a debatre les funcions que exerceix el disseny instruccional en un context educatiu..." -
Integració i planificació de l'e-learning
Crear un camp de treball on s'analiza prèviament quin disseny és el més adequat a cada pràctica educativa.
Svensson i Östlund(2007) -
Fases d'una acció formativa
Merrill (2007):
Destaca la fase “integration” que es basa en la reflexió, lʼús que un fa dels seus coneixements i competències, així com demostrar en públic què se sap fer.
Aplicar els coneixements a la vida real, i augmentar la motivació de l'alumnat. -
Necessitat d'un canvi de cultura
Conole (2008)
Vèncer les tensions entre la creació dʼinstruments personalitzats vs instruments institucionals.
Decidir quines eines sʼhan de dur a terme els processos dʼensenyament i aprenentatge.
Canvi de rols: institució-professorat-alumnat i apostar per què l'ID esdevingui una ciència. -
Model ISD ADDIE
Molenda (2008) .Hi ha 5 fases principals que no són necessàriament seqüencials o iteratives: lʼanàlisi, la conceptualització o disseny, eldesenvolupament, la implementació i la validació.
Un dels models més populars és ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació), encara que hi ha d'altres com Dick i Carey (1996) que no inclouen la fase dʼimplementació, per tant, no podem parlar d'un únic model vàlid per a tots. -
PLE Personal Learning Environments
-
Controvèrsia amb l'ús d'ADDIE
Seminari Educational Technology Users Group of BCʼs Spring Workshopun ISD.
No sʼacaba dʼajustar als models amb base constructivista i dʼaprenentatge centrat en lʼestudiant, així com a les oportunitats que ens ofereix la web 2.0
"... El marc dʼADDIE o de lʼISD va ser útil, ja que obligava a mirar l'ensenyament i l'aprenentatge des d'una perspectiva sistèmica..." (Tony Bates blog, 2010)
- L'habilitat del dissenyador, per identificar l'enfocament més adequat en funció del context. (Tony Bates blog) -
Manca de reconeixement del DTP
Schwier (2010, p. 1)
El futur de lʼaprenentatge està en lʼeducació no formal.
Per poder evolucionar, els dissenyadors instruccionals i la tecnologia educativa han d'obtindre un reconeixement a tots els nivells, científic i professional. -
Model ISD SOLE
SOLE (Student-Owned Learning-Engagement)
Inclou lʼús de les TIC i ofereix eines que guiïn als dissenyadors i docents amb criteris pedagògics.És un model molt flexible, que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny.
Aquest emana com a fruit del treball i els models pedagògics impulsats pels investigadors Atkinson (2010, 2011) i Biggs, Laurillard i Conole (2010)1. -
Última definició: DI-DTP. Richey, klein i Tracey (2011,p.3)
"L'ID és la ciència i l'art que permet crear especificacions detallades per al desenvolupament, avaluació, i manteniment d'accions que faciliten l'aprenentatge i el rendiment." -
Dominis del DI-DTP
Richey et alt. (2011) proposa sis dominis:
Els estudiants i els processos dʼaprenentatge.
Els contextos dʼaprenentatge i dʼactuació.
Lʼestructura del contingut i la seqüència.
Les estratègies formatives i no formatives.
Els mitjans tecnològics i sistemes de distribució.
Els dissenyadors i processos de disseny.
Cada domini impacta en les fases tradicionals del disseny des de múltiples perspectives, no es considera lineal ni unidireccional. -
ETIMOLOGIA FINAL. Instructional technology o tecnologia educativa.
Reiser i Dempse(2012)
El concepte de disseny pedagògic i didàctic de la instrucció o la formació s'anomena instructional technology o tecnologia educativa.
