-
Construcció del primer microscopi
Va ser construït per Zacharias Janssen l’any 1590. La fabricació d’aquest microscopi no és molt complet, és simple (d’un sol lent). Robert Hooke, va ser la primera persona que va observar una cèl·lula morta. Anys més tard Marcello Malpighi (biòleg italià) va veure cèl·lules vives. Gràcies en aquest microscopi. -
Publicació dels primers dibuixos de cel·lules mortes (de tells de suru)
Quan Robert Hooke va observar amb microscopi (que ell mateix havia fabricat) les làmines de suro que havia tallat va veure uns porus, als que ell va anomenar cèl·lules. I encara que el que havia vist no eren les cèl·lules, era l’espai que havien deixat, avui en dia continuem utilitzant aquest nom. Els dibuixos van ser publicats per Robert Hooke l’any 1665 en un llibre anomenat “Micrographia”. -
Aconsegueixen construir un microscopi de 200 augments i observar cèl·lules vives
Antoni Van Leeuwenhoek va ser un comerciant neerlandès que no només va realitzar observacions i descobriments amb microscopis, sinó que gràcies a aquest va millorar la fabricació el microscopi. Aquest fet va passar l’any 1674. Anton també va observar les primeres cèl·lules vives. -
Perfecció dels microscopis i el descobreixen les tècniques de tinció
A partir del 1680 es perfeccionen els microscopis i es desenvolupen tècniques d’observació. Amb aquestes millores es poden veure coses més petites, amb més claredat i més definit. La tècnica de tinció, és un procés en el qual s’aplica un colorant a una cèl·lula perquè es pugui mirar amb el microscopi. -
Primera observació i descripció del nucli d'una cèl·lula
La primera persona que va observar el nucli de la cèl·lula va ser Anton van Leeuwenhoek el 1831. És una estructura membranosa que normalment es troba a la part central de les cèl·lules eucariotes. És on es troba la major part del material genètic. -
Period: to
Observació i descripció del medi intern de la cèl·lula
El 1831, Robert Brown, en examinar les cèl·lules, va descobrir una partícula molt petita present en totes les cèl·lules vegetals, a la que li va donar el nom de nucli cel·lular.
El 1838, Johannes E. Purkinje a través de tècniques microscòpiques va descobrir una substància gelatinosa en el medi intern cel·lular, al que va anomenar protoplasma.
A partir d’aquí, les altres parts es van descobrir un rere l’altre. -
Plantejament per primer cop de la teoria cel·lular
Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann s'adonaren de certa comunitat fonamental en l'estructura microscòpica d'animals i plantes i l’any 1839 van publicar junts l'obra “Investigacions microscòpiques sobre la concordança de l'estructura i el creixement de les plantes i els animals”. Van assentar el primer principi de la teoria cel·lular històrica: tot en els éssers vius està format per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules. -
Afirmació d'alguns científics de que tots els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules
M.J. Schneider i Theodor Schwann van ser els científics que van donar a la llum aquesta idea, que es va treure a treves d'un estudi (1838) que M.J. va fer, ja que aquest era botànic i va confirmar que les plantes estaven formades per cèl·lules a través d'estudis amb microscopis, seguidament, Theodor va aplicar la teoria en els animals (1839). -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica estructural i morfològica.
Després que M.J. Schneider i Theodor Schwann donesin a la llum la seva teoria sobre que els animals estaven formats per cèl·lules varis estudis amb microscopi a diferents parts d'organismes i diferents éssers es va arribar a la conclusió de tot el que estava viu estava creat i format per cèl·lules (1840). -
Es demostra que le cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents
Rudolph Virchow, va establir la teoria que les cèl·lules s'originen a partir d'altres cèl·lules preexistents. "en qualsevol lloc on s'origini una cèl·lula hi ha d'haver existir prèviament una cèl·lula ( "omnis cellula e cèl·lula"), de la mateixa manera que un animal només pot provenir d'un altre anima l"Die Cellular Pathologie". -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional
Ho va descobrir en Bruke (1861), es considera fisiològica perquè es capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se en vida i la funcional es considera perquè mantén viu tots els elements petits que allà en el nostre cos. -
Es considera la cèl·lula la unitat genètica
Walter Sutton i Theodor Boveri van descobrir que en els cromosomes de les cèl·lules era on estava guardada els gens i van crear la Teoria cromosòmica de l'herència.