-
Es construeix un dels primers microscopis.
Uns dels primers microscopis va ser construït per Zacharias Janssen en el 1595. Estava format per dos tubs de llautó, suportant un lent cada un, que es llisquen dins d'un altre tub de llautó el que permet l’enfocament. -
Primer microscopi de 200 augments
Hi ha avenços en els microscopis fent així poder veure millor les cèl·lules, virus, etc. Avui en dia hi ha dos tipus de microscopis l’ electrònic i el microscopi òptic. -
Period: to
Millora del microscopi i de les tecniques de tinció
Consisteix a donar pigment de color a les cèl·lules per poder apreciar-les millor baix el microscopi -
Period: to
Millors microscopis i tecniques de tinció
Consisteix a donar pigment de color a les cèl·lules per poder apreciar-les millor baix el microscopi -
Primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro.
Robert Hooke va decobrir les cèl·lules observant en el microscopi una làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques -
Period: to
Principi teoria cel·lular
En Robert Hooke (Científic angles) va veure per primera vegada en la suor i en restes vegetals, estaven construïts de cèl·lules. -
S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular.
Robert Brown (1831): cirurgia escocesa que va descobrir el nucli cel·lular després de veure diverses cèl·lules emprant un microscopi per descobrir la mort d’un pacient. -
S’observa i descriu per primera vegada el nucli cel·lular.
Robert Brown (1831): cirurgia escocesa que va descobrir el nucli cel·lular després de veure diverses cèl·lules emprant un microscopi per descobrir la mort d’un pacient. -
S’observa i descriu per primera vegada el nucli cel·lular.
Robert Brown (1831): cirurgia escocesa que va descobrir el nucli cel·lular després de veure diverses cèl·lules emprant un microscopi per descobrir la mort d’un pacient. -
S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.
Per Johannes E. Purkinje (1838) anatomista, fisiòleg i botànic xec va descobrir el citoplasma i el medi intern de la cèl·lula es descriu molt general i sense saber les funcions de cada cosa. -
S’observa i descriu el medi intern de la cèl·lula.
Per Johannes E. Purkinje (1838) anatomista, fisiòleg i botànic xec va descobrir el citoplasma i el medi intern de la cèl·lula es descriu molt general i sense saber les funcions de cada cosa. -
Afirmen que tots els vegetals i animals estan formats per cèl·lules
La teoria cel·lular, proposada el 1838 per a les plantes i el 1839 per als animals, planteja que tots els organismes es componen de cèl·lules. -
Confirmen que tots els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules.
La teoria cel·lular, proposada el 1838 per a les plantes i el 1839 per als animals, planteja que tots els organismes es componen de cèl·lules. -
Confirmen la cèl·lula com a unitat bàsica estructural i morfològica
En Theodor Schwann i Matthias Jakob Schleiden, dos científics alemanys, van confirmar que tots els éssers vius tenien com a unida morfològica és cèl·lules, és a dir que tot ésser viu estava format per cèl·lules. -
Demostren que les cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres cèl·lules
Va ser descrita per Rudolf Virchow el 1858, quan va declarar “omnis cel·lula e cel·lula” (totes les cèl·lules provenen de cèl·lules). La cèl·lula preexistent es la cèl·lula que es va dividir per formar 2 noves cèl·lules filles. -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.
Bruke (1861). Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, cada cèl·lula fa les tres funcions. La cèl·lula és l'ésser viu més petit i senzill que existeix que porta tots els elements necessaris per romandre amb vida. -
Es considera la cèl·lula la unitat genètica
La van decobrir Walter Sutton i Thomas Boveri el 1902. La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la als seus descendents