Images

La Cèl·lula

By Toni Q
  • El primer microscopi

    El primer microscopi
    El primer microscopi va ser construït per Zacharias Jenssen junt al seu pare Hans Mertens. Estava format per dos tubs de llautó suportant una lent cadascún que llisquen dins un altre tub de llautó que permet l'enfocament.
  • Period: to

    Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció. 1600-2010

    Anton Leeuwenhoek va fabricar el primer microssopi per veure les cèl·lules vives, el Leeuwenhoek microscope (1600s). A partir d'aquestes es van crear altres de més complexos com el Handheld Microscope (1700s) o el British microscope (1865). El més desarrollat és el Zeiss Primo star (2010)
    La Tinció és una tècnica auxiliar per augmentar el contrast en la imatge del microscopi.
  • Primers dibuixos de cèl·lules

    Primers dibuixos de cèl·lules
    Van ser publicats per Robert Hooke, després d'observar un fragment de suro al microscopi. La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke, ja que és el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva.
  • S'aconseguiex fer un microscopi de 200 augments

    S'aconseguiex fer un microscopi de 200 augments
    Anonie Van Leeuwenhoek va aconseguir construir un microscopi de 200 augments (molts més que l'anterior), amb el cual es van observar les primeres cèl·lules vives. Leeuwenhoek va descobrir per primera vegada els bacteris y protozous.
  • Period: to

    Afirmaven que les plantes i els animals estan constituïts per cèl·lules i d’allà va sorgir la teoria cel·lular per primera vegada

  • S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular

    S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular
    Robert Brown, un important botànic, va observar i descriure el nucli de la cèl·lula.
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula

    S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula
    Johannes E. Purkinje va ser el descubridor del citoplasma, que ell li deia el protoplasma. Que ve a ser el medi intern de la cèl·lula.
  • Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica i morfoloògica

    Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica i morfoloògica
    Com ja sabien que tots el éssers vius estan constituïts per cèl·lules les van considerar la unitat morfològica de tots els éssers vius. I com la cèl·lula es capaç de fer tots els processos per permanèixer amb vida es considera també com la unitat morfològica dels éssers vius.
  • Es planteja per primer cop la teoria cel·lular

    Es planteja per primer cop la teoria cel·lular
    En Matthias Shleiden ho va fer al 1838 per les plantes i en Theodor Shann un any després per els animals. Aquesta teoria va sorgir gràcies als estudias d’ells dos.
    Aquesta teoria consisteix en que tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, o dit d’una altra manera, la cèl·lula és la unitat estructural de tots els éssers vius. La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida.
  • Es demostra que le cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents

    Es demostra que le cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents
    Aquesta teoria la va imposar Rudolf Virchow “Tota cèl·lula procedeix d’una altre cèl·lula.” Avont ha existit una cèl·lula hi ha d’haver hagut una cèl·lula preexistent. A base d’aquesta frase es considera que la cèl·lula es l’unitat d’origen de tots els éssers vius
  • Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional

    Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional
    Ernst Wilhelm von Brücke va considerar la cèl·lula com a unitat bàsica i fisiològica i funcional significa que les cèl·lules es consideren organismes independents i unicel·lulars que prenen nutrients, excreten residus, detecten i responen al seu entorn, es mouen, respiren, creixen i es reprodueixen.
  • Es considera la cèl·lula la unitat genètica

    Es considera la cèl·lula la unitat genètica
    Sutton i Boveri van considerar que la cèl·lula contenia una part genètica a traves per la cual les característiques de les cèl·lules mares a les cèl·lules filles. La genètica passa de generació en generació.