-
Es construeix un dels primers microscopis.
El primer microscopi útil va ser inventat el 1590 per Zacharias i Hans Janssen. Aquest microscopi permetia ampliar 30 cops la imatge d'un objecte. -
Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro.
Les cèl•lules que Hooke va observar són cèl•lules mortes, les parets de les quals es troben recobertes per una capa gruixuda de suberina. Hooke va incloure aquesta teoria al seu llibre anomenat “Micrographia”, format per dibuixos molt detallats sobre observacions microscòpiques -
Period: to
Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.
Les tècniques de tinció es segueixen perfeccionant en l'actualitat i es seguiran perfeccionant al futur, des del 1665 aquestes han anat millorant i ho seguiran fent. El descobridor de les tècniques de tinció es Hans Christian Gram. Les tècniques de tinció es basen en l'ús d'un colorant que permet observar els bacteris millor que sota el microscopi. -
S’aconsegueix construir un microscopi de 200 augments i observar cèl·lules vives.
Anthony van Leeuwenhoek, amb un microscopi de 200 augments, construït per ell mateix, va poder observar dibuixar i descriure una cèl·lula viva. Això li va ser possible observant una gota d’aigua, dins la qual va descobrir quantitat d’éssers minúsculs. Aquest microscopi li va permetre també, descriure una gran varietat de microorganismes, alguns com: les bactèries, protozous, espermatozoides... també diferents tipus de cèl•lules sanguínies... -
S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular.
El botànic escocès Robert Brown (1773-1857) va estudiar les fulles d'orquídies i va descobrir que totes les cèl·lules presentaven una taca fosca a l'interior. Encara que ja s'havia il·lustrat abans aquesta part de les cèl·lules, va ser Brown qui, intuint la importància d'aquest orgànul, el va anomenar nucli, indicant que era la part més important de la cèl·lula. -
Alguns científics afirmen que tots els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules.
La teoria cel·lular de Theodor Schwann i Jakob Schleiden assenyala un tret comú per a tots els éssers vius: "Tots els éssers vius estan compostos per cèl·lules i per productes elaborats per elles" -
Es planteja per primer cop la teoria cel·lular.
El 1838 Schleiden i el 1839 Schwann, estudiant cèl·lules vegetals i animals respectivament, van proposar la teoria cel·lular.
Matthias Schleiden (1804) creador de la teoria. -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica estructural i morfològica
Tots els éssers vius estan compostos per una o més cèl·lules cada una amb les seves funcions. -
Es demostra que le cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents.
Rudolf Virchow va proposar a la cèl·lula com la forma més simple de manifestació viva i que, així i tot, representa completament la idea de vida, és la unitat orgànica, la unitat vivent indivisible. -
S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula
Milieu intérieur o mitjà intern, és una frase encunyada per Claude Bernard per referir-se a l'entorn fluid extracel·lular més particularment el fluid intersticial, i la seva capacitat fisiològica per assegurar l'estabilitat de protecció per als teixits i òrgans dels organismes multicel·lulars. -
Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.
La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes. La cèl·lula
és capaç de realitzar tots els processos metabòlics
necessaris per sobreviure. -
El sistema nerviós està compost per entitats individuals més tard anomenades neurones
Santiago Ramón i Cajal va ser un dels majors portadors de la teoria cel·lular. Ramon i Cajal, autor de la teoria de la neurona, amplia la teoria cel·lular al teixit nerviós, ja que descobreix que aquest també està format per cèl·lules individuals. -
Es considera la cèl·lula la unitat genètica
Conte tota la informació sobre la síntesis de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la.