-
PRIMER MICROSC脪PI 馃敩
El primer microscopi, que es creu que va ser creat per Zacharias Janssen, va ser un utensili senzill i f脿cil d鈥檈mprar, per貌 va ajudar molt a poder descobrir algunes coses que a ull no es poden veure. Com poden ser les c猫l路lules mortes (que s贸n aquelles que formen una capa de la pell i s鈥檋an mort dificultant la respiraci贸 d'aquesta). -
Period: to
ES PERFECCIONEN ELS MICROSCOPIS I T脠CNIQUES DE TINCI脫
Els microscopis van anar millorant-se fins a arribar als microscopis electr貌nics d鈥檃vui en dia.
Les t猫cniques de tinci贸 van permetre obtenir imatges m茅s n铆tides de les c猫l路lules, com la t猫cnica de Gram, inventada per Hans Christian Gram el 1884. -
MICROSCOPI DE 200 AUGMENTS I S'OBSERVEN LES PRIMERES C脠L路LULES VIVES
Antoni Van Leeuwenhoek, que era un microbi貌leg, va crear m茅s de 500 lents pels microscopis al llarg de la seva vida, i va aconseguir fer-ne de 200 augments.
Tamb茅 va ser el primer en observar c猫l路lules vives, va veure bacteris i microbis en una mostra d'aigua d'un llac. -
PRIMER DIBUIX DE C脠L路LULES MORTES
Les c猫l路lules van ser descobertes per Robert Hooke el 1665, que els hi va posar aquest nom perqu猫 li recordaven a habitacions o cel路les d'un monestir.
Aquest va fer un dibuix representant el que havia vist pel microscopi i el va publicar. -
NUCLI C脠L路LULAR
El 1827, Robert Brown, va poder apreciar diminutes part铆cules amb vac煤ols als grans de pol路len fent un moviment continu aleatori mentre observava grans de pol路len, espores de molses, i Equisetum suspesos en aigua al microscopi.
El nucli cont茅 tot el genoma, estructurats en llargues mol猫cules lineals d鈥橝DN que formen complexos. El nucli mant茅 la integritat dels gens i regula l'expressi贸 g猫nica per controlar-ne les activitats. -
S'AFIRMA QUE TOTS ELS VEGETALS I ESTAN FORMATS PER C脠L路LULES
Matthias Jakob Schleiden era un bot脿nic que va estudiar les plantes al microscopi i va concebre la idea que estaven compostes per unitats reconeixibles o c猫l路lules. El 1838, va afirmar que el creixement de les plantes es produeix per la generaci贸 de noves c猫l路lules a partir dels nuclis cel路lulars de les velles. -
MEDI INTERN DE LA C脠L路LULA
Johannes E. Purkinje va observar el citoplasma l鈥檃ny 1838. El citoplasma 茅s el l铆quid gelatin贸s que omple l'interior d'una c猫l路lula. Est脿 compost per aigua, sals i diverses mol猫cules org脿niques. La principal funci贸 del citoplasma 茅s contenir els org脿nuls cel路lulars i permetre'n el moviment. -
S'AFIRMA QUE TOTS ELS ANIMALS I ESTAN FORMATS PER C脠L路LULES
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisi貌leg i anatomista prussi脿, considerat un dels fundadors de la teoria cel路lular. Va estendre la teoria cel路lular elaborada per M. J. Schleiden als organismes animals, va estudiar el proc茅s de la fermentaci贸 i va demostrar que era el resultat dels processos vitals de les c猫l路lules del llevat. -
PLANTEJAMENT DE LA TEORIA CEL路LULAR
Matthias Schleiden i Theodor Schwann s贸n els que van plantejar la teoria cel路lular per primer cop, que t茅 tres postulats
1) Tot en els 茅ssers vius est脿 compost per una o m茅s c猫l路lules.
2) Totes les funcions vitals tenen lloc dins de les c猫l路lules o al seu entorn immediat.
3) Tots els 茅ssers vius tenen el seu origen en les c猫l路lules.
4) Cada c猫l路lula cont茅 informaci贸 gen猫tica completa. -
ES CONSIDERA LA C脠L路LULA COM A UNITAT B脌SICA ESTRUCTURAL I MORFOL脪GICA
M.J. Schleiden i Theodor Schwan pensaven que tots els 茅ssers vius estaven formats per una o m茅s c猫l路lules.
La c猫l路lula va ser considerada per primera vegada coma la unitat m茅s petita de tots els essers vius. -
ES DEMOSTRA QUE LES C脠L路LULES S鈥橭RIGINEN 脷NICAMENT A PARTIR D鈥橝LTRES PREEXISTENTS
Rudolf Virchow l'any 1855 va demostrar que les c猫l路lules sorgeixen d鈥檜na altra c猫l路lula anterior, 茅s a dir, una planta nom茅s pot sorgir d鈥檜na altra planta i un animal d鈥檜n altre animal. -
ES CONSIDERA LA C脠L路LULA COM A UNITAT B脌SICA FISIOL脪GICA I FUNCIONAL
Ernst Wilhelm von Br眉cke, al 1861, va dir que la c猫l路lula 茅s la unitat m茅s elemental de vida. La c猫l路lula, per tant, es nodreix, es relaciona i es reprodueix. -
ES CONSIDERA LA C脠L路LULA LA UNITAT GEN脠TICA
Es va crear una teoria anomenada teoria cormos貌mica de l'her猫ncia o de Sutton i Boveri (en honor als seus creadors). Enuncia que els factors gen猫tics estan als cromosomes. Les c猫l路lules s贸n els components b脿sics de tots els 茅ssers vius i els gens (petites seccions d'ADN que transporten informaci贸 gen猫tica i instruccions per produir prote茂nes, que ajuden a construir i mantenir l'organisme) es troben a l'interior de les c猫l路lules. -
Period: to
PRIMER MICROSC脪PI ELECTR脪NIC
El primer microscopi electr貌nic va ser dissenyat per Ernst Ruska i Max Knoll entre 1925 i 1932, que es van basar en els estudis de Louis-Victor de Broglie sobre les propietats ondulat貌ries dels electrons.
Un microscopi electr貌nic fa servir electrons en lloc de fotons o llum visible per formar imatges d'objectes diminuts. Aquests tipus de microscopis permeten assolir amplificacions majors.