-
PRIMER MICROSCĂPI đŹ
El primer microscopi, que es creu que va ser creat per Zacharias Janssen, va ser un utensili senzill i fĂ cil dâemprar, però va ajudar molt a poder descobrir algunes coses que a ull no es poden veure. Com poden ser les cèl¡lules mortes (que sĂłn aquelles que formen una capa de la pell i sâhan mort dificultant la respiraciĂł d'aquesta). -
Period: to
ES PERFECCIONEN ELS MICROSCOPIS I TĂCNIQUES DE TINCIĂ
Els microscopis van anar millorant-se fins a arribar als microscopis electrònics dâavui en dia.
Les tècniques de tinciĂł van permetre obtenir imatges mĂŠs nĂtides de les cèl¡lules, com la tècnica de Gram, inventada per Hans Christian Gram el 1884. -
MICROSCOPI DE 200 AUGMENTS I S'OBSERVEN LES PRIMERES CĂL¡LULES VIVES
Antoni Van Leeuwenhoek, que era un microbiòleg, va crear mÊs de 500 lents pels microscopis al llarg de la seva vida, i va aconseguir fer-ne de 200 augments.
TambÊ va ser el primer en observar cèl¡lules vives, va veure bacteris i microbis en una mostra d'aigua d'un llac. -
PRIMER DIBUIX DE CĂL¡LULES MORTES
Les cèl¡lules van ser descobertes per Robert Hooke el 1665, que els hi va posar aquest nom perquè li recordaven a habitacions o cel¡les d'un monestir.
Aquest va fer un dibuix representant el que havia vist pel microscopi i el va publicar. -
NUCLI CĂL¡LULAR
El 1827, Robert Brown, va poder apreciar diminutes partĂcules amb vacĂşols als grans de pol¡len fent un moviment continu aleatori mentre observava grans de pol¡len, espores de molses, i Equisetum suspesos en aigua al microscopi.
El nucli contĂŠ tot el genoma, estructurats en llargues molècules lineals dâADN que formen complexos. El nucli mantĂŠ la integritat dels gens i regula l'expressiĂł gènica per controlar-ne les activitats. -
S'AFIRMA QUE TOTS ELS VEGETALS I ESTAN FORMATS PER CĂL¡LULES
Matthias Jakob Schleiden era un botà nic que va estudiar les plantes al microscopi i va concebre la idea que estaven compostes per unitats reconeixibles o cèl¡lules. El 1838, va afirmar que el creixement de les plantes es produeix per la generació de noves cèl¡lules a partir dels nuclis cel¡lulars de les velles. -
MEDI INTERN DE LA CĂL¡LULA
Johannes E. Purkinje va observar el citoplasma lâany 1838. El citoplasma ĂŠs el lĂquid gelatinĂłs que omple l'interior d'una cèl¡lula. EstĂ compost per aigua, sals i diverses molècules orgĂ niques. La principal funciĂł del citoplasma ĂŠs contenir els orgĂ nuls cel¡lulars i permetre'n el moviment. -
S'AFIRMA QUE TOTS ELS ANIMALS I ESTAN FORMATS PER CĂL¡LULES
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisiòleg i anatomista prussià , considerat un dels fundadors de la teoria cel¡lular. Va estendre la teoria cel¡lular elaborada per M. J. Schleiden als organismes animals, va estudiar el procÊs de la fermentació i va demostrar que era el resultat dels processos vitals de les cèl¡lules del llevat. -
PLANTEJAMENT DE LA TEORIA CEL¡LULAR
Matthias Schleiden i Theodor Schwann són els que van plantejar la teoria cel¡lular per primer cop, que tÊ tres postulats
1) Tot en els Êssers vius està compost per una o mÊs cèl¡lules.
2) Totes les funcions vitals tenen lloc dins de les cèl¡lules o al seu entorn immediat.
3) Tots els Êssers vius tenen el seu origen en les cèl¡lules.
4) Cada cèl¡lula contÊ informació genètica completa. -
ES CONSIDERA LA CĂL¡LULA COM A UNITAT BĂSICA ESTRUCTURAL I MORFOLĂGICA
M.J. Schleiden i Theodor Schwan pensaven que tots els Êssers vius estaven formats per una o mÊs cèl¡lules.
La cèl¡lula va ser considerada per primera vegada coma la unitat mÊs petita de tots els essers vius. -
ES DEMOSTRA QUE LES CĂL¡LULES SâORIGINEN ĂNICAMENT A PARTIR DâALTRES PREEXISTENTS
Rudolf Virchow l'any 1855 va demostrar que les cèl¡lules sorgeixen dâuna altra cèl¡lula anterior, ĂŠs a dir, una planta nomĂŠs pot sorgir dâuna altra planta i un animal dâun altre animal. -
ES CONSIDERA LA CĂL¡LULA COM A UNITAT BĂSICA FISIOLĂGICA I FUNCIONAL
Ernst Wilhelm von Brßcke, al 1861, va dir que la cèl¡lula Ês la unitat mÊs elemental de vida. La cèl¡lula, per tant, es nodreix, es relaciona i es reprodueix. -
ES CONSIDERA LA CĂL¡LULA LA UNITAT GENĂTICA
Es va crear una teoria anomenada teoria cormosòmica de l'herència o de Sutton i Boveri (en honor als seus creadors). Enuncia que els factors genètics estan als cromosomes. Les cèl¡lules són els components bà sics de tots els Êssers vius i els gens (petites seccions d'ADN que transporten informació genètica i instruccions per produir proteïnes, que ajuden a construir i mantenir l'organisme) es troben a l'interior de les cèl¡lules. -
Period: to
PRIMER MICROSCĂPI ELECTRĂNIC
El primer microscopi electrònic va ser dissenyat per Ernst Ruska i Max Knoll entre 1925 i 1932, que es van basar en els estudis de Louis-Victor de Broglie sobre les propietats ondulatòries dels electrons.
Un microscopi electrònic fa servir electrons en lloc de fotons o llum visible per formar imatges d'objectes diminuts. Aquests tipus de microscopis permeten assolir amplificacions majors.