-
ES CONSTRUEIX UN DELS PRIMERS MICROSCOPIS
El primer microscopi va ser construït l’any 1590 per el holandés Zacharias Janssen junt al seu pare Hans Martens. Estava format per dos tubs de llautó suportant una lent cadascun que llisquen dins un altre tub de llautó que permet l’enfocament. -
Period: to
ES PERFECCIONEN ELS MICROSCOPIS I ES DESCOBREIXEN LES TÈCNIQUES DE TINCIÓ
Anton Leeuwenhoek va fabricar el primer microssopi per veure les cèl·lules vives, el Leeuwenhoek microscope (1600s). A partir d'aquestes es van crear altres de més complexos com el Handheld Microscope (1700s) o el British microscope (1865). El més desarrollat és el Zeiss Primo star (2010)
La Tinció és una tècnica auxiliar per augmentar el contrast en la imatge del microscopi. -
ES PUBLIQUEN ELS PRIMERS DIBUIXOS DE CÈLUL·LES MORTES DE TALLS DE SURO
Els primers dibuixos de cèl·lules de la història van ser publicats per Robert Hooke l’any 1665, després d’observar un fragment de suro al microscopi. La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke, ja que és el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva. -
S'ACONSEGUEIX CONTRUIR UN MICROSCOPI DE 200 AUGMENTS I OBSERVR CÈLULES VIVES
L' any 1674 Antonie Van Leeuwenhoek va aconseguir construir un microscopi de 200 augments, amb el que es van observar les primeres cèl·lules vives. Leeuwenhoek va descobrir per primera vegada els bacteris y protozous. -
Period: to
ALGUNS CIENTÍFICS AFIRMEN QUE TOTS ELS VEGETALS I ANIMALS ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES
Afirmaven que les plantes i els animals estan constituïts per cèl·lules i d’allà va sorgir la teoria cel·lular per primera vegada. -
S'OBSERVA I ES DESCRIU PER PRIMERA VEGADA EL NUCLI CEL·LULAR
Robert Brown, un important botànic, al 1831 va observar i descriure el nucli de la cèl·lula. -
S'OBSERVA I ES DESCRIU PER PRIMERA VEGADA EL MEDI INTERN DE LA CÈL·LULA
Johannes E. Purkinje al 1838 va ser el descubridor del citoplasma, que ell li deia el protoplasma. Que ve a ser el medi intern de la cèl·lula. -
ES PLANTEJA PER PRIMERA COP LA TEORIA CEL·LULAR
En Matthias Shleiden la va plantejar al 1838 per les plantes i en Theodor Shann un any després per els animals.
Aquesta teoria consisteix en:
Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, o dit d’una altra manera, la cèl·lula és la unitat estructural de tots els éssers vius. La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida, és a dir, la cèl·lula és la unitat funcional dels organismes. -
Period: to
ES CONSIDERA LA CÈL·LULA COM A UNITAT BÀSICA ESTRUCTURAL I MORFOLÒGICA
Com ja sabien que tots el éssers vius estan constituïts per cèl·lules les van considerar la unitat morfològica de tots els éssers vius. I com la cèl·lula es capaç de fer tots els processos per permanèixer amb vida es considera també com la unitat morfològica dels éssers vius. (Theodor Swann amb les plantes (1839) i Matthias Shleiden amb els animals un any abans) -
ES DEMOSTRA QUE LES CÈL·LULES S'ORIGINEN ÚNICAMENT PER ALTRES PREEXIXTENTS
Aquesta teoria la va imposar Rudolf Virchow
“Tota cèl·lula procedeix d’una altre cèl·lula.” Avont ha existit una cèl·lula hi ha d’haver hagut una cèl·lula preexistent. A base d’aquesta frase es considera que la cèl·lula es l’unitat d’origen de tots els éssers vius. -
ES CONSIDERA LA CÈL·lULA COM A UNITAT BÀSICA FISIOLòGICA I FUNCIONAL
Això ho va considerar Bruke
La cèl·lula com a unitat bàsica i fisiològica i funcional significa que les cèl·lules es consideren organismes independents i unicel·lulars que prenen nutrients, excreten residus, detecten i responen al seu entorn, es mouen, respiren, creixen i es reprodueixen. -
ES CONSIDERA LA CÈL·LULA LA UNITAT GENÈTICA
Stutton i Boveri
Van considerar que la cèl·lula contenia una part genètica a traves per la cual les característiques de les cèl·lules mares a les cèl·lules filles. La genètica passa de generació en generació.