-
Robert Hooke observa teixits vegetals i denomina a la cèl·lula
Publicà un llibre amb el relat de 50 observacions microscòpiques amb ilustracions detallades. Hooke va observar una petita làmina de suro, que està feta de teixits vegetals. Va adonar-se'n aleshores que aquests estaven formats per petites cavitats polièdriques, cosa que el recordava a les cel·les d'un rusc d'abelles i per aquest motiu va anomenar cèl·lula a cada una d'aquestes cavitats. Les cèl·lules que observava eren mortes, així que no va poder esbrinar la seva utilitat o funció. -
Period: to
Antonie van Leeuwenhoek observa diverses espècies de microorganismes i cèl·lules
Leeuwenheok fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg. Fou el primer en observar cèl·lules i microorganismes des d'un microscopi amb lents construïdes per ell mateix. Observà fibres musculars, protozous, bacteris, espermatozoides i glòbuls vermells. El seu treball es va donar a conèixer al 1673 gràcies a la revista Philosophical Transactions, de la Royal Society -
John Needham, organismes unicel·lulars
Posà trossos de carn a bullir per eliminar tots els organismes preexistents, després col·locà els trossos de carn dins d'un recipient mal tancat ja que pensava que es necessitava aire perquè sorgís vida. Al cap d'un temps van sortir microorganismes sobre la superfície i va concloure que es generaven espontàniament sobre la matèria no viva. Al 1748 va publicar un llibre on volia demostrar la teoria de la generació espontània de la vida a partir de la matèria inorgànica. -
Period: to
Schwann estudia la cèl·lula animal
Schwann, juntament amb Schleiden, postulà que les cèl·lules són les unitats elementals que constitueixen les plantes i els animals, i que són la base fonamental del procés vital. -
Brown descriu el nucli cel·lular
Robert Brown fou un botànic que ideà el terme "nucli cel·lular" i descobrí el que ara es coneix com moviment brownià. El denominat moviment brownià és el moviment aleatori que s'observa a les partícules que es troben a un medi fluit (líquid o gasós), això ho va veure observant grans de polen suspesos en aigua. -
Purkyne observa el citoplasma cel·lular
Purkinje fou un anatomista i fisiòleg txec. Al 1837 descobrí grans neurones amb moltes ramificacions de dendrites trobades al cerebel. Al 1839 descobrí el teixit fibrós que condueix els impulsos elèctrics del nòdul auriculoventricular a totes les parts ventricles del cor. Introduí els termes de plasma sanguini i de protoplasma. -
Virchow postula que totes les cèl·lules provenen d'altres cèl·lules
Rudolph Virchow fou un metge patòleg, antropòleg, polític i biòleg alemany. És considerat el pare de la patologia moderna. Va presentar la seva teoria cel·lular, en la que explicava els efectes de les enfermetats als òrgans i teixits del cos, enfatitzant que les enfermetats no surten dels òrgans o teixits, sinó que sorgeixen a les cèl·lules individuals. A la seva teoria postulava també que les cèl·lules s'originen a partir de cèl·lules preexistents, i no de material amorfo. -
Kölliker identifica els mitocondris
Albert von Kölliker fou un anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís. Fou un membre destacat de diverses entitats d'europa. Fou professor de fisiologia i anatomia, destacà pels seus estudis sobre la retina, el múscul llis i els processos de gènesi i diferenciació de les cèl·lules de la sang. Descobrí els mitocondris i la naturalesa cel·lular a partir dels túbuls seminífers dels espermatozous. -
Pasteur realitza estudis sobre el metabolisme de llevats i l'asèpsia
Louis Pasteur fou un microbiòleg i químic francès. El 1857 publicà treballs seus que refutaven la teoria de la generació espontània de Needham. Va fer recerca sobre la fermentació durant anys, tema en el que tenia gran interès, cosa que el va portar a estudiar el metabolisme de llevats, ja que el llevat s'empra en molts processos de fermentació. -
Weismann descobreix que les cèl·lules actuals comparteixen semblança estructural i molecular amb les cèl·lules de temps remots
August Weismann fou un biòleg evolucionista alemany. Va fer la teoria del plasma germinal, en la que postula que els cos està dividit en cèl·lules germinals, que poden transmetre la informació hereditària, i cèl·lules somàtiques, que no poden fer-ho. També va demostrar que els caràcters adquirits no s'hereden; va fer un experiment que constava en tallar la cua a vint generacions de ratolins, comprovant així que continuaven naixent amb la cua igual de llarga que els seus avantpassats. -
Ruska construeix el primer microscopi electrònic de transmissió a la Universitat de Berlín
Ernst Ruska fou un físic enginyer i professor alemany. Els seus interessos en òptica i microscòpia el conduiren a ésser el primer en construir un microscopi electrònic, això li permeté posteriorment realitzar augments de fins a 100 vegades majors que els dels microscopis òptics en aquesta classe d'instruments d'observació. -
Margulis publica la seva hipòtesi sobre l'endosembiosi serial, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota
Lynn Margulis fou una biòloga estatunidenca. Va retrobar i desenvolupar la teoria endosimbiòtica, prèviament postulada per Schimper i Merejkovski. La seva teoria explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins d'una altra.
