-
đŹPrimers microscopi
El primer microscopi va ser un utensili senzill i fĂ cil dâemprar, però que va ajudar molt poder descobrir algunes coses que a ull no es poden veure, com per exemple les cèl¡lules mortes que sĂłn aquelles cèl¡lules que formen una capa de la pell i sâhan mort dificultant la respiraciĂł de la pell. Zacharias Janssen a l'any 1590, mentre Robert Hooke va utilitzar el terme cèl¡lula per primer cop. -
Period: to
Perfecció dels microscopis i tècniques de tinció
Els microscopis van anar millorant-se fins a arribar als microscopis electrònics dâavui en dia.
Les tècniques de tinciĂł van permetre obtenir imatges mĂŠs nĂtides de les cèl¡lules, com la tècnica de Gram, inventada per Hans Christian Gram el 1884. -
đŚ ObservaciĂł primeres cèl¡lules vives i đŹmicroscopi 200 arguments
Lâholandès Zacharias Janssen va construir el microscopi de 200 augments, aquest va permetre veure coses mĂŠs detallades i mĂŠs petites, mentre que Anton Van Leeuwenhoek (1632-1723) va descobrir i descriure la vida microscòpica l'any 1657. -
Publicació dibuixos cèl¡lules mortes
Les cèl¡lules van ser descobertes per Robert Hooke al 1665, que els hi va posar aquest nom perquè li recordaven a habitacions o cel¡les d'un monestir.
Aquest va fer un dibuix representant el que havia vist a travĂŠs del microscopi. -
Descobriment del nucli cel¡lular
Robert Brown, observant grans de pol¡len, espores de molses, i Equisetum suspesos en aigua al microscopi, va observar diminutes partĂcules amb vacĂşols als grans de pol¡len executant un continu moviment aleatori. El nucli contĂŠ tot el genoma, estructurats en llargues molècules lineals dâADN que formen complexos. El nucli mantĂŠ la integritat dels gens i regula l'expressiĂł gènica per controlar-ne les activitats. -
ObservaciĂł del citoplasma
Johannes E. Purkinje va observar el citoplasma lâany 1838. El citoplasma ĂŠs el lĂquid gelatinĂłs que omple l'interior d'una cèl¡lula. EstĂ compost per aigua, sals i diverses molècules orgĂ niques. La principal funciĂł del citoplasma ĂŠs contenir els orgĂ nuls cel¡lulars i permetre'n el moviment. -
Afirmació de que els vegetals estan formats per cèl¡lules
Matthias Jakob Schleiden era un botà nic que va estudiar les plantes al microscopi i va concebre la idea que estaven compostes per unitats reconeixibles o cèl¡lules. El 1838, va afirmar que el creixement de les plantes es produeix per la generació de noves cèl¡lules a partir dels nuclis cel¡lulars de les velles. -
đ§ŹTEORIA CEL¡LULAR
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisiòleg i anatomista prussià , considerat un dels fundadors de la teoria cel¡lular.
POSTULATS DE LA TEORIA CEL¡LULAR:
1) Tots els Êssers vius estan formats per una o mÊs cèl¡lules.
2) Una cèl¡lula Ês pot formar a partir d'una altra
3) La cèl¡lula Ês la forma de vida mÊs petita.
4) Cada cèl¡lula contÊ informació genètica completa. -
Afirmació de que els animals estan formats per cèl¡lules
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisiòleg i anatomista prussià , considerat un dels fundadors de la teoria cel¡lular. Va estendre la teoria cel¡lular elaborada per M. J. Schleiden als organismes animals, va estudiar el procÊs de la fermentació i va demostrar que era el resultat dels processos vitals de les cèl¡lules del llevat. -
Les cèl¡lules s'originen únicament d'altres preexistents
Rudolf Virchow va demostrar que les cèl¡lules sorgeixen dâuna altra cèl¡lula anterior, ĂŠs a dir, una planta nomĂŠs pot sorgir dâuna altra planta i un animal dâun altre anima -
Cèl¡lula unitat bà sica, estructural i morfològica
Schleiden (1838) y al zoólogo Schwann (1839) van considerar que tots els Êssers vius estan construïts per una o mÊs cèl¡lules. -
Consideració de la cèl¡lula unitat bà sica fisiològica i funcional.
Brucke va dir que la cèl¡lula Ês la unitat mÊs elemental de vida. La cèl¡lula, per tant, es nodreix, es relaciona i es reprodueix.