Història del descubriment de la cel·lula

  • Es construeix un dels primers microscopis.

    Es construeix un dels primers microscopis.
    Uns dels primers microscopis va ser construït per Zacharias Janssen en el 1595. Estava format per dos tubs de llautó, suportant un lent cada un, que es llisquen dins d'un altre tub de llautó el que permet l’enfocament.
  • S’aconsegueix construir un microscopi de 200 augments i observar cèl·lules vives.

    Hi ha avenços en els microscopis fent així poder veure millor les cèl·lules, virus, etc. Avui en dia hi ha dos tipus de microscopis l’ electrònic i el microscopi òptic.
  • Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.

    Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.
    1600s-1700s: primers microscopis, eren molt simples i amb una poca capacitat d'augment a les lents.
  • Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro.

    Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro.
    Les principals fotos de cel·lules mortes a tall de suro els va publicar Robert Hook, l'any 1665.
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.

    En Robert Hooke (Científic angles) va veure per primera vegada en la suor i en restes vegetals, estaven construïts de cèl·lules( 1830 i 1880).
    En Theodorn Schwann i Matthias Jakop Schleiden, dos científics alemanys, van confirmar que tots els éssers vius tenien com a unida morfològica és cèl·lules, és a dir que tot ésser viu estava format per cèl·lules.
  • S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular.

     S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular.
    Robert Brown (1831): cirurgia escocesa que va descobrir el nucli cel·lular després de veure diverses cèl·lules emprant un microscopi per descobrir la mort d’un pacient.
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.

    S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.
    Per Johannes E. Purkinje (1838) anatomista, fisiòleg i botànic xec va descobrir el citoplasma i el medi intern de la cèl·lula es descriu molt general i sense saber les funcions de cada cosa.
    La teoria cel·lular, proposada el 1838 per a les plantes i el 1839 per als animals, planteja que tots els organismes es componen de cèl·lules.
  • Es demostra que les cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents.

    Es demostra que les cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents.
    La cèl·lula preexistent es la cèl·lula que es va dividir per formar 2 noves cèl·lules filles. Va ser descrita per Rudolf Virchow el 1858, quan va declarar “omnis cel·lula e cel·lula” (totes les cèl·lules provenen de cèl·lules). La cèl·lula és la unitat fonamental d'estructura i funció de tots els organismes vius.
  • Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.

    Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.
    Bruke (1861). Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, cada cèl·lula fa les tres funcions
    La cèl·lula és l'ésser viu més petit i senzill que existeix que porta tots els elements necessaris per romandre amb vida
  • Es considera la cèl·lula la unitat genètica

    Es considera la cèl·lula la unitat genètica
    La van decobrir Walter Sutton i Thomas Boveri el 1902. La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la als seus descendents
  • Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.

     Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.
    1927: microscopi de dissecció, augment considerable amb noves lents i més estables gràcies al suport.
  • Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.

    Es perfeccionen els microscopis i es descobreixen les tècniques de tinció.
    2010: Microscopi electrònic, s'hi ha han afegit llums per baix per poder diferenciar millor les cèl·lules i augmenta de manera exagerada la potència de les lents. Tècnica de tinció:
    Consisteix a donar pigment de color a les cèl·lules per poder apreciar-les millor baix el microscopi