Història de la cèl·lula

  • Primer microscopi

    Primer microscopi
    Zacharias Janssen va crear un aparell de 25 cm format per dos tubs de llautó superposats i a dins d'aquests s'hi trobaven dues lents
  • Descubriment de la cèl·lula

    Descubriment de la cèl·lula
    Robert Hooke
    Observant un tros de suro amb el microscopi s'adonà que està format per petites cel·les com les del rusc d'abelles.
    D'aquí el nom de cèl·lula
  • Teoria cel·lular (vegetal)

    Teoria cel·lular (vegetal)
    Matthias Jakob Schleiden observant amb el microscopi va veure que les plantes estaven formades per cèl·lules. Segons això les plantes creixien generant noves cèl·lules a partir dels nuclis de les antigues.
  • Teoria cèl·lular (animal)

    Teoria cèl·lular (animal)
    Després d'observar la corda dorsal dels capgrossos, teixit embrionari del porc i fulles germinals dels galls, Theodore Schwann es va adonar que la cèl·lula era l'element consecutiu a tots els éssers vius, d'aquesta teoria va elaborar tres postulats:
    1. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules
    2. Les funcions vitals de l'organisme es realitzen a les cèl·lules
    3. Tota cèl·lula prové d'un altre ja existent.
  • Tota cèl·lula prove d'una altre

    Tota cèl·lula prove d'una altre
    Rudolf Virchow va dir que cada cèl·lula que trobem a un organisme prové d'una cèl·lula pare la cual n' ha creat dues de filles.
  • Lleis de Mendel

    Lleis de Mendel
    Gregor Mendel un frare i naturalista va donar una de les lleis més importants de la genètica. Realitzant encreuaments amb diferents tipus pèsols donaren els resultats que son tres lleis:
    1. Quan dos éssers de raça pura es creuen els híbrids resulten ser iguals.
    2. Certs individus poden transmetre un caràcter que no conte el seu material genètic.
    3. En creuar entre si dos dihíbrids els caràcters hereditaris se separen i es combinen entre si de totes les formes possibles a la descendència.
  • Descobriment ADN

    Descobriment ADN
    Friedrich Miescher va descobrir la molècula d'ADN al examinar l'esperma de salmo i pus a ferides obertes. Va anomenar-ho nucleïna perquè només es trobava al nucli.
  • Descobriment meiosi

    Descobriment meiosi
    L'any 1876 el zoòleg Oscar Hertwig observant ous d'eriçó de mar es va adonar del procés que realitzaven per reproduir-se, la meiosi. Un procés a on es du a terme una doble divisió. A aquest procés dos cromosomes s'agafen per una cromatida i se superposen, a aquest moment intercanvien informació, el fus mitoti divideix els dos cromosomes. Els cromosomes se situen al pla equatorial i es divideixen com a la metafase de la mitosi dividint-se en cromàtides.
  • Descobriment dels cromosomes i mitosi

    Descobriment dels cromosomes i mitosi
    Walter Fleming estava observant el nucli d'una cèl·lula. Tintant la cèl·lula amb anilina es va adonar d'una estructura nuclear que va denominar com a cromatina la qual va anar estudiant detingudament. Al llarg del temps s'adonà que anava formant una altra estructura amb la cromatina, els cromosomes. Aquesta serie de canvis els va denominar com a mitosi
  • Reedescobriment lleis de Mendel

    Reedescobriment lleis de Mendel
    Després que a la publicació de les lleis de Mendel no fossin molt destacades, l'any 1900 el botànic neerlandès Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak trobaren l'obra de Mendel fragmentada, després d'això l'obra va recuperar la seva importància i d'aquí va ser on va néixer la genètica.
  • Teoria cromosomica d'herència

    Teoria cromosomica d'herència
    Sutton i Boveri
    Aquesta teoria menciona que la cèl·lula és considerada la unitat genètica. A més la cèl·lula transmet els caràcters heretables, tals com son color de cabells, color d'ulls o defectes hereditaris.
  • Microscopi electrònic

    Microscopi electrònic
    El microscopi electrònic fou una gran revolució a la hora de observar amb el microscopi ja que permetia observar a escales mes petites que el microscopi òptic.
  • Descobriment doble helix ADN

    Descobriment doble helix ADN
    James Watson, Francis Crick y Rosalind Franklin, amb les observacions de Wikins i Franklin, que suggerien la forma helicoidal de l'ADN i observacions d'altres científics s'adonaren que la tira d'ADN esta entollada amb una doble hèlix en forma d'escala.