-
Moti del té
A Boston, on es va llançar al mar 3 carregaments de té. Un grup de colons disfraçats d'amerindios van tirar
al mar la càrrega de té de tres buques britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i es considerat un precedent de la guerra d'independència dels EU. -
Declaració d'Independència EU
És un document redactat pel segon Congrés Continental, a la Cambra Estatal de Pennsilvània. Va proclamar que les 13 Colònies nord-americanes llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units. -
Batalla del York Town
Va ocorre durant la Guerra d'Independència i va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos. L'exèrcit francès-insurgent assetja la ciutat després d'haver pres les fortificacions i bastions que havien de defensar-la. El general britànic que manava les tropes assetjades a Yorktown, lord Cornwallis, es rendeix, pretenent trobar malalt, i envia a un dels seus subordinats a remetre la seva espasa als vencedors. -
Presa de la Baixilla
Un esdeveniment de la Revolució Francesa, la rendició de la Bastilla, símbol del despotisme. La Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Revolucio francesa
La monarquia absoluta de Lluís XVI, feia que els habitants de França patisin pobresa, pels impostos, pagats per la pagesia i el proletariat, ja que la noblesa no pagava. La filosofia de la Il·lustració, en proclamar la dignitat de l'home i els ideals de progrés i felicitat, va causar canvis en una societat, la de l'antic règim, que no s'adequava a la realitat econòmica i social del moment en excloure del poder polític la burgesia. Per això és van produir un seguit de revoltes. -
Monarquia constitucional
1792
La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França. Es situa entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República. Era una Constitució Parlamentaria. En aquesta Constitució es va afirmar la sobirania nacional, mentre que l'autoritat reial va quedar supeditada a la de la llei. -
La combenció
1793
Va ser el govern de França, després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. És van fer unes eleccions les quals van tenir lloc durant el setembre, al mateix temps que els prussians avançaven cap a París. -
1ra República
El nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans. Va començar oficialment el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI que havia estat suspès en el transcurs de la Jornada del 10 d'agost de 1792. Va durar un total de dotze anys , fins a l'establiment del Primer Imperi francès per Napoleó Bonaparte en maig de 1804. -
Mort de Luís XVI
Rei de França i duc de Berry. Al 1770 va casarse amb la filla de l'emperadriu d'Àustria, l'arxiduquessa Maria Antonieta, qui li va donar quatre fills. Home de bones intencions però feble de caràcteres va deixar influenciar per la reina i per una camarilla de cortesans. Va marxar a Parísdesprés va intentar fugir peró el van capturar a Varennes. Va ser jutjat pel delicte de traïció i condemnat a morir a la guillotina al 1793, després la reina Maria Antonieta, executada el mateix any. -
Directori
1799
Va ser un sistema de govern que va estar vigent durant la Primera República Francesa. Va venir després de la Convenció Nacional i va ser seguit pel Consolat. Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors van ser Reubell, Barras, La Révellière Lépeaux, Carnot i Letourneur. -
El consolat
És el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari. El consolat es refereix a una etapa de la història de França.
Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
Batalla de trafalgar
En les aigües properes al cap de Trafalgar van ser escenari de la major, més dura i més decisiva batalla naval lliurada durant les guerres napoleòniques. Quan els britànics, contrariats amb Napoleó i la seva voluntat de dominar tot Europa, van reprendre les hostilitats contra França malgrat la pau que només un any abans havien signat. En aquell moment calia veure quina seria la posició d'Espanya, que posseïa la tercera flota del món, després de la britànica i la francesa. -
Guerra del francès
1814
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres. El conflicte en l'Antic Règim, canvis socials, polítics per ideals de la Il·lustració. -
Congrés de Viena
1815
Va ser una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich i va tenir lloc a Viena. El propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Batalla de Waterloo
La batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington, l’exèrcit francès va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Revolucions liberals
1830-1848
Van ser un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa. Van ser cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme. Al 1848 Sicília es va revolucionar i estenent-ho per la resta d'Europa. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes ja que volien un canvi per als governs de les seves nacions
You are not authorized to access this page.
