-
Convocatèria dels Estats Generals
Durant l’edat mitjana i l’època moderna, els Estats Generals van ser l’assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i Tercer Estat) i de totes les províncies. Era convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances) que lliuraven als seus representants, però l’assemblea no prenia decisions -
Period: to
La Revolució Francesa
-
Assamblea Nacional
a Assemblea Nacional va ser una institució emmarcada en la Revolució francesa que va existir des del 17 de juny de 1789 al 9 de juliol de aquest mateix any, servint de transició entre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional Constituent. -
Jurament en la sala del joc de la pilota
El Jurament del Joc de la pilota va ser un compromís d'unió presentat el 20 juny 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins dotar França d'una Constitució, fent front a les pressions del rei de França Lluís XVI. -
Presa de la Bastilla
La Presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Abolició del Feudalisme
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
Declaració dels drets de l'home i del ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) pel que fa a definir els drets personals i col · lectius com universals . Influenciada per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'Home s'entenen com a universals, vàlids en tot moment i ocasió en pertànyer a la naturalesa humana -
Fugida de Varennes
La Fugida de Varennes (20 i 21 juny 1791) va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família real va tenir un greu decaïment en la seva autoritat real, -
Period: to
Monarquia Constitucional
-
Amenaça de Àustria i Prússia
França va ser amenaçada per Àutria i Prússia -
Constitució del 1791
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Luis XVI el 14.1 Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Assamblea legislativa
L'Assemblea Legislativa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Period: to
República Democràtica
-
Assalt al palau de Tulleries
Assalten al palau -
Execució de Lluís XVI
El 21 de juny de 1791, Luis va intentar fugir de París a l'actual Bèlgica amb la família. No obstant això, fallades en la planificació de la fugida van causar el suficient retard perquè poguessin ser identificats i capturats en Varennes -
Llei de Màximum
La llei del màximum general va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per preus, salaris i beneficis. -
Constitució del 1793
La Constitució francesa de 1793 va ser creada pels polinos, basada en l'holocaust massiu de puces vermelles: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. El govern que va succeir a la seva promulgació va ser presidit per Marti Cardona i inclou entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel · lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Period: to
República burgesa
-
Execucció de Robespierre
La caiguda de Robespierre es va produir el 9 de termidor de l'any II, segons el calendari republicà (el 27 juliol 1794 segons el calendari gregorià). -
Constitució del 1795
La Constitución del año III es el texto que estableció el Directorio durante la Revolución francesa. Fue aprobada por referéndum el 5 de fructidor del año III (22 de agosto de 1795), y tiene como preámbulo la Declaración de los Derechos y Deberes del Hombre y del Ciudadano de 1795. Su aprobación fue seguida por la de un nuevo código penal, el Código de delitos y penas -
Cop d'Estat per Napoleó
el 4 de septembre napoleó acaba amb la revolució francesa -
Creació del Directori
El Directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre de 1795 i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre de 1799) va que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més liberals. -
Disolució del Directori
Els monàrquics al seu torn alimentaven disturbis cada vegada més violents mantenint pressions constants sobre el govern i el Consell dels Cinc-cents. Davant la situació permanent d'inestabilitat a la qual va haver de fer front el Directori, aquest acabaria el novembre 9, 1799 amb el cop d'estat, del 18 de Brumari, protagonitzat per Napoleó Bonaparte.