-
Esclat Revolucionari a França
La Revolució Francesa va començar inspirada per dues causes: -Els pensaments de la Il·lustració.
-La Declaració d'Independència dels EUA i la seua Constitució com a exemple de posar en pràctica la Il·lustració. La burgesia francesa es va adonar de que ells també podien alliberar-se de l'Antic Règim.
El Tercer Estat estava ansiós, aspirava a reformes socials, i descontent, es marcava l'inici de dues crisis econòmiques: -Males collites, i per tant, pujada de preus.
-Falta de diners de l'Estat. -
Estats Generals en Versalles
Els representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat es reunixen a Versalles.
El Tercer Estat proposa una representació seua més gran i que el vot fóra per persona i no per estament, però els privilegiats no ho accepten.
El poble abandona la reunió i creen l'Assemblea Nacional amb l'objectiu d'elaborar una constitució que represente els drets del Tercer Estat. -
Presa de la Bastilla
El poble de París, exaltat, assalta la presó de la Bastilla, símbol de l'antic sistema, per fer-se amb les armes de la fortalesa que exercia les funcions de presó de l’Estat. És, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
La Gran Por
Revolta camperola molt violenta que va tindre lloc l'estiu del 1789. Després de la Presa, els camperols van deixar de pagar impostos senyorials, però els van arribar rumors de que els nobles els castigarien amb partides de bandolers. Aleshores, la por es va estendre entre els camperols, i van assaltar els castells senyorials, saquejant-los i cremant-los per exigir que s'aboliren els drets senyorials. -
Monarquia Constitucional
La burgesia moderada arriba a un acord amb el rei Lluís XVI i els privilegiats per a convertir França en una monarquia constitucional. Acaba oficialment amb l'Antic Règim. L'Assemblea Nacional Constituent abolix el feudalisme amb la promulgació de la Declaració de Drets de l'Home i Ciutadà, s'acaba la crisi financera, es crea una Assemblea Legislativa i un nou exèrcit, la Guàrdia Nacional. Es comencen a portar a cap les primeres desamortitzacions de l'Església. -
Constitució de 1791
Durant el desenvolupament de la monarquia constitucional, es promulga la Constitució de 1791, que inicia la primera etapa de la revolució. Esta Constitució buscava trencar amb el passat, limitava el poder del rei amb una separació de poders, una sobirania nacional i una igualtat legal, reconeixent les llibertats individuals. La Constitució de 1791 era una aproximació al liberalisme. -
República Social
La família reial i els privilegiats no van acabar d’acceptar els canvis de la monarquia constitucional, aleshores, buscaren el suport de les monarquies absolutistes d’Europa. Àustria va organitzar un exèrcit per envair França i Lluís XVI reacciona fugint de París per unir-se als austríacs. La traició del rei, protagonitzant esta fugida de Varennes, provoca la revolta dels sans-culottes, ansiosos d'aconseguir la República. -
Assalt a les Tulleries
Insurrecció que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI. Els sans-culottes van assaltar el palau reial de les Tulleries, empresonant a la família reial. Este fet inicia la República francesa. Poc després, Lluís XVI va ser enviat a judici i finalment, condemnat a mort a la guillotina. -
Convenció Girondina
La República va quedar en mans de la burgesia moderada (girondins). Es posa fi a l'Assemblea Legislativa i s'inia la Convenció Nacional, amb l'establiment del sufragi universal masculí. També té lloc una laïcització de l'Estat civil. Durant el govern dels girondins es va jutjar al rei i privilegiats condemnats a mort, que va provocar l'aliança de les monarquies absolutistes europees contra França. Conseqüències: revoltes contrarevolucionàries dels antics grups privilegiats. -
Convenció Jacobina
La burgesia radical (jacobins) aconseguix el poder del govern posant com a objectiu les demandes dels sectors populars (sans-culottes) i fan fora els girondins. Durant esta etapa es promulga una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular (sufragi universal masculí) i el dret d'igualtat social. El poder executiu era del dirigent Robespierre. El període més accentuat va ser El Terror, que va provocar l’oposició del poble amb les seues mesures dictatorials. -
El Directori
La burgesia moderada torna a prendre el control amb un cop d'Estat. Esta serà l'última fase de de la República social. S'anul·len les lleis jacobines i s'accepta el retorn dels exiliats del Terror. Es promulga una nova constitució que atorga el poder executiu al Directori, el govern col·legiat, que restableix el sufragi censatari. -
Cop d'Estat de Napoleó
A causa de viure una inestabilitat i crisi permanent, provocada per l'oposició de l'aristocràcia i les classes populars i la lluita contra l'absolutisme, Napoleó aprofita aquestes circumstàncies per donar un colp d'Estat i acabar amb el Directori. -
El Consolat
Napoleó es nomena cònsol i inaugura un govern personalista i autoritari per a posar fi a la inestabilitat de la revolució. Un dels seus objectius va ser fomentar l'economia i consolidar els principis moderats de 1789, imposant un sistema sense separació de poders ni declaració de drets. Es crearen les prefectures, els Liceus i el Banc de França. S'elabora un codi civil per regular la convivència entre ciutadans i la censura per controlar l'opinió pública. -
Imperi Napoleònic
Napoleó inicia la conquista d'Europa coronant-se emperador pel papa. Amb un gran exèrcit que utilitzava noves tècniques militars, van envair Àustria i Rússia, l'etapa més àlgida. L'any 1808, Espanya va ser envaïda per França i es va convertir en un estat satèl·lit, governats pel germà de Napoleó, Josep Bonaparte. Al 1811, la major part d'Europa estava sota el control de França. -
Derrota de Waterloo
Aquesta derrota va estar provocada per les invasions violentes de l'exèrcit francés, que no van agradar a la població dels països ocupats, ja que els sotmetien per força i afavorint els interessos materials de França. Napoleó va ser derrotat per la Gran Bretanya i Prússia a la Batalla de Waterloo. La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francés, la fi de l'Imperi i la caiguda definitiva de Napoleó. -
Congrés de Viena
Els vencedors de Napoleó es reunixen en el Congrés de Viena sota la proposta del canceller Metternich amb l'objectiu de posar fi a l'expansió del liberalisme i restaurar l'absolutisme. S'establixen els principis ideològics de la Restauració i tots firmen el tractat de la Santa Aliança. -
Revolucions 1830
El Congrés de Viena no respecta els principis liberals ni les aspiracions nacionals dels pobles europeus. El liberalisme i el nacionalisme es convertixen en forces oposades que impulsen onades revolucionàries i posen fi a la Restauració. Al 1830 esclata a França, on es substituix un monarca absolut per un constitucional, Lluís Felip d'Orleans, el rei ciutadà. A Polònia també es viu una revolta. -
Independència de Grècia
Grècia formava part de l'imperi Otomà, però però els seus habitants volien la independència perquè la majoria se sentien marginats, sotmesos a forts impostos i dominats per un poble amb una religió i una cultura diferents. Al 1827, França i Anglaterra intervenen militarment i ajuden Grècia a derrotar l’Imperi Turc. És un moviment nacionalista que, en aquest cas, va tindre un caràcter disgregador perquè era un imperi plurinacional. -
Independència Bèlgica
Bèlgica estava unida a Holanda des del 1815, formant el Regne dels Països Baixos. La revolució liberal va establir un sistema de monarquia liberal sota el regnat de Leopold I, que va proclamar la independència. És un moviment nacionalista de caràcter disgregador dins d'un imperi plurinacional. -
Primavera dels pobles
Va ser la revolució de les nacions que estaven sotmeses als grans imperis, on les demandes nacionalistes van anar acompanyades del desig de constituir governs liberals. A l'imperi Austríac, la revolta a Viena va ser liberal i el canceller Metternich va haver de dimitir. A França es va constituir la II República, que va adoptar mesures democràtiques. A Itàlia o la Confederació Germànica van haver alçaments nacionalistes. -
Unificació italiana
Al Piemont, sota la monarquia liberal de Savoia i el govern de Cavour, s'inicia un procés unificador dels Estats italians. S'aconseguix l'annexió de la Llombardia i es derroca la monarquia absoluta del Regne de les Dues Sicílies, amb Garibaldi al capdavant. Finalment, els austríacs abandonen el Vèneto, s'annexionen els Estats Pontífexs i es proclama monarquia parlamentària amb Víctor Manuel II de Savoia com a rei. -
Unificació alemanya
Quan Guillem I accedix al tron prussià i nomena canceller Otto von Bismarck, aquest canceller impulsa una política agressiva declarant la guerra a Dinamarca, Àustria i França per tornar a tindre els territoris inicials baix el seu control i reunir-los tots formant un sol regne. Finalment, amb la victòria, Prússia va unir tots els Estats i es va proclamar el II Imperi (Reich) alemany i Guillem I va ser l'emperador (kàiser).
