-
Period: to
Convenció Jacobina
Els seus membres eren republicans, defensors de la sobirania popular i d'un estat fort i centralitzat. En el segle XIX, el jacobinisme va ser la font d'inspiració dels partits republicans que van promoure la Segona i la Tercera República Francesa. -
Convocatòria dels Estats Generals
Va ser a Versalles, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el tercer estat. Els privilegiats es van negar a que el tercer estat tinguera una major representació i a que el vot fóra per persona i no per estament, això va fer que els diputats del poble planer abandonaren la reunió. -
Creació de l'Assemblea Nacional
El tercer estat volia participar en el govern i formaren l'Assamblea Nacional on es van comprometre a elaborar una constitució que reflectira la voluntat de la majoria dels francesos. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
Va ser on la burgesia moderna va intentar arrivar a un acord amb el rei i els privilegiats per a convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. -
Jurament del Joc de pilota
Va ser un compromís d'unió pres a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. El seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Pressa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París. Malgrat que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seua caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament el fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un autèntic sisme social tant a França com en la resta d'Europa. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
Reconeixia els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei i els impostos. -
Constitució del Clergat
El seu objectiu era reorganitzar en profunditat l'Església de França, transformant als sacerdots catòlics parroquials en funcionaris públics eclesiàstics. -
Fugida de Varennes
Àustria va organitzar un exèrcit per envair França i Lluís XVI va intentar fugir de París per unir-se als autríacs, però aquest fou detingut. -
Primera Constitució de França
Estava basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reservava al rei el dret de vet. Va establir el sufragi censatari, que donava el vot sols als homes majors de 25 anys amb un nivell de riquesa determinat. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
Es va formar després de l'aprovació de la constitució, va elaborar noves lleis per implantar el liberalisme, va obligar a la noblesa a pagar impostos i va abolir l'organització gremial. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
Text redactat per Olympe de Gouges en relació a la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, el text fonamental de la Revolució francesa. És un dels primers documents històrics que proposa l'emancipació femenina en el sentit de la igualtat de drets o l'equiparació jurídica i legal de les dones en relació als barons. -
Batalla de Valmy
L'exèrcit francés del Nord i l'exèrcit francés del Centre van detindre l'avanç de l'exèrcit prussià. A pesar de les poques baixes (menys de 500 en total) i dels inconclusos resultats tàctics, Valmy va ser considerada com una batalla de gran importància en l'esdevindre històric francés, perquè una derrota francesa haguera propiciat el fi de la Revolució francesa. -
Period: to
Convenció Girondina
Estava format per un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Legislativa i de la Convenció Nacional francesa, compost per diversos diputats procedents de Gironda. El seu violent enfrontament amb el grup dels jacobins o muntanyesos va dominar els primers mesos de la Convenció Nacional. Acusats pels jacobins de conspirar contra la unitat de la República, els seus dirigents van ser jutjats pel Tribunal Revolucionàriament i posteriorment guillotinats. -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
Van ser jutjats per la Convenció Nacional, considerats culpables de traïció i guillotinats el 21 de gener de 1793. -
Llei del Màximum
Fou una llei francesa que regulava el preu màxim de venda per alguns productes i els salaris. -
Llei de Sospitosos
Llei que condemnava a la guillotina o a presó a aquelles persones que s'oposaren al govern. -
Execució de Robespierre
Fou un dirigent jacobí a qui, després de la nova constitució, el Comité de Salvació Pública va otorgar el poder. -
Insurrecció de la Vendee
Va ser una rebel·lió que va arribar a convertir-se en una verdadera guerra civil que va enfrontar als partidaris de la Revolució francesa i als contrarevolucionaris. Es va desenrotllar en la regió francesa de Vendée. -
Period: to
Directori
La burgesia moderna va tornar a prendre el control de la revolució, que va entrar en la seua tercera i última fase. Es van anul·lar les lleis jacobines i es va promoure el retorn dels exiliats. La constitució de 1795 va otorgar el poder executiu a un govern col·legiat i va restablir el sufragi censatari. -
Colp d'Estat de Napoleó
Napoleó Bonaparte, aprofitant la debilitat política del Directori Executiu governant a França, va donar un sorprenent colp d'Estat comptant amb el suport popular i de l'exèrcit. -
Period: to
Consolat
Napoleó va ser anomenat cònsol i es va inagurar el Consolat, amb un govern personalista i autoritari. Napoleó pretenia posar fi a la inestabiitat política dels anys de la revolució, consolidar alguns dels principis revolucionaris i fomentar la reactivació econòmica, mitjançant un govern que representara els interessos de la burgesia. -
Period: to
Imperi Napoleònic
Napoleó va iniciar la conquista d'Europa, i es va fer coronar emperador pel papa. L'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves tàctiques militars li van permetre derrotar les monarquies europees. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
Recolzat per bona part de l'aristocràcia, en una cerimònia realitzada en la catedral Notre Dóna'm de París davant de la presència del papa Pius VII. Napoleó es va coronar a si mateix. -
Batalla de Austerlitz
va enfrontar a un exèrcit francés comandat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades ruso-austríaques en el context de les Guerres Napoleòniques. Va ser una de les majors victòries de Napoleó, ja que el Primer Imperi francés va derrotar definitivament a la Tercera Coalició després de quasi nou hores de difícil combat. -
Tractat de Fontainebleau
En ell s'estipulava la invasió militar conjunta franc-espanyola de Portugal i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol, sent així l'antecedent de la posterior invasió francesa de la península ibèrica i de la Guerra de la Independència Espanyola. -
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig es va lliurar en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment. És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
«Los Cien días» de Napoleó
Va ser la data de la tornada de Napoleó a París des del seu exili a Elba fins a la data de la segona restauració de Lluís XVIII com a rei de França. Este període posa fi a les anomenades Guerres Napoleòniques, així com a l'imperi francés de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Waterloo
Va ser un combat que va tindre lloc en les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica entre l'exèrcit francés de Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes i l'exèrcit prussià. Napoleó va decidir invadir els Països Baixos. La batalla va significar el final definitiu de les guerres napoleòniques.
