-
Jurament del joc de la pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles. Es va produir per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Aquest jurament finalment va ser la causa de que comences la revolució francesa. -
Assalt a la presó reial de la Bastilla
És va produir el dimarts 14 de juliol de 1789 a París. Aquest assalt va ser produït perquè la Bastilla allotjava presoners que eren grans pensadors. I van ser ells els que van impulsar als revolucionaris a portar la decisió endavant. La rendició de la presó va simbolitzar el despotisme de la monarquia francesa. Provocant un autèntic sisme social. -
Declaració dels drets de l'home
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Aquest document es va promulgar el dia 26 d'agost de 1789 i la seva importància ve al fet que en aquest hi han escrits els 30 articles que subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen sense cap excepció a tots els humans. -
Marxa sobre Versalles
La marxa sobre Versalles va ser un aconteciment que va tenir lloc del 5 al 6 d’octubre de 1789 al palau de Versalles, dins del marc de la Revolució Francesa. Van fer una protesta perquè no hi havia igualtat per a tothom. Es discriminaven les classes baixes. Van participar dones i obrers, obligant als reis a tornar a París. -
Robespierre
Va ser un escriptor, advocat, orador i polític francès al que anomenaven com l'incorruptible. Va ser un dels prominents líders de la revolució Francesa, diputat, president de la convenció nacional en dues oportunitats i cau de la facció més radical dels jacobins.I va estar en una entitat que va governar França en el període del terror.I va començar en el seu paper polític l'any 1789 fins al 1791. -
Estats Generals
Els Estats Generals de França van ser una important institució en forma d'assemblea convocada pel rei on acudien representants de cada estament. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789.Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió significava la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial. -
Period: to
La Revolució Francesa
Va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. -
Fuga de varennes
Va succeir el 21 de juny de 1791, la família real va fugir de tullerías disfressats. Un carruatge els esperava en el bulevard para recollir-los en el camí a Châlons i Montmédy. Els involucrats en aquest fet eren Lluís XVI i Maria Antonieta. Als dos els van capturar i els van retornar a Paris, i acusats de traïció van acabar en la guillotina. -
Constitució 1791
És la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI
És el document que representava la burgesia rica. Desde aquella data els francesos han escollit periòdicament els seus representants, el mode d'elecció i les atribucions dels mandataris de la càmera baixa. -
Lluís XVI
Lluís XVI va ser el rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry. Des de 1774 fins a 1792. I rei dels francesos entre el 1789 i el 1792. Lluís va ser un incompetent per solucionar els problemes econòmics, polítics, socials i ideològics. En 1792 va ser jutjat i condemnat a morir a la guillotina després de l'assalt al Palau de les Tulleries. -
Maria Antonieta
Maria Antonieta d'Àustria va ser la reina de França, muller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial va regnar entre els anys 1770 i el 1793,era odiada perquè era massa jove i no sabia dirigir la cort. -
Les Massacres del 2 de setembre
Les Massacres de setembre fan referència a les execucions en massa que es van desenvolupar del 2 al 6 de setembre de 1792. Van Començar a matar als presoners,van matar entre 1100 i 1400 persones,la meitat persones recluses encara que l'objectiu era matar contrarevolucionaris només per uns falsos rumors. Va participar un barri Parisí. Aquests van causar una gran ansietat entre la població de París i les autoritats revolucionàries no van fer res per calmar a la gent. -
Theroigne de Mericourt
Va ser una dona dedicada a la política i una de les pioneres de la lluita de gènere en la revolució francesa. Era la cap del tercer cos de l'exèrcit. El fet més important que va realitzar va ser al 14 de juliol de 1789 amb espasa en mà va liderar un grup de dones revolucionàries. Va ser molt criticada pels més conservadors.El 1792 va treure la seva obra escrita: Catequisme llibertí a l'ús de les dones de la vida i de les damisel·les que decideixen d'abraçar aquesta professió. -
Assalt al Palau de les Tulleries
El 10 d'agost del 1792 els revolucionaris van assaltar el Palau de les Tulleries,obligant el monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim.Els implicats en aquest assalt van ser el poble,sans-culottes, i els reis. Com a conseqüència van sentenciar al monarca. -
Olympe de Gouges
Olympe de Gouges va ser una escriptora, dramaturga, pamfletista i filòsofa política francesa, autora de la Declaració dels drets de la dona i de la Ciutadana el 1791. Va defensar un estat federal d'acord amb els principis girondins. A conseqüència d'això va ser condemnada a mort el dia 3 de novembre de 1793, guillotinada. El seu paper important va ser el de dona revolucionaria, ja que va lluitar pels drets de les dones. -
Execució del rei Lluis XVI
Obligat a tornar a París Lluís XVI i portat a Versalles on el van assaltar els sans culottes i el portaren a l'assemblea legislativa va ser sentenciat el 21 de gener de 1793 a morir a la guillotina. -
Execució de Maria Antonieta
Maria Antonieta junt amb Lluís xvi va ser sentenciada a morir a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793 per traïció al seu poble. -
El Terror
Va durar des de setembre de 1793 fins a la primavera de 1794, estava caracteritzat per la brutal repressió per part dels revolucionaris mitjançant un recurs del terrorisme d'Estat. És el període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. -
Cop d'estat de termidor
El 27 de juliol de 1794 aprofiten que els atacs de Robespierre havien debilitat les forces revolucionàries, els moderats provocaren la caiguda de Robespierre que fou executat. Amb l'ajut de l'exèrcit venceran la resistència popular de la comuna de París. El cop d'estat va significar la fi del Terror del domini jacobià la Convenció Nacional. -
Mort de Robespierre
Va ser arrestat el 1794, i executat a la guillotina el dia 28 de juliol de 1794. El seu cos i els dels seus vint-i-un partidaris van ser esquarterats. Amb la mort de Robespierre el Terror va arribar al seu fi. -
Sans-Culottes
Els Sans Culottes eren la gent del poble. Que junt amb els revolucionaris i indignats amb el rei Lluís xvi van assaltar el palau de les Tulleries portant-lo a l'assemblea legislativa.
