-
Necker:
Encara que nascut en una família protestant de Ginebra, va viure a París des dels quinze anys i es va convertir en un dels banquers més importants de la ciutat. En els seus escrits va atacar les idees econòmiques de François Quesnay i Robert Jacques Turgot, defensant una major regulació estatal dels mercats.
Els contactes establerts en la cort li van facilitar l'entrada en la política francesa: en 1777 va substituir a Robert Jacques Turgot com a ministre d'Hisenda de Lluís XVI. -
Marat:
Polític francès.
Membre del club dels cordeliers, va dirigir forts atacs contra el ministre Jacques Necker, el marquès de la Fayette i el rei Lluís XVI quan va tractar de fugir de França. En 1792 va prendre part en les «matances de setembre» i va ser triat membre de la Convenció i de la Comuna de París. -
Ducos:
Pierre Roger Ducos (Dax, Landes, 25 de juliol de 1747– 16 de març de 1816) va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i del Directori. Ducos va acceptar el cop d'estat de Napoleó Bonaparte del 18 de Brumario i va ser un dels tres cònsols provisionals. Va arribar a ser vicepresident del senat. -
Sieyès
Polític de la Revolució francesa. Aquest clergue sense vocació era vicari general de Chartres des de 1787. La lectura dels filòsofs de la Il·lustració i l'observació dels problemes del seu temps li van portar a adoptar idees liberals, que va plasmar en un Assaig sobre els privilegis (1788) i sobretot en Què és el Tercer Estat? (1789). -
Jacques Pierre Brissot
Polític i escriptor francès. Diputat en l'Assemblea Legislativa primer (1791) i després en la Convenció (1792), va ser un dels caps del partit girondí. Va morir guillotinat després de l'ascensió al poder de Robespierre i els jacobins. -
Lluís XVI:
Lluís XVI va néixer a Versalles, França, en 1754. Era nét del Rei Lluís XV i fill del Príncep Lluís de França. Quatre anys més tard, en 1774, el rei Lluís XV va morir a conseqüència de la verola negra i Lluís XVI es va convertir així en el nou rei a l'edat de vint anys al costat de Maria Antonieta. Els historiadors assenyalen que Lluís XVI era influenciat en l'àmbit polític per la seva dona i la noblesa. -
Maria Antonieta:
Reina de França. Filla dels emperadors d'Àustria, Lluís, que va pujar al tron en 1774 amb el nom de Lluís XVI. Dona frívola i voluble, de gustos cars i envoltada d'una camarilla intrigant, aviat es va guanyar fama de reaccionària i balafiadora. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit (al qual mai va estimar), va ignorar la misèria del poble i, amb la seva conducta llicenciosa, va contribuir al descrèdit de la monarquia en els anys anteriors a la Revolució Francesa. -
Robespierre:
Polític de la Revolució Francesa que va instaurar el règim del Terror. Quan Lluís XVI va convocar als Estats Generals per a resoldre la fallida de les finances reals , Robespierre va ser triat per a representar al Tercer Estat d'Artois. -
Danton:
Polític i revolucionari francès. A partir de l'esclat de la Revolució Francesa en 1789, aquest jove advocat es va erigir en líder de les masses populars de París, amb les quals va connectar gràcies a la seva oratòria plana, la seva energia desbordant i el seu caràcter vitalista. -
Charlotte Corday
Va ser simpatitzant dels girondins, durant la Revolució Francesa.
Va decidir assassinar a Marat, seguidor dels jacobins radicals, als qui Corday feia responsables del Regnat del Terror.
Charlotte va viatjar a París, on va aconseguir accedir a la casa de Marat i allí li va apunyalar fins a la mort, mentre ell es donava un bany, el 13 de juliol de 1793.
Després de ser capturada pels amics de Marat, va ser condemnada i va morir en la guillotina el 17 de juliol del mateix any. -
Napoleó:
Militar i estadista francès. Encara que va acabar amb la República sorgida de la Revolució Francesa per a centralitzar el poder entorn de la seva figura, va conservar part de les conquestes revolucionàries i va contribuir a la seva difusió per tot el continent. -
Causes:
Fam, Crisis econòmica, Actitud del rei, Pujada del preu del pa, Males collites, Hivern molt fred, Il·lustració, Rebuig a la societat estamental, Impostos (clero, noblesa i esglèsia no paguen), Monarquia absoluta, Guerra d'Estats Units -
Estas Generals:
Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors, redactat en forma de quaderns de queixes, dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per que cada estament debatia entre si i emetia un vot. -
Presa de la Bastilla:
Van haver d’apujar els impostos al Tercer Estat davant la negativa dels privilegiats a pagar-ne’n, era l’única manera que la cort de Versalles mantingués la seva fastuosa forma de vida. Així, és ben comprensible que el juliol de 1789, quan els representants del Tercer Estat en els Estats Generals es van rebel·lar contra l’Antic Règim esdevenint Assemblea Nacional, la ciutat de París s’unís i el poble, exaltat, assaltés la Bastilla, la presó que simbolitzava el vell sistema. -
Assemblea Nacional:
·Constitució cívil del clergat: ciutadans
·Abolació de la societat estamental: principi d'igualtat
·Declaració dels drets de l'home i del ciutadà: drets naturals i inealienables de les persones
·Lema, igualtat, libertat, fraternitat -
Primera Constitució:
Primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Girondins:
Eren anomenats d'aquesta manera perquè procedien del departament francès de la Gironda, representaven l'alta burgesia i havien col·laborat amb la monarquia constitucional de Luís XVI. -
La Convenció i el Terror:
Els fets de França van aterrir els monarques europeus, van decidir organitzar la primera coalició contra els revolucionaris francesos.
1792, el poble va atacar el palau de les Tulleries i la familia reial va ser capturada.
Lluís XVI va ser guillotinat, la república controlada pels jacobins, va entrar en un període violent va ser reconegut com el Terror, destacaba Robespierre. -
Jacobins:
Tenien el suport de la burgesia mitjana i baixa, estaven molt identificats amb les classes populars revolucionàries, compostes pels anomenats "sans-culottes" (sense calçsa curta). Els seus líders eren Danton, Robespierre i Marat. -
El Directori:
Juliol de 1794, el cop d'estat de termidor, va provocar la caiguda de Robespierre, va ser executat. Un any més tard, la nova consititució del 1795 va establir que el govern l'exerciria un Directori format per cinc membres.
El Directori va dur a terme l'anomenat Terror Blanc, la persecució dels líders partidaris de l'etapa anteriror.
Continuaven les coalicions europees contra França, en aquestes guerres va destacar un jove general, Napoleó Bonaparte. -
Del Consolat a l'imperi:
El 9 de Novembre del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori.
Juntament amb Sieyès, va formar un Consolat.
Va concentrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat dels francesos. De primer cònsol va passar a se cònsol vitalici i, finalment, el 1804, es va proclamar emperador.
