-
Crisi financera de l'estat francès
Hi havia un malestar generalitzat, els nobles gastaven molts diners, eren deficitaris a més de que seguien pagant el palau de Versalles i també van donar ajuda als estats americans, a tot això s'uneix les males collites, és a dir, el tercer estat intentava sobreviure. I a més a més les idees de la il·lustració i el rigor del absolutisme no ajudaven. -
Reunió dels estats generals
Luís XVI va convocar una reunió dels representants dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) que es va anomenar estats generals, el seu propòsit amb això era sol·licitar una ajuda econòmica que ajudes a la deteriorada situació.
Cada estament tenia un vot, però els representants de l'estat pla van reclamar que la votació fos per caps (cada diputat) no per estaments i això va ser el motiu que va fer esclatar el conflicte. -
L'Assemblea nacional
Els diputats de l'assembla nacional van prendre en molt pocs dies una sèrie de decisions que van posar fi a l'antic regim:
-Redactar la Constitució civil del clergat
-Proclamar l'abolició de la societat estamental
-Aprovar la Declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà
-Adoptar el lema: Llibertat, igualtat, fraternitat. -
Inici revolució francesa
Durant el regnat de Lluís XVI va esclatar a França una revolució que va commocionar la resta d'Europa i va iniciar una època que establiria les bases del món actual -
La presa de la Bastilla
Davant de la negativitat del rei d'acceptar el vot individual, els diputats del tercer estat van abandonar els estats generals i van formar l'Assembla nacional i amb aquests fets el poble de París va sortir al carrer per atacar la fortalesa de la Bastilla, símbol de l'autoritat reial, començat així la revolució popular. -
Primera Constitució (1791)
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1789 i acceptada per Luis XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Girondins i Jacobins
Amb la caiguda del rei, va començar la primera república Francesa, governada per una assemblea anomenada Convenció en la qual es van formar dos grups:
Girondins: monarquia constitucional de Lluís XVI. Procedien del departament francès de la Gironda i representaven la burgesia.
Jacobins: Tenien suport de la burgesia mitjana i baixa. Classes populars revolucionàries compostes pels anomenats "sans-culottes". Els seus líders eren Danton, Robespierre i Marat. -
La convenció
Lluís XVI a pesar d'haver jurat la constitució forçat per els esdeveniments, va intentar fugir per reunir-se amb les tropes prussianes que envaïen França, però va ser descobert i acusat de traïció i el poble va atacar el palau de les tulleries i la família reial va ser capturada. -
Execució de Lluís XVI
Va néixer el 23 d'agost de 1754 al palau de Versalles (França). Va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
El rei al no donar suport al seu país, signar una constitució només per no descontentar al poble i complicar més les coses i per la seva intenta de fugida va ser guillotinat a las 10:22 del matí en la Plaça de Concorde en París. -
Segona Constitució (1793)
Va ser la més democràtica de tota la revolució, mai va arribar a entrar en vigor.
L'1 de juny de 1793 es va produir la purga de la Convenció Nacional i diversos diputats i ministres girondins van ser arrestats. Incloïa principis com la sobirania popular, el sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà i el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Jean-Paul Marat (mort)
Marat va néixer el 24 de maig de 1743 i va ser un científic i metge francès que va realitzar gran part de la seva carrera a Anglaterra, que sobresurt i és més conegut com a periodista i polític durant la Revolució francesa. La mort de Marat va ser una inspiració en una pintura d'estil neoclàssic, obra de Jacques-Louis David i una de les imatges més famoses de la Revolució francesa. -
Charlotte corday (mort)
Va ser un personatge de la Revolució francesa, seguidora del partit dels girondins, famosa per haver assassinat a Jean-Paul Marat.
Va néixer el 27 juliol 1768 a França.
Va morir guillotinada el 17 de juliol de 1793 amb 24 anys a
París per assassinar a Jean-Paul Marat. -
Maria Antonieta de Austria (mort)
Va ser una princesa arxiduquessa d'Àustria i reina de França i de Navarra. Li anomenaven "madame dèficit" ja que el poble l'acusa de malgastadora, presumida i d'influir al seu marit Lluís XVI.
-Va néixer el 2 novembre de 1755 en el palau Imperial de Hofburg (Viena, Àustria).
-Va morir nou mesos després de l'execució del seu marit, sent jutjada, condemnada per traïció i guillotinada el 16 d'octubre de 1793. -
Jacques Pierre Brissot (mort)
Va ser un escriptor i dirigent polític francès que lidera als girondins durant la revolució francesa.
-Va néixer 15 gener 1754 a Chartres (França).
-Va morir el 31 de octubre de 1793 amb 39 anys. -
Robespierre i l'última fase del terror
El 5 de febrer, Robespierre va donar un discurs i les coses van començar a millorar una mica. Des de la primavera fins l'estiu es va dur a terme l'última fase del terror. El 27 de juny Robespierre va donar un discurs ple d'amenaces i el 7 de juliol va declarar la 1a república. Finalment, el 27 de juliol Robespierre mor i el terror també. -
Georges-Jacques Danton (mort)
Va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa i va ser atacat pels diferents partits en pugna.
Va néixer el 26 d'octubre de 1759 en Arcis-sur-Aube, Regne de França
Va morir el 5 de abril de 1794 amb 34 anys a París, Primera República Francesa -
Maximilien Robespierre (mort)
Va ser un advocat, escriptor, orador i polític francès sobrenomenat «l'Incorruptible». Va ser un dels més prominents líders de la Revolució francesa, diputat, president de la Convenció Nacional en dues oportunitats, cap indiscutible de la facció més radical dels jacobins i membre de Comitè de Salvació Pública, entitat que va governar França durant el Terror.
Va néixer el 6 de maig de 1758 a Arrás, Regne de França
Va morir el 28 de juliol de 1794 amb 36 anys a París, República Francesa -
El directori
El govern va establir un directori format per 5 membres. La violència no va acabar aquí, ja que el Directori va dur a terme l'anomenat Terror Blanc, la persecució del líders i partidaris de l'etapa anterior. -
Tercera contitució (1795)
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'home i del ciutadà.
Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari. -
Fi revolució francesa
Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Juntament amb Sieyès i Ducos, va formar un Consolat per governar França de forma col·legiada i evitar dictadures com la de Roberpierre. -
Del Consolat a l'Imperi
Napoleó es va proclamar emperador i va posar fi a la revolució i, també, la va institucionalitzar amb tres característiques:
-Creació del codi de Napoleó: nou ordre institucional i lleis que serien iguals per tots els ciutadans
-Principi de les carreres obertes al talent: permetia als burgesos assumir alts càrrecs, i van crear una nova noblesa que s'accedia per mèrits
-Restabliment de l'ordre: organització policial per l'ordre públic, va sanejar les finances i va centralitzar l'Administració. -
Jacques Necker (mort)
Va ser tres vegades el responsable de les finances de la monarquia francesa del rei Lluís XVI en els anys 1776, 1788 i 1789.
Va néixer el 30 setembre 1732 en Ginebra i va morir el 9 abril 1804 amb 71 anys a Ginebra . -
Roger Ducos (mort)
Va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i del Directori.
Va ser triat diputat de la Convenció pel departament de Landes. Va prendre seient a la plana, és a dir, en el partit que no tenia cap opinió política pròpia, que s'inclinava sempre a la banda més fort, de manera que va votar la mort de Lluís XVI.
Va néixer el 25 de juliol i va morir el 16 de març de 1816 a prop de Ulm (una ciutat alemanya) per un accident de carruatge. -
Napoleó Bonaparte (mort)
Va ser un militar i estadista francès, general republicà durant la Revolució i el Directori, artífex del cop d'Estat del 18 de brumari que el va convertir en primer cònsol de la República de 11 de novembre de 1799.
Va néixer el 15 d'agost de 1769 a Ajaccio, Córcega, França.
Va morir el 5 de maig de 1821 amb 51 anys a Santa Elena, Imperi Britànic -
Sieyès (mort)
Va ser un polític, eclesiàstic, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de les constitucions de la Revolució francesa i de l'era napoleònica.
Va néixer el 3 de maig de 1748 a Fréjus, Regne de França.
Va morir el 20 de juny de 1836 a París, França.
