-
NAIXEMENT DE JACQUES NECKER
Jacques Necker, nascut a Ginebra el 30 de setembre de 1732, va ser un financer i polític suís de el segle XVIII. Necker va ser en tres ocasions encarregat de les finances de la monarquia francesa pel rei Lluís XVI: el 1776, 1788 i 1789.
Uns anys més tard, es va retirar al seu país d'origen, Suïssa, on va morir el 9 d'abril de 1804. -
NAIXEMENT DE JEAN-PAUL MARAT
Marat, nascut a Suïssa en el 1743, va ser un doctor que va estudiar a París i es va doctorar a Londres. Va acabar vivint en la miseria, fins que al estallar la Revolució Francesa es va rebel·lar contra el primer estament, concretament contra el rei. Ho va fer amb els seus atacs escrits a un diari creat per ell, nombrat "L'Ami du Peuple". Les seves idees el van convertir en algú molt apreciat.
En 1792 va formar part en les matances de setembre i va ser triat membre de la Convenció de París. -
NAIXEMENT DE ROGER DUCOS
Roger Ducos va nèixer el 25 de juliol de 1747 a Aquitània. Va ser un polític durant la R. Francesa i el Primer Imperi francès, un dels membres de la Convenció i del Directori francès. Va votar a favor de la mort del rei Lluís XVI. En 1799, Ducos va acceptar el cop d'Estat de Napoleó, i va ser un dels 3 Cònsols, convertint-se en vicepresident del Senat. Però en 1814 va abandonar a Napoleó i va votar per la seva deposició. Més tard va ser exiliat i va morir a un accident de carruatge al 1816. -
NAIXEMENT DE SIÈYES
Va néixer a Fréjus el 3 de maig de 1748, era sacerdot.
En 1788 va publicar un pamflet amb èxit, i va ser admès en les societats més selectes. No va seure amb el clergat en els Estats Generals i va representar al 3r Estat. Ha tingut càrregs com el de membre de Comitè de Salvació Pública, membre del Directori, cònsol durant el Consolat de Napoleó Bonaparte i president del Senat.
L'Imperi el va marginar políticament i va morir de manera natural el 1836 a París. -
NAIXEMENT DE JACQUES PIERRE BRISSOT
Jacques Pierre Brissot va nèixer a Chartres el 15 de gener de 1754 i va ser un escriptor i dirigent polític.
Va escriure nombrosos pamflets i va ser empresonat a la Bastilla per un pamflet contra la Reina Maria Antonieta, que no va escriure.
En 1789 va publicar el diari "Le Patriote français", amb éxit. Va ser elegit membre del primer consell municipal de París.
Va ser membre de l'Assemblea legislativa en 1791. Més tard va ser membre de la Convenció i es va convertir en líder dels girondins. -
NAIXEMENT DE LLUIS XVI
Lluís XVI va néixer a Versalles el 23 d'agost de 1754, era nét de Lluís XV i va ser rei de França durant el 10 de maig de 1774 i el 21 de setembre de 1792.
Era caracteritzat pel seu fort caràcter, les seves males decisions i la seva falta d'implicació en assumptes polítics.
A més, les seves decisions van ser una de les causes de la Revolució Francesa. -
NAIXEMENT DE MARIA ANTONIETA
Maria Antonieta, nascuda a Viena el 2 de novembre, va ser una princesa arxiduquessa d'Àustria i reina consort de França i de Navarra. Quinzena i penúltima filla de Francisco I del Sacre Imperi Romà Germànic i de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria, es va casar en 1770, als catorze anys amb el futur Lluís XVI de França, en un intent per estrènyer els llaços entre dos enemics històrics .
El poble l'acusava de malgastadora, presumida i d'influir al seu marit en pro dels interessos austríacs. -
NAIXEMENT DE MAXIMILIEN ROBESPIERRE
Maximilien Robespierre, nascut a Arras el 6 de maig de 1758-París, va ser un advocat, escriptor, orador i polític francès sobrenomenat «l'Incorruptible». Va ser un dels més prominents líders de la Revolució francesa, diputat, president de la Convenció Nacional en dues oportunitats, cap indiscutible de la facció més radical dels jacobins i membre de Comitè de Salvació Pública, entitat que va governar França durant el període revolucionari conegut com el Terror. -
NAIXEMENT DE DANTON
Georges-Jacques Danton va néixer a Arcis-sur-Aube el 26 d'octubre de 1759 i va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa. És considerat per alguns historiadors com la força principal que va impulsar la caiguda de l'Antic Règim i l'establiment de la Primera República Francesa. Va ser un dels primers líders de el Club dels Jacobins al costat de Robespierre i un dels primers a integrar el Comitè de Salvació Pública. -
NAIXEMENT DE CHARLOTTE CORDAY
Marie Anne Charlotte Corday de Armont, conocida como Charlotte Corday y nacida en Saint-Saturnin-des-lignies el 27 de julio de 1768, fue un Personaje de la Revolución francesa, seguidora del partido de los girondinos, famosa por haber asesinado a Jean-Paul Marat. -
NAIXEMENT DE NAPOLEÓ BONAPARTE
Napoleó va néixer el 15 d'agost de 1769 a Còrsega. Ha exercit grans tasques al llarg de la seva vida com a militar i emperador.
Va ser l'home que va fixar les grans conquestes de la Revolució Francesa, dotant al seu país d'estructures de poder estables amb què es posava fi a el caos polític anterior. Encara que els seus enemics van veure en ell «l'encarnació de l'esperit de l'malament», un dèspota sanguinari que va trair la Revolució i va sacrificar la llibertat dels francesos a la seva ambició. -
CAUSES QUE VAN ORIGINAR LA R. FRANCESA
-Una sèrie de males collites, que van fer que els preus dels aliments pugessin.
-La burgesia, descontenta perquè els estaments privilegiats no pagaven impostos i ells sí.
-La il·lustració i les seves noves idees en contra de l'Àntic Règim.
-El caràcter del rei, que vivia entre luxes mentres la seva població moria de gana.
-Els problemes financers per les recent guerres, que van fer que el 3r estat haguès de pagar impostos molt elevats.
-Pujada del preu del pa. -
ESTATS GENERALS
El 1788, Lluís XVI va convocar una reunió dels representants dels 3 estaments que es va anomenar Estats Generals. El propòsit del rei era sol·licitar una ajuda econòmica que millorés les finances. Els representants de cada estament van acudir a la convocatòria amb unes queixes i peticions al rei. Cada estament es reunia separadament i cadascun tenia un vot. Els representants de l'estat pla van reclamar que la votació no fos per estaments sinó per caps. Això va esclatar la Revolució. -
ASSEMBLEA NACIONAL
El rei es negava al vot individual i el 3r estat va abandonar els estats generals i es va constituir en Assemblea Nacional. Eren un «conjunt dels ciutadans amb voluntat pròpia». Al saber aquests fets, el poble de París va atacar la Bastilla el 14 de juliol del 1789. Així començava la revolució. Els diputats de l'Assemblea Nacional van prendre mesures contra l'Antic Règim com la Constitució civil del clergat, l'abolició de la societat estamental i la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà. -
PRESA DE LA BASTILLA
El 14 de juliol de 1789 el poble de París i alguns soldats dissidents van assaltar Els Invàlids per aconseguir fusells i després a la Bastilla, una fortalesa usada com a presó i arsenal, per aconseguir pólvora. Davant les negatives del governador de la fortalesa van recórrer a l'artilleria per doblegar els escassos defensors i la van prendre, alliberant als presoners i agafany les armes. El fet arreu del país va ser com la caiguda d'un símbol d'absolutisme i el començament d'una nova era. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
MARXA SOBRE VERSALLES
Donada la resistència del rei a sancionar la declaració de drets, les dones del mercat de les Halles van encapçalar una marxa sobre Versalles que acabava en l'assalt del Palau reial. Lluis XVI i Maria Antonieta accedeixen a acompanyar a Paris a les dones per instal·lar-se a les Tulleríes -
PRIMERA CONSTITUCIÓ FRANCESA
L'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea Constituent, ja que el seu objectiu era elaborar una constitució, que es va acabar el 1791 i va ser la primera de la història d'Europa.
Lluís XVI, en jurar-la, va deixar de ser monarca absolut perquè havia de sotmetre's a la voluntat de la nació i acceptar la divisió de poders. -
FUGIDA DEL REI AVORTADA A VARENNES
Sentint-se presoners en les Tullerías, el rei, la reina i els seus fills emprenen la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen. Després d'un dia de viatge cap al nord, són descoberts i detinguts a la localitat de Varennes, i d'allí retornats a París, on reben una gèlida acollida. -
Period: to
LA CONVENCIÓ I EL TERROR
Els monarques europeus van fer una coalició contra els revolucionaris francesos.
Lluís XVI va intentar fugir i reunir-se amb les tropes prussianes, però va ser descobert i acusat de traïció. El poble va atacar el palau de les Tulleries i la reialesa va ser capturada. Va començar la República governada per una Convenció amb 2 grups: els girondins(monàrquics) i els jacobins(revolucionaris).
Al morir el "rei", va començar el Terror jacobí. Al 1793, es va publicar la primera constitució republicana. -
FRANÇA DECLARA LA GUERRA A ÀUSTRIA
A instàncies de Lluís XVI, que en secret la recerca la derrota dels seus exèrcits, l'Assemblea declara la guerra «a rei d'Hongria i de Bohèmia», per donar la impressió que no ho fa contra el poble austríac. Només Robespierre i una minoria de diputats de l'esquerra s'oposen. -
MASSACRES A LES PRESONS
Les notícies alarmants sobre l'avanç dels aliats cap a París serveixen de pretext per a l'organització de piquets de degolladors que, amb el suport de Marat des de la Comuna i amb la tolerància de Danton des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen cruelment a presos, incloses persones de tanta rellevància en la cort com la princesa de Lamballe, amiga de la reina Maria Antonieta. -
DECAPITACIÓ DE LLUIS XVI
Lluis XVI va ser enderrocat durant la Revolució Francesa i més tard, va ser decapitat per decisió de les autoritats del règim revolucionari al 21 de gener de 1793 al Palau de la Concordia. -
DECAPITACIÓ DE JACQUES PIERRE BRISSOT
En l'época del terror dels jacobins, el van arrestar el 2 de juny de 1793. Va ser empresonat, condemnat a mort i guillotinat el 31 d'octubre de 1793.
El van enterrar al cementiri de la Magdalena, on van romandre les seves restes fins que en l'emplaçament es va construir la capella expiatòria de París. El 1859, el seu cos i els de tots els girondins enterrats en les fosses van ser traslladats a les Catacumbes de París. -
ASSASINAT DE JEAN-PAUL MARAT
El 13 de juliol de 1793, estava en la banyera quan una presumpta missatgera (Corday) va demanar entrar al seu domicili. Ell la va deixar entrar, li va preguntar els noms dels que l'enviaven i va dir: «Seran tots guillotinats». Una altra versió explica que ella mai va donar la llista i el va assasinar directament. Corday va treure un ganivet i el va apunyalar. L'assassinat va engrandir la imatge de Marat i la seva mort va ser representada en "La mort de Marat" per Jacques-Louis David. -
DECAPITACIÓ DE CHARLOTTE CORDAY
Charlotte Corday va ser detinguda i transportada a la presó més propera a la residència de Marat per ser interrogada. Va morir guillotinada el 17 de juliol de 1793. Segons els espectadors, al ser decapitada, el botxí la va bufetejar i l'expressió de la seva cara va canviar. Va ser enterrada al cementiri de la Madeleine. El seu crani havia estat guardat per Sanson i lliurat al secretari de Danton, després adquirit per la família Bonaparte i finalment pels descendents del comte Radziwill. -
DECAPITACIÓ DE MARIA ANTONIETA
9 mesos després de l'execució del seu marit, Maria Antonieta va ser jutjada, condemnada per traïció i guillotinada el 16 d'octubre de 1793, al caure el seu cap, els espectadors van cridar "Visca la República!".
Després de la seva mort, Maria Antonieta es va convertir en part de la cultura popular i en una figura històrica important i es va declarar la guerra entre França i Àustria, posant fi a l'aliança establerta per Bernis i Choiseul. -
DECAPITACIÓ DE JACQUES PIERRE BRISSOT
Arrestat al costat d'ells el 2 de juny de 1793, va intentar fugir a Suïssa però finalment va ser detingut a Molins per ordre dels Montagnards. Empresonat a la presó de l'Abadia a París, redacta unes memòries dedicades als seus fills. És condemnat a mort i guillotinat el 31 d'octubre de 1793. -
DECAPITACIÓ DE DANTON
El 30 de març de 1794, quinze dies després de l'execució dels «hebertistas», Danton, Desmoulins i Fabre són arrestats sota l'acusació de ser «enemics de la República», segons la denúncia de Sant -Just.
Georeges-Jacques Danton va ser condemnat a mort i guillotinat el 5 d'abril de 1794. Les seves últimes paraules van ser: «No us oblideu, sobretot no us oblideu de mostrar el meu cap al poble; val la pena». -
FESTA DE L'ÉSSER SUPREM
Es rendeix homenatge a la divinitat en una cerimònia en la qual Robespierre, en qualitat de president de l'Assemblea, exerceix com a pontífex per a escàndol dels sectors partidaris de l'ateisme i la descristianització. -
DECAPITACIÓ DE ROBESPIERRE
La mort de Danton va desencadenar divisions polítiques dins de la Convenció Nacional, i Robespierre va reaccionar concentrant cada vegada més poder en el Comitè de Salvació Pública. Això va saturar la situació, provocant que soldats oposats a les seves polítiques assaltessin l'Ajuntament de París, on estava Robespierre. Durant l'assalt, va resultar ferit a la mandíbula en circumstàncies incertes. Va ser arrestat i guillotinat el 28 de juliol de 1794. La seva mort va acabar amb el Terror. -
Period: to
EL DIRECTORI
El juliol del 1794, el cop d'estat de termidor va provocar la Caiguda de Robespierre, executat un any més tard. La constitució del 1795 va establir que el govern l'exerciria un Directori format per 5 membres. La violència va continuar ja que el Directori va dur a terme l'anomenat Terror Blanc, la persecució dels líders i partidaris de l'etapa anterior. Mentrestant, continuaven les coalicions europees contra la França revolucionària. En aquestes guerres va destacar un general, Napoleó Bonaparte. -
Period: to
CONSOLAT I IMPERI
El 18 de brumari (9 de novembre) del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Juntament amb Sieyès i Ducos, va formar un Consolat per governar França de forma col·legiada i evitar dictadures com la de Robespierre. Napoleó, però, va concentrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat dels francesos, cansats dels excessos revolucionaris. De primer cònsol va passar a ser cònsol vitalici i, finalment, el 1804, es va proclamar emperador. -
MORT DE NAPOLEÓ BONAPARTE
Malalt de l'estómac, Napoleó va morir el 5 de maig de 1821 a l'Illa de Santa Elena, on estava exiliat.
Malgrat que l'anàlisi del seu cabell després de morir, revela que estava impregnat d'arsènic. Per tant probablement va morir enverinat.
En 1840 les seves restes van ser repatriades. Es van dipositar a Les Invalides (París). L'arribada de les restes de Napoleó va ser molt esperada a França. Durant el seu funeral va sonar el Rèquiem de Mozart. Milions de persones han visitat la seva tomba.
