-
Convocatòria Dels Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. -
Creació de l'Assemblea Nacional
Ès una de les dues parts del parlament bicameral de França. L'altra cambra és el Senat (Sénat). L'Assemblea Nacional consta de 577 diputats, cadascun dels quals es tria en fins a dues rondes de votació i representa una circumscripció electoral específica. La durada normal del mandat de l'Assemblea i els seus diputats és de cinc anys. El President de França pot dissoldre l'Assemblea (i anunciar noves eleccions), excepte si ja ho ha fet en l'últim any. -
Jurament del Joc de la pilota
Ès un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. -
Period: to
Assamblea Nacional Constituent
Ès la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Pressa de la Bestilla
Ès un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». -
Declaració dels Drets del l'Home i el Ciutadà
Ès un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Constitució del Clergat
Ès un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d' agost de 1790. Es converteix en la llei del 12 de juliol i 24 d'agost de 1790. Reorganitzà unilateralment el clergat secular francès, establia una nova església (l'Església constitucional), el que provocà la divisió del clergat entre clergat constitucional i el clergat refractari. -
Fugida de Varennes
Esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució. -
Primera constitució de França
Fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. Acceptació de la Constitució de 1791 (autor desconegut, segle XVIII). -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
Ès un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. -
Period: to
Assamblea Nacional Legistativa
(1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Batalla de Valmy
Va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Period: to
Convención Girondina
Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda. Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners. El seu violent enfrontament amb el grup dels muntanyencs va dominar els primers mesos de la Convenció Nacional. -
Execució de Lluís XVI
El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. El seu cos fou enterrat al cementiri de l'església de la Magdalena, ja que la Convenció havia rebutjat enterrar-lo al costat del seu pare a Sens. -
Insurreció de la Vendee
Va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, Le Mans i Savenay. Sotmesos a una repressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana. -
Period: to
Conveción de Jacobina
Fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució. El seu origen es troba en el Club Bretó format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. -
Llei de Sospitosos
Fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, i es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la Grande Terreur. -
Execució de MªAntonieta
El 13 d'octubre de 1793 Maria Antonieta va ser jutjada a La Conciergerie pel tribunal revolucionari. Va ser condemnada a mort acusada de conspirar contra França, d'arruïnar al país amb els seus capricis, i fins i tot d'haver mantingut una relació incestuosa amb el seu fill Lluís Carles. Va morir executada a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793 davant d'una multitud congregada a la Plaça de la Concorde. -
Execució de Robespierre
Malgrat que s'acostuma a admetre que Robespierre es va disparar a si mateix, un gendarme anomenat Charles-André Merda va afirmar haver premut ell el gallet. Saint-Just no va fer cap intent de suïcidi ni va provar d'amagar-se. Hanriot va intentar amagar-se però fou descobert. L'endemà, 10 de Termidor de l'any II (28 de juliol de 1794) tots foren executats a la guillotina. -
Period: to
Directori
Fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat.
Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. -
Colp d'Estat de Napoleó
Va ser un auto-Cop d'Estat posat en escena pel Príncep Louis-Napoléon Bonaparte (en aquell moment era el president de la Segona República francesa), que va acabar en la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa, i el subsequent re-establiment de l'Imperi Francès, l'any següent. Louis-Napoléon, nebot de Napoléon Bonaparte, davant la perspectiva d'haver de deixar el càrrec el 1852, va organitzar el cop d'Estat per tal de romandre en el càrrec i implementar el seu programa de reformes. -
Period: to
Consolat
El Consulado fue la institución de gobierno en Francia después de la caída del Directorio, tras el golpe de estado que dio Napoleón Bonaparte el 18 de Brumario se promulgó una nueva constitución que estableció un poder ejecutivo integrado por tres cónsules durante 10 años en el cargo de 1799, pero todo el poder se concentraba en el primer cónsul, hasta el comienzo del Imperio Napoleónico en 1804. Por extensión, el término Consulado se refiere también a dicho periodo histórico francés. -
Period: to
Imperi Napoleònic
Conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica. Evidentment, es tracta d'un període de la història de França molt marcat per diferents guerres (veure: Guerres Napoleòniques) -
Batalla de Austelitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.[2] Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant. -
Tractat de Fontainebleau
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central (Trás-os-Montes, Estremadura i Beiras), que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. Conseqüentment, Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori de Portugal. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
Hoy 18 de mayo de 1804 Napoleón es proclamado emperador por el Senado francés. El papa exigió a Napoleón para ser coronado emperador que se casará por la Iglesia con su esposa Josefina. Napoleón se casó con Josefina por lo civil en 1796 y por la Iglesia en 1804. -
Batalla de Leipzing
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
"Los Cien días" de Napoleó
El periodo conocido como los Cien Días (en francés: les Cent-Jours), o Campaña de Waterloo, comprende desde el 20 de marzo de 1815, fecha del regreso de Napoleón a París desde su exilio en Elba, hasta el 8 de julio de 1815, fecha de la segunda restauración de Luis XVIII como rey de Francia. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Llei del Màximum
La llei del màxim general ((francès) loi du maximum général) fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional (1793).