-
Convocatoria dels Estats Generals
Durant l’edat mitjana i l’època moderna, els Estats Generals van ser l’assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i Tercer Estat) i de totes les províncies.
El Rei va convocar els Estats generals pel 5 maig de 1789 Versalles, una assemblea que no es va lliurar de controvèrsies, atès que els representants dels estaments privilegiats es van oposar al nou sistema representatiu que doblava el nombre de diputats del Tercer Estat. -
Creació de l'Assemblea Nacional
L'Assemblea Nacional de França (en francès: Assemblée Nationale) és una de les dues càmeres que componen el parlament de França. La primera Assemblea Nacional francesa va ser constituïda el 1789 i va servir de pont entre l'assemblea dels Estats Generals de 1789 i l'Assemblea Nacional Constituent creada el 9 de juliol del mateix any, que va dotar a França de la seva primera Constitució. -
Jurament del Joc de pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Period: to
Assamblea Nacional Constituent
És la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla fou esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme a França com a Europa fins a la llunyana Rússia imperial. La Bastilla era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París. Des de l'inici de la República s'ha fet cèlebre per l'associació que tingué la presa de la Bastilla en la Revolució Francesa, en símbol de rebel·lió front a l'Antic Règim. -
Declaració del Drets de l'Home i el Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Constitución del Clergat
La Constitució Civil del Clergat va ser un conjunt de disposicions legislatives aprovades per l’Assemblea Constituent de França (12 de juliol de1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès, que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791, per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçada a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes. -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Primera Constitució de França
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Assamblea Nacional Legislativa
Va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Period: to
Convenció Girondina
La república va quedar a les mans dels girondins que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova convenció nacional. La convenció va dur a terme un judici contra el rei Lluís XVI que va ser acusat de traïció. -
Batalla de Valmy
Va ser un enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Execució de Lluís XVI i Mª Antonieta
L'execució a la guillotina del Rei tingué lloc a París el 21 de gener de 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des de 1795, Plaça de la Concòrdia.
Després de l’execució del Rei (21 de gener de 1793), Mª Antonieta va ser traslladada a la Conciergerie, seu del Tribunal Revolucionari, i separada dels seus fills. Fou executada a París l’any següent, el 16 d’octubre de 1793. El seu cap va ser mostrat al poble com un triomf de la Revolució. -
Period: to
Convenció Jacobina
Comença així l'etapa de predomini muntanyenc en la Convenció, que tindrà una doble cara. D'una banda, la Revolució passarà per una de les seves fases més sagnants (el Terror). Per una altra, es prendran mesures de caràcter democràtic i social que afavoriran clarament als sectors més desprotegits de la societat. -
Insurrecció de la Vendee
Guerra de la Vendée és la denominació historiogràfica d'una rebel·lió que va arribar a convertir-se en una veritable guerra civil que va enfrontar als partidaris de la Revolució francesa i als contrarevolucionaris. Es va desenvolupar a la regió francesa de Vandea entre 1793 i 1796. -
Llei del Màximum
És una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per preus, salaris i beneficis.
Davant les reticències dels dirigents departamentals a l'hora d'aplicar la llei, es va votar una segona llei el 29 de setembre de 1793 per la Convenció Nacional. -
Llei de Sospitosos
Va ser una norma jurídica francesa vigent durant un curt període de la Revolució. Votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. S'usà per reprimir els enemics de la Revolució; concediren facultats policials a les societats populars, s'incrementaren les potestats del Tribunal Revolucionari i va crear l’Exèrcit Revolucionari, que vigilaria i castigaria els contrarevolucionaris i s’encarregaria de l’aprovisionament de les ciutats.
Douai fou l'impulsor quan Robespierre manava. -
Period: to
Directori
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins ( "muntanyesos") la revolució es va endinsar en una fase moderada. Va ser redactada una nova Constitució, la de 1795, i es va assajar la fórmula del Directori, el poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors), i el Legislatiu descansava en 2 Cambres.
Napoleó Bonaparte, fou durant algun temps en l'àrbitre de la política, fins que al novembre de 1799 (brumari) va decidir posar fi al sistema mitjançant un cop d'estat. -
Execució de Robespierre
En 1794, després d'haver guillotinas montes persones, la Convenció va decidir que no era possible continuar amb aquella política, així que va arrestar a Maximiliano de Robespierre i el va condemnar a morir guillotinat, baix a acusació de pretendre establir una dictadura. Robespierre, l'home honest però dur, inflexible i tot amb les seves pròpies conviccions, va morir de la mateixa manera en què va condemnar a molts altres a morir, el 28 de juliol de 1794, al costat de 21 dels seus seguidors. -
Cop d'Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799 de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Napoleó va prometre als francesos que tornaria la calma i va forçar el nomenament de tres cònsols provisionals (Sieyès, Ducos i ell mateix). -
Period: to
Consolat
El Consolat va ser la institució de govern a França entre la caiguda del Directori després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte del 18 de Brumari de 1799 fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804. Per extensió, el terme Consolat es refereix també a l'esmentat període històric francès. -
Period: to
Imperi Napoleònic
Cobreix el domini de França sobre l'Europa Continental sota Napoleó I de França des de la coronació fins a la seva abdicació i exili a l'illa d'Elba, el 1814. Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre el fi del consolat fins a la Restauració Borbònica, encara que posteriorment va viure un epíleg entre el període dels Cent Dies (1 de març de 1815), l'abdicació final de Napoleó, el 22 de juny de 1815. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
La coronació de Napoleó es va caracteritzar per l'actitud d'emperador en ascens per sobre d'altres poders institucionals que existien en el moment.
La cerimònia es va celebrar en la Catedral de Notre Dame de París, i va estar marcada per molt de luxe, va buscar contrarestar la pretensió de restaurar la monarquia absoluta, especialment els intents de Luis XVIII, descendent de la dinastia borbó, de reassumir el tron. -
Batalla de Austerlitz
Va enfrontar a l'Imperi francès contra l'Imperi austríac i l'Imperi rus. També és coneguda com la batalla dels Tres Emperadors i està considerada com una de les victòries més importants de Napoleó, ja que el Primer Imperi francès va derrotar definitivament a la Tercera Coalició. -
Tractat de Fointanebleau
El Tractat de Fontainebleau va ser signat el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau entre Manuel Godoy, valgut del rei d'Espanya Carles IV de Borbó, i Napoleó I Bonaparte, emperador dels francesos. S'hi estipulava la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol, sent així l'antecedent de la posterior invasió francesa de la península ibèrica i de la Guerra del Francès. -
Batalla de Leipzig
Batalla de Leipzig o Batalla de les Nacions. Realitzada del 16 al 19 d'octubre de 1813, enfrontament el qual és conegut a través de la història pel major enfrontament armat de totes les Guerres Napoleòniques i la més important derrota soferta per Napoleó Bonaparte.Va ser lliurada entre l'emperador francès i un exèrcit de coalició format per tropes austríaques, prussianes i russes al comandament del príncep de Schwarzenberg. -
"Los Cien días" de Napoleó
El període conegut com els Cent Dies (en francès Cent-Jours), o Campanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins el 28 de juny de 1815.
Aquest període posa fi a les anomenades Guerres Napoleòniques, així com a l'imperi francès de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat entre l'exèrcit francès, comandat per Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià. Després de la volta de l'emperador del seu exili a l'illa d'Elba, donant inici al període conegut com els «Cent Dies», Napoleó va decidir envair els Països Baixos, lloc de reunió de les tropes de la nova aliança. La batalla va significar el final definitiu de les guerres napoleòniques.
