-
Period: 800 BCE to 100 BCE
Etrsucos
Evolució de les poblacions vil·lanovianas (900-700 aC)
Societat: Els drets de ciutadania son de transmissió matriarcal.
Ciutats similars a la polis grega
Economia: Riquesa minera, intercanvi amb fenicis, grecs i cartaginesos. Tenen fama de pirates
Religió etrusca: Influència en la religió romana. Pensament fatalista. -
753 BCE
Fundació de Roma
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia Romana
7 reis en Roma. 4 de dinastia llatino-sabina i 3 de dinastia Etrusca. Cada rei de la dinastia llatino-sabina representa un aspecte de la fundació romana: Ròmul: ordenació institucional; Numa: Ordenació religiosa; Tul·lus: Ordenació territorial; Anc: Ordenació comercial.
Monarquia electiva
Durant el regnat etrusc (Servi Tul·li), es divideix la població segons la seva riquessa. L'últim rei de Roma és Tarquini el superb, qui va ser expulsat de Roma quan el seu fill va violar a Lucrècia. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
La república Romana
A l'inici d'aquest període, dominació y control absolut dels oligarques. Creació d'assamblees de la plebs (comitia curiata, centuriata i Tributa). Tot i així, marginació política dels plebeus.
Divisió gentilicia de la societat al principi, divisó censatària posteriroment. Sorgeix la classe equestre.
Religió politeista i de caràcter pragmàtic; do et des. Sacerdots no profesionals -
494 BCE
Retirada de l'aventí
Creació de l'asamblea de la plebs i dels tribuns de la plebs, ja que degut a la marginació política que patien van amenaçar amb fundar una nova ciutat. -
471 BCE
Creació de la concilium plebis
-
450 BCE
Llei de les dotze taules
1a compilació legal romana. Gran Stasis i preocupació per la questió agrícola. -
390 BCE
Derrota romana per part dels gals
Conseqüències nefastes. Tractat signat en condicions inferirors. -
367 BCE
Lleis licínies-sèxties
Paritat en el consolat: Patrici+plebeu. Repartiment de terresd e l'estat i límit de 500 iugera per ciutadà. També reducció dels interessos (deutes). -
Period: 343 BCE to 341 BCE
1a guerra samnita
-
Period: 340 BCE to 338 BCE
Guerra llatina
Integració de les comunitats llatines al territori Romà, pero amb dret de ciutdania restringit. -
Period: 320 BCE to 304 BCE
2a guerra samnita
-
Period: 298 BCE to 290 BCE
3a guerra samnita
-
287 BCE
Llei hortènsia
Llei que equipara el plebiscit amb el senat -
281 BCE
Esclat de la guerra de Tàrent
Entre Roma i els italiotes. Campanya de Pirrus, qui després de múltiples batalles perdent molts soldats retorna a Epir. -
272 BCE
Conquesta romana de Tàrent
-
Period: 264 BCE to 241 BCE
1a guerra púnica
Enfrontament per la dominació de Sicília i la hegemonia del Mediterrani.
Sicília es converteix en la primera provincia romana, posteriorment també Còrsega i Cerdenya. -
Period: 218 BCE to 201 BCE
2a guerra púnica
Creació de les provincies hispanes: hispania citerior i hispania ulterior. -
Period: 149 BCE to 146 BCE
3a guerra púnica
Destrucció de Cartago i creació de la provincia romana d'Africa. -
133 BCE
Crisi de la república
Increment de l'ager publicus i creació de grans latifundis. Arrendament de les terres per part de l'estat als patricis. Desaparició de la petita propietat.
Aparició i consolidació de dues postures al senat: Optimates (senadors favorables als patricis) i populares (senadors favorables al poble) -
133 BCE
Tribunat de Tiberi Semproni Grac
Lex sempronia: Limitació de l'ager publicus a 500 fins un màxim de 1000.
L'excedent de parceles retorna a l'estat. Reforma xocant per l'aristocràcia.
Els optimates fan srvir a Marc Octavi per parar la reforma, pero Tiberi fa que el destitueixin.
Tiberi es assasinat i no es pot presentar a la reelecció. -
123 BCE
Tribunat de Gai Semproni Grac
Germà de Tiberi. Promulga lleis contra la corrupció i que fomenten la protecció de les clases més pobres. Continua la reforma agrària del seu germà. Enfronatament amb el Senat degut a les seves reformes i la colonització de Cartago (intent) que deriva en un enfrontament amb milers de morts (Gai grac i Fulvi Flac entre ells). -
107 BCE
Reforma de l'exèrcit de Mari
L'exèrcit s'obre a la gent més pobre; enrolament voluntari. -
Period: 90 BCE to 88 BCE
La guerra dels aliats (bellum sociale)
Amb un malestar evident entre els aliats de Roma, l'assasinat de Marc Livi Drus al 91 aC fa esclatar la guerra.
Conseqüències: Concessió de la ciutadania als itàlics fidels (90 aC) i posteriorment a tots el itàlics (89 aC). -
Period: 82 BCE to 79 BCE
Dictadura de Sul·la
Gir conservador a la república: Retira el vet dels tribuns, dona més poder al senat. -
70 BCE
Consolat de Pomepu i Cras
Posteriorment també Juli Cèsar -
60 BCE
1r triumvirat
Entre Cèsar, Pompeu i Cras, sense fonament legal. -
59 BCE
Consolat de Juli Cèsar
Politica populista, reforma agrària. -
Period: 58 BCE to 52 BCE
Conquesta de les gàl·lies
Poder proconsular. Victòria sobre Vercigentòrix -
53 BCE
Mort de Cras
Es trenca el triumvirat i s'incrementa la tensió entre Pompeu i Cèsar. -
52 BCE
Disturbis als carers entre optimates i populares
-
49 BCE
Creuament del Rubicó per part de Cèsar
El que es considera com un gest desafiant contra Pompeu i el senat romà. Escalt de la guerra civil i derrota de Pompeu, qui mor assasinat a Egipte. -
46 BCE
Cèsar es proclama dictador perpetu.
Obté poders de censor i pontífex màximus. També eleva el nombre de senadors i de magistratures, i estén el dret de ciutadania. -
44 BCE
Assasinat de Cèsar
Complot dirigit per Marc Juni Brut i Gai cassi. Després de la seva mort, els assasins han de fugir de Roma, deixant a Octavià com a Hereu. -
43 BCE
Segon triumvirat
Repartiment de poders entre Octavipa, Lèpid i Antoni. Posteriorment, Octavià serà amo de tot l'imperi després de desposeir a Lèpid dels seus territoris i de les campanyes fallides d'Antoni. -
27 BCE
August es proclama Princeps i augustus
Limitació dels poders del senat i retallada de membres d'aquest. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi Romà
Es divideix en tres períodes:
Alt imperi o principat: 27 aC-235 dC
Crisis del segle III: 235-284
Baix imperi o dominat: 287-476 -
Period: 27 BCE to 235
Alt imperi
-
Period: 235 to 284
Crisis del segle III
Crisis a nivell Polític/militar, religiosa, economica i fiscal. -
Period: 285 to 476
Baix imperi
Antiguitat tardana. Continuitat i innovació: No rupturisme. Principal canvi: Cristianització del món antic.