Roma

  • Period: 800 BCE to 100 BCE

    Etrsucos

    Evolució de les poblacions vil·lanovianas (900-700 aC)
    Societat: Els drets de ciutadania son de transmissió matriarcal.
    Ciutats similars a la polis grega
    Economia: Riquesa minera, intercanvi amb fenicis, grecs i cartaginesos. Tenen fama de pirates
    Religió etrusca: Influència en la religió romana. Pensament fatalista.
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia Romana

    7 reis en Roma. 4 de dinastia llatino-sabina i 3 de dinastia Etrusca. Cada rei de la dinastia llatino-sabina representa un aspecte de la fundació romana: Ròmul: ordenació institucional; Numa: Ordenació religiosa; Tul·lus: Ordenació territorial; Anc: Ordenació comercial.
    Monarquia electiva
    Durant el regnat etrusc (Servi Tul·li), es divideix la població segons la seva riquessa. L'últim rei de Roma és Tarquini el superb, qui va ser expulsat de Roma quan el seu fill va violar a Lucrècia.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    La república Romana

    A l'inici d'aquest període, dominació y control absolut dels oligarques. Creació d'assamblees de la plebs (comitia curiata, centuriata i Tributa). Tot i així, marginació política dels plebeus.
    Divisió gentilicia de la societat al principi, divisó censatària posteriroment. Sorgeix la classe equestre.
    Religió politeista i de caràcter pragmàtic; do et des. Sacerdots no profesionals
  • 494 BCE

    Retirada de l'aventí

    Creació de l'asamblea de la plebs i dels tribuns de la plebs, ja que degut a la marginació política que patien van amenaçar amb fundar una nova ciutat.
  • 471 BCE

    Creació de la concilium plebis

  • 450 BCE

    Llei de les dotze taules

    1a compilació legal romana. Gran Stasis i preocupació per la questió agrícola.
  • 390 BCE

    Derrota romana per part dels gals

    Conseqüències nefastes. Tractat signat en condicions inferirors.
  • 367 BCE

    Lleis licínies-sèxties

    Paritat en el consolat: Patrici+plebeu. Repartiment de terresd e l'estat i límit de 500 iugera per ciutadà. També reducció dels interessos (deutes).
  • Period: 343 BCE to 341 BCE

    1a guerra samnita

  • Period: 340 BCE to 338 BCE

    Guerra llatina

    Integració de les comunitats llatines al territori Romà, pero amb dret de ciutdania restringit.
  • Period: 320 BCE to 304 BCE

    2a guerra samnita

  • Period: 298 BCE to 290 BCE

    3a guerra samnita

  • 287 BCE

    Llei hortènsia

    Llei que equipara el plebiscit amb el senat
  • 281 BCE

    Esclat de la guerra de Tàrent

    Entre Roma i els italiotes. Campanya de Pirrus, qui després de múltiples batalles perdent molts soldats retorna a Epir.
  • 272 BCE

    Conquesta romana de Tàrent

  • Period: 264 BCE to 241 BCE

    1a guerra púnica

    Enfrontament per la dominació de Sicília i la hegemonia del Mediterrani.
    Sicília es converteix en la primera provincia romana, posteriorment també Còrsega i Cerdenya.
  • Period: 218 BCE to 201 BCE

    2a guerra púnica

    Creació de les provincies hispanes: hispania citerior i hispania ulterior.
  • Period: 149 BCE to 146 BCE

    3a guerra púnica

    Destrucció de Cartago i creació de la provincia romana d'Africa.
  • 133 BCE

    Crisi de la república

    Increment de l'ager publicus i creació de grans latifundis. Arrendament de les terres per part de l'estat als patricis. Desaparició de la petita propietat.
    Aparició i consolidació de dues postures al senat: Optimates (senadors favorables als patricis) i populares (senadors favorables al poble)
  • 133 BCE

    Tribunat de Tiberi Semproni Grac

    Lex sempronia: Limitació de l'ager publicus a 500 fins un màxim de 1000.
    L'excedent de parceles retorna a l'estat. Reforma xocant per l'aristocràcia.
    Els optimates fan srvir a Marc Octavi per parar la reforma, pero Tiberi fa que el destitueixin.
    Tiberi es assasinat i no es pot presentar a la reelecció.
  • 123 BCE

    Tribunat de Gai Semproni Grac

    Germà de Tiberi. Promulga lleis contra la corrupció i que fomenten la protecció de les clases més pobres. Continua la reforma agrària del seu germà. Enfronatament amb el Senat degut a les seves reformes i la colonització de Cartago (intent) que deriva en un enfrontament amb milers de morts (Gai grac i Fulvi Flac entre ells).
  • 107 BCE

    Reforma de l'exèrcit de Mari

    L'exèrcit s'obre a la gent més pobre; enrolament voluntari.
  • Period: 90 BCE to 88 BCE

    La guerra dels aliats (bellum sociale)

    Amb un malestar evident entre els aliats de Roma, l'assasinat de Marc Livi Drus al 91 aC fa esclatar la guerra.
    Conseqüències: Concessió de la ciutadania als itàlics fidels (90 aC) i posteriorment a tots el itàlics (89 aC).
  • Period: 82 BCE to 79 BCE

    Dictadura de Sul·la

    Gir conservador a la república: Retira el vet dels tribuns, dona més poder al senat.
  • 70 BCE

    Consolat de Pomepu i Cras

    Posteriorment també Juli Cèsar
  • 60 BCE

    1r triumvirat

    Entre Cèsar, Pompeu i Cras, sense fonament legal.
  • 59 BCE

    Consolat de Juli Cèsar

    Politica populista, reforma agrària.
  • Period: 58 BCE to 52 BCE

    Conquesta de les gàl·lies

    Poder proconsular. Victòria sobre Vercigentòrix
  • 53 BCE

    Mort de Cras

    Es trenca el triumvirat i s'incrementa la tensió entre Pompeu i Cèsar.
  • 52 BCE

    Disturbis als carers entre optimates i populares

  • 49 BCE

    Creuament del Rubicó per part de Cèsar

    El que es considera com un gest desafiant contra Pompeu i el senat romà. Escalt de la guerra civil i derrota de Pompeu, qui mor assasinat a Egipte.
  • 46 BCE

    Cèsar es proclama dictador perpetu.

    Obté poders de censor i pontífex màximus. També eleva el nombre de senadors i de magistratures, i estén el dret de ciutadania.
  • 44 BCE

    Assasinat de Cèsar

    Complot dirigit per Marc Juni Brut i Gai cassi. Després de la seva mort, els assasins han de fugir de Roma, deixant a Octavià com a Hereu.
  • 43 BCE

    Segon triumvirat

    Repartiment de poders entre Octavipa, Lèpid i Antoni. Posteriorment, Octavià serà amo de tot l'imperi després de desposeir a Lèpid dels seus territoris i de les campanyes fallides d'Antoni.
  • 27 BCE

    August es proclama Princeps i augustus

    Limitació dels poders del senat i retallada de membres d'aquest.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi Romà

    Es divideix en tres períodes:
    Alt imperi o principat: 27 aC-235 dC
    Crisis del segle III: 235-284
    Baix imperi o dominat: 287-476
  • Period: 27 BCE to 235

    Alt imperi

  • Period: 235 to 284

    Crisis del segle III

    Crisis a nivell Polític/militar, religiosa, economica i fiscal.
  • Period: 285 to 476

    Baix imperi

    Antiguitat tardana. Continuitat i innovació: No rupturisme. Principal canvi: Cristianització del món antic.