-
753 BCE
Fundació de roma
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem foren els fundadors de la ciutat de Roma. Establiren igualment el senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions. https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%B2mul_i_Rem -
753 BCE
Diferents formes de govern a Roma
1r forma:La monarquia, Roma era governada per un rei que tenia un gran poder. 2 forma:La República, república romana atorgava el poder als ciutadans (patricis i plebeus) 3r forma: L’imperi, L’emperador concentrava tots els poders -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem -
509 BCE
Tarquini el Soberbi
Luci Tarquini, dit el Superb, va ser el setè i darrer rei de Roma 5de la dinastia etrusca del regne romà i va ser derrocat a l'ant 509 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarquini_el_Superb -
509 BCE
S’instaura la República
La República es va implantar a Roma en l'any 509 a.C i es va mantenir fins a l'Època Imperial en l'any 27 a.C. En els últims anys de la República van estar a l'càrrec dictadors com Julio César. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 509 aC -
500 BCE
Roma controlava el Lacio
A principis del segle V aC, Roma controlava el Lacio -
330 BCE
Constantinoble
Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. -
300 BCE
Roma controlava tota la península itàlica.
A principis del segle III aC, Roma controlava tota la península itàlica. -
264 BCE
Roma s’enfronta a Cartago
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici. -
180 BCE
Pax Romana
La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August i el regnat de Marc Aureli. Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi -
146 BCE
La derrota cartaginesa
La batalla de Cartago (146 aC) va ser una batalla decisiva en la història de Roma, ja que va suposar el final de la Tercera Guerra Púnica i va eliminar definitivament l'amenaça cartaginesa. -
Period: 123 BCE to 133 BCE
La reforma fallida dels Graco
Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, de la família dels Gracs. -
122 BCE
Augmenta la conflictivitat social
-
88 BCE
La Primera Guerra Civil Romana
La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Civil_Romana -
Period: 87 BCE to 91 BCE
La guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma. -
Period: 71 BCE to 73 BCE
La rebel·lió dels esclaus
famoses rebel·lions històriques d'esclaus van ser la dirigida per l'esclau romà Espàrtac (c. 73-71 aC), així com el thrall (esclau escandinau) Tunni, que es rebel·là contra el monarca suec Ongentheow, una rebel·lia que necessità ajuda danesa per ser sufocada. -
53 BCE
El primer triunmvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.A diferència del Segon Triumvirat el seu aclaparador poder sobre la República Romana no va tenir caràcter oficial. -
47 BCE
Dictador vitalici Juli Cèsar
Va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política. -
45 BCE
Segona Guerra civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne -
44 BCE
Juli Cèsar és assassinat
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores. Liderats per Gai Cassi Longí i Marc Juni Brut, van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC -
43 BCE
2n triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 43 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
31 BCE
Octavi es proclamat emperador
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Julio César en el seu testament de l'any 44 a. C. En 27 a. C. el Senat va concedir a Octavi utilitzar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador César Augusto (Imperator Caesar Augustus). -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. -
-
293
Dioclecià implanta la Tetrarquia
La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV[1] (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares. -
303
La gran persecució als cristians
Els primers cristians van ser perseguits per la seva fe, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. -
307
Reunificacio l’imperi i tolerancia cap a el cristianisme
-
380
Teodosi converteix cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà
Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà. -
395
Mort de Teodosi
A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma. -
410
Els ostrogots envaeixen Roma
Els ostrogots van estar sotmesos als huns des del 375, en què vencen el rei Hermanaric, fins a la mort d'Àtila, ocorreguda el 453, quan van recobrar la seva independència i es van establir com un poble federat de Roma. Posteriorment, es van unir a altres gots que havien fugit de les seves terres a l'arribada dels huns. -
476
FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. -
500
Començant a envair l’imperi romà occidental.
Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del segle iv fins al segle vi: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
