-
753 BCE
Fundació de Roma
Roma va ser fundada per Ròmul i Rem el 21 d'abril del 753 a.C. Ròmul a ser el primer rei. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_de_Roma -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La Monarquia romana va ser el període més antic de la història de la Antiga Roma durant el qual l'Estat romà va es governat per diferents reis. El primer rei en governar roma va ser Ròmul i l'últim va ser Tarquini el Superb. -
509 BCE
Tarquini el Soberbi
Tarquini el Superb va ser destronat en l'any 509 a. C. mitjançant un cop palatí que es va desencadenar quan el fill de Tarquini, Sisè Tarquini, va violar a Lucrècia, una jove patrícia que per aquest motiu es va suïcidar. -
509 BCE
Instauració de la república
La República es va implantar a Roma en l'any 509 a.C i es va mantenir fins a l'Època Imperial en l'any 27 a.C. En els últims anys de la República van estar al càrrec dictadors com Julio César. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República de Roma va ser el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 a.C, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. Tarquini el Superb, va utilitzar la violència, l'assassinat i el terror per mantenir el control sobre Roma com cap rei anterior els havia utilitzat. -
500 BCE
Principis del segle V a.C (Lacio)
La història de el Lacio està profundament marcada per la Història de Roma , pel que aquesta ciutat va representar, si mil·lenari desenvolupament, per a la regió, la consolidació de el poder temporal de l'Església catòlica, el fort significat, simbòlic i ideològic que Roma va tenir per a la formació del Regne d'Itàlia, el feixisme, i també per a la moderna República Italiana . -
300 BCE
Segle III a.C (Península itàlica
La República Romana va consolidar el seu poder en el centre de la península Itàlica durant el segle V aC i en els segles IV i III aC es va imposar com a potència dominant de la península Itàlica sotmetent als altres pobles de la regió i enfrontant-se a les polis gregues del sud. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Enfrontació a Cartago pel domini del Mediterrani
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 a.C i 146 a.C, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici. -
Period: 162 BCE to 133 BCE
La reforma fallida dels Graco
- LA REFORMA FALLIDA DE GRACO: Tiberi Semproni Grac (162 a. C. - 133 a. C.) i Gayo Sempronio Graco (154 a. C. - 121 a. C., coneguts com els germans Grac , van ser dos aristòcrates romans qui, contrari a l'esperat pels seus parells patricis, van lluitar ferventment pels drets dels romans menys afortunats.
-
146 BCE
Derrota cartaginesa
La victòria final de la República de Roma va suposar la desaparició de Cartago i l'annexió de les seves colònies i ciutats, el que va convertir al vencedor en la nació més poderosa d'Europa i la Mediterrània, iniciant una hegemonia que mantindria fins a la divisió de l'Imperi per Diocleciano el 286. -
Period: 91 BCE to 87 BCE
La guerra social
- LA GUERRA SOCIAL: La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC- 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana. Així mateix, fou coneguda com a Guerra màrsica, pel protagonisme dels marsis, però també i més correcte com a Guerra dels aliats.
-
Period: 88 BCE to 81 BCE
Primera guerra civil de Roma
La primera guerra civil de la República romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle I a.C que la comportarien a la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi romà, amb August com a primer emperador . -
Period: 73 BCE to 71 BCE
Conflictivitat social
- LA REBEL·LIÓ DELS ESCLAUS: Una revolta d'esclaus és un aixecament armat d'esclaus. S'han produït en gairebé totes les societats que practiquen l'esclavitud o l'han practicada en el passat, i es troben entre els esdeveniments més temuts per als esclavistes. Una altra famosa rebel·lió històriqua d'esclaus va ser dirigida per l'esclau romà Espàrtac (a.C 73-71 aC)
-
Period: 60 BCE to 53 BCE
El primer triunmvirat
Cras el Triumvir va ser un aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana. Va donar suport financer i polític a Juli Cèsar, fet que li va permetre desenvolupar la seva pròpia carrera política. Al principi de la dècada del 60 a.C arribà a un pacte secret amb Cèsar i Pompeu , conegut amb el nom de Primer Triumvirat, per tal d'aconseguir el poder a Roma. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
La segona guerra civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Pompeu. La guerra va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà. -
Period: 48 BCE to 43 BCE
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc l'any 40 a.C. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la. Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
47 BCE
Cèsar escollit com a dictador vitalici
El 49 aC Cèsar va decidir passar a l'atac i va creuar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d'Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia, i Cèsar va controlar ràpidament Itàlia i Hispània. Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer per un any, després per un període indefinit però curt i després per deu anys, fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. -
44 BCE
Assasinat de Juli Cèsar
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores. Liderats per Gai Cassi i Marc Juni, van matar a Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 a.C. -
31 BCE
Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium
Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Àccium l'any 31 a.C, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, Cleòpatra es va suïcidar -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental, Ròmul Augustul, de l'imperi va ser deposat el 480. -
212
Ciutadania romana
Caracalla va manar a construir unes espectaculars termes a Roma que porten el seu nom, i a més, va decretar la Constitutio Antoniniana, en el 212, que nomenava ciutadans romans a tots els habitants lliures de les províncies. -
Period: 293 to 324
La Tetrarquia
La tetrarquia és una forma de govern a partir de la qual el poder el comparteixen quatre persones que es denominen tetrarcas . Aquest sistema de Govern va ser implantat pel emperador romà Dioclecià l'any 284 d.C. causa de la necessitat de controlar el caos de l'Imperi després de la crisi entre el 235 i el 285. -
Period: 303 to 313
Persecució de Dioclècia
La persecució de Dioclecià, fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà. El 303 la tetrarquia formada pels augusti Dioclecià i Maximià i els cèsars Galeri i Constanci va emetre una sèrie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians i exigien que acomplissin les pràctiques religioses tradicionals. -
Period: 307 to 337
Cristianisme a l'imperi romà
El cristianisme primitiu es pot dividir en dues fases diferents: el període apostòlic, quan els primers apòstols estaven vius i lideraven l'Església, i el període post-apostòlic, quan es va desenvolupar una incipient estructura episcopal, i la persecució va ser periòdicament més intensa. La persecució dels cristians a l'Imperi Romà va acabar l'any 313 sota el regnat de Constantí I el Gran, que l'any 325 va convocar el Primer Concili de Nicea. -
330
Constantinoble
Va ser capital de l'Imperi Romà d'Orient durant més de mil anys, fins a la seva conquesta pels otomans al segle XV, quan comença l'edat moderna. Al llarg de les dècades següents, deixà de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana. -
380
Teodosi i el cristianisme
Teodosi I proclama el cristianisme com la religió oficial a l’Imperi Romà. La sòlida organització dels cristians catòlics perviu a la caiguda de l’imperi romà i esdevé un suport imprescindible pels nous regnes germànics. Els visigots, que en el moment d’establir-se a la península ibèrica professen l’arrianisme, amb el pas dels segles acaben adoptant el catolicisme com a religió oficial. -
395
Mort de Teodosi
Alguns emperadors, com ara Constantí i Teodosi, governaren l'Imperi en solitari com a únic august. A la seva mort el 395, Teodosi dividí l'Imperi entre els seus dos fills: Honori assumí la dignitat imperial a Occident, amb capital a Mediolanum, mentre que Arcadi ho feu a Orient, amb capital a Constantinoble. -
406
Alans i vàndals travessen el riu Rin
En una nit de desembre del 406, el sueus, alans i vàndals varen travessar el Rin que estava gelat al seu pas per Magúncia, i envaïren la Gàl·lia destruint el que pogueren al seu pas i escampant-se per l'imperi romà occidental. -
410
Els estrogots
Els ostrogots van envair part d'Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes romanes d'Orient. El seu déu tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb Mart. -
476
La caiguda de l'imperi romà
L’emperador romà d’Occident, l’adolescent Ròmul Augústul, fou deposat pel rei germànic Odoacre, que es proclamà rei d’Itàlia. L’emperador romà fou derrocat violentament per una horda de bàrbars nòrdics, que amb la seva cavalleria entraren a Roma i es feren amb el poder per la força, a sang i ferro