LÍNIA DEL TEMPS D'HISTÒRIA timeline

11,000 BCE

Primers homínids

Al 11.000 van començar a apareixer els primers homínids al món. Al anar passant els anys van anar evolucionant fins ser homo sapiens sapiens o humans com nosaltres.
Period: 11,000 BCE to 3500 BCE

Prehistória

La Prehistória es la primera etapa de la història. Va començar als 2'5M a.C amb l'aparicio dels primers homínids i va acabar als 3500 a.C amb l'aparició de l'escriptura.
Period: 11,000 BCE to 8000 BCE

Paleolític

Es la primera etapa de la prehistòria, comença amb la aparició dels homínids i acaba amb el descobriment de la ramaderia i la agricultura. Eren una societat caçadora-recol·lectora. Vivien en coves. Les armes estaven fetes amb sil·lex i branques.
10,000 BCE

Art Rupestre

L'art rupestre es la pintura prehistòrica feta a les parets de casa o a coves. al Paleolític era molt menys definida que el Neolític i tenia menys detalls. utilitzaven varis ''instruments'' com bufadors, pigments...
9000 BCE

Descobriment del Foc

L'homo erectus va descobrir el foc de manera casual gracies a un raig que va caure en un arbre i es va incendiar. Aixo va probocar que poguessin cuinar, tindre llum i més escalfor.
8000 BCE

Revolució Neolítica

La revolució Neolítica son un conjunt de canvis que van provocar que en comptes de que la gent es trasllades d'un lloc a l'altre es quedaren en un lloc.
Period: 8000 BCE to 5000 BCE

Neolític

Es la segona etapa de la prehistòria, comença amb la aparició de la ramaderia i la agricultura i acaba amb l'aparició dels primers metalls. Vivien en pobles. S'alimentaven de tot el que cultivaven i eren sedentaris.
5000 BCE

Aparició Primers Metalls

A l'edat dels metalls van apareixer 3 metalls cobre, bronze i ferro. Els van aprendre a manipular per fer armes o eines mes duraderes i amb mes qualitat.
Period: 5000 BCE to 3500 BCE

Edat dels Metalls

Comença amb l'aparició dels primers metalls i acaba amb l'aparició de l'escriptura. Van aprendre a manipular els metalls amb la metal·lúrgia. Vivien en cases i s'agrupaven en families.
4000 BCE

Imperi Sumeri

Van crear les primeres Ciutats-estats.
3500 BCE

Escriptura

Van inventar l'escriptura per poder comunicar-se entre si. es realitzava sobre argil·la ja que era un material tou i facil de manipular i també era econòmica i facil de trobar.
Period: 3500 BCE to 476

Edat antiga
3250 BCE

Primeres Ciutat-estat

Durant el 4000 a.C es van crear les primeres ciutat estat del mon. Es van originar a les zones de creixent fèrtil. Algunes d'aquestes son Ur, Uruk...
3215 BCE

Arc i la Volta

Va fer que la societat, mesopotàmica, per tal d'unir dues columnesdesenvolupessin l'Arc i la Volta. Serveix per cobrir l'espai entre murs i pilars
3200 BCE

Momificació

Els egipcis concebien la mort com la separació dels tres elements que componien tot ésser humà.Aquest procediment era molt car i només s’ho podia permetre el faraó i les persones adinerades. Hi havia altres procedents molt menys costosos, com omplir amb oli l’abdomen del mort sense extraure les vísceres o dessecar simplement el cos, com feinen els més pobres.
3000 BCE

Narmer

Narmer va unir l'alt i el baix egipte.
2800 BCE

Calendari Solar

En una societat agrícola és fonamental un bon calendari per controlar el moment òptim per a la sembra per exemple, en el cas d'Egipte a més per predir el desbordament del Nil.
2570 BCE

Piràmide de Kheops

Es la gran piràmide de Gizeh, es una de les 7 meravelles de l'antic mon. Alla van enterrar al faraò de Kheops.
2500 BCE

Imperi Accadi

Sargón d'Accad va fundar l'imperi Accadi.
2100 BCE

Imperi Babilònic

Hammurabi (en accadi: 𒄩𒄠𒈬𒊏𒁉) va fundar l'imperi babilònic i va establir un seguit de regles estrictes a cada plaça de babilonia.
1284 BCE

Temple d'Abu Simbel

Esta localizat a la ribera occidental del llac Nasser.
El templa va ser construït per Rameses per commemorar la seva victorià a la batalla de Kadesh.
1250 BCE

Imperi Assiri

El rei se situava a la part més alta de la societat i actuava en nom del déu Assur. La seva tasca principal era l'annexió de nous territoris al domini.
753 BCE

Loba Luperca

Luperca és una lloba que es va trobar a Ròmul i Rem, i els va criar tota la infància. Quan es van fer grans Ròmul volia formar Romà i Rem Remolia, a qui veiessin més voltors guanyaria i decidiria i quina ciutat fundaria. Va guanyar Ròmul i va fundar Romà.
476 BCE

La fi de l'imperi d'Occident

Al 476 dC, diversos pobles germànics, van travessar la frontera de l'imperi occidental i es van instal·lar.
Un cap bàrbar va destruir Ròmul Augústul, un nen de 10 anys, va ser el darrer emperador i amb ell es posa fi.
447 BCE

Partenó

El Partenó va ser un temple consagrat a la deessa Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle v aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes.
431 BCE

Guerres del Peloponès i L'Hegemonia d'Esparta

Les guerres del Peloponès van començar l'any 431 aC, fins al 404 aC. La guerra es va posar fi amb la victòria d’Esparta sobre Atenes.
Aquesta guerra es va iniciar per l’abús de poder de la polis d’Atenes de la Lliga de Delos.
400 BCE

imperi Persa

Es van distribuir fins al riu indu
338 BCE

Grecia Hel·lenística

A les guerres del Peloponès, el rei de Macedònia, Filip ll, es va llençar a la conquesta de l'Antiga Grècia amb l'exèrcit falanges.

Cap al 338 aC, va aconseguir el domini de tot Grècia.
237 BCE

Temples d'Edfú

Segon temple mes gran d'Egipte i es un dels millors conservats. Esta dedicat al deu Horus.
1 BCE

Dos segles de Pax Romana

Des del segle l fins al segle ll dC, la pau es va garantir arreu de l'imperi gràcies al nombre d'efectius de l'exèrcit i la seva eficiència.
409

ELS VISIGOTS A HISPÀNIA

L'any 409 dc., una sèrie de pobles germànics: sueus, vàndals i alans, van instal·lar-se a la península Ibèrica, però, van ser arraconats pels visigots.

L'any 415 dc., els visigots van fer fora de la península els vàndals i els alans, cap al nord d'Àfrica i els sues els van reduir a l'actual Galícia. Al segle V els visigots es van establir al sud de França, on van formar el regne de Tolosa. El regne visigot va durar més de dos-cents anys i la seva capital era Toledo.
Period: 476 to 1492

Edat Mitjana
500

ElS REGNES GERMÀNICS

Diferents pobles bàrbars es van assentar lentament arreu de l'antic imperi romà d'orient.
A finals del segle V es van anar formant diferents regnes germànics:

Regne dels Ostrogots (Gots de l’est).
Regne dels Visigots (Gots de l’oest).
Regne dels Francs.
Regne dels Burgundis.
Regne dels Alamans.
Regne dels Anglosaxons.
500

LA SOCIETAT RURAL GERMÀNICA

Les invasions dels pobles bàrbars la societat es va ruralitzar. Aquest fet fou:
-Pèrdua de població de les ciutats.
-Moltes ciutats es van convertir en simples centres administratius.
-La moneda quasi va desaparèixer.
En aquesta època van néixer els primers monestirs sota una regla.
Al principi la població germànica fou una minoria, però es va anar barrejant provocant:
-Aparició de noves llengües
-Es van crear sistemes de lleis
527

L'IMPERI BIZANTÍ

Justinia va intentar reconstruir la unitat de l'antic imperi romà. Els territoris no es van conservar gaire temps.
La crisi econòmica, política i militar va provocar lluites dinàstiques i l’agressió de pobles estrangers.
L’any 1453, Constantinoble va caure a les mans dels turcs, sultà Mehmet ll.
El Cisme d'Orient va comportar la ruptura entre l'esglesia bizantina i l'esglesia romana.
711

Religions de l'islam

Sunnites (87%). La seva principal autoritat religiosa és l’Alcorà i els textos tradicionals de Mahoma, la Sunna.
Xiïtes (13%). La seva principal autoritat religiosa és l’Alcorà, els imams i els textos dels imams. Aquests també peregrinen al mausoleu de l’imam Hussein a Karbala (Iraq).
Sufis (3%). Aquest grup defensen una vida més reflexiva, espiritual i que evita els plaers terrenals.
732

DEL REGNE DELS FRANCS A L'IMPERI CAROLINGI

Carles Martell, va vèncer als musulmans en la batalla de Poitiers (732). El seu fill Pipí el Breu, es va coronar com a rei l'any 732.
L'any 768, el va succeir el seu fill, Carlemany. Aquest va expandir el regne fins a convertir-lo en l'imperi carolingi. El 25 de desembre del 800, el papa el va coronar emperador d'Occident.
La capital va passar a ser Aquisgrà amb més de 200 comtats.
Carles al Calb, Lotari i Lluís el germànic van signar el tractat de Verdun (843).
756

L'emirat Independent

L’any 755, una revolta de la dinastia abbàssida, va fer caure la dinastia omeia i va encarregar l’assassinat de tots els seus membres entre els quals hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I.
880

Les primeres dates de Balsareny

La primera datació de Balsareny, la trobem al 880 - 890, moment en el qual el comte d’Ausona, Guifré I, va demanar refer les antigues fortaleses per defensar-se dels sarraïns (musulmans).
929

La biblioteca a Còrdova

Aquesta va ser l’època de major esplendor i estabilitat del territori conegut com Al-Àndalus. Mostra d’aquest fet és que Abd-ar-Rahman III es va construir una ciutat palatina i el seu fill Al-Hàkam II (961 - 976) va construir una biblioteca a Còrdova amb més de 400.000 volums.
988

Comtats Catalans

Els comtats catalans neixen arran de la creació de la Marca Hispànica, durant el segle VIII, per Carlemany. En un principi la Marca es va dividir en comtats; comtats catalans, comtats aragonesos i, a la llarga, el regne de Pamplona.
La fita rellevant fou amb Borrell que va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se’n va considerar independent al 988. A partir d’aquest moment, neixen els comtats catalans i el casal de Barcelona.
1009

La fitna de Al-Àndalus

La Fitna va venir causada per l’abús de poder que van duu a terme diferents regents en nom de Hixam II. Hixam va arribar a ser empresonat i va viure com un pres a la ciutat palatina creada pel seu avi.

L’inici de la fitna va ser causat per un cop d’estat per part d’un besnet d’Abd-ar-Rahman III que va acabar amb el regent de Hixam II i del mateix Hixam II. A partir d’aquest moment s’inicia un període conegut com a fitna.
1110

Invasions

Entre el segle IX i X, una sèrie d'invasions van destacar tota l'Europa Occidental.
Pel nord van arribar els normands (vikings), pel sud els musulmans, i per l'est els hongaresos.
Els monarques no van poder fer res, i l'única solució que va aparèixer fou el vassallatge.
1333

Crisis

Entre 1347 i 1350, Europa va viure una de les pitjors crisis de la seva història.
Les causes:
- Males conductes, provocades per PEG (Petita Edat de Gel), Provocaren fam i morts.
- Guerres contínues, com la guerra dels Cents Anys.
- La Pesta Negra, va reduir la població d'Europa a la meitat.
Aquesta crisi, a Catalunya, fou coneguda com Lo mal any primer (1333).
1347

Economia

Les ciutats es van convertir en els centres de reproducció.
S'organitzaven per a través dels gremis.
Dins de cada gremi hi ha el mestre, oficials i aprenents.
El fet destacat del creixement fou, el creixement demogràfic i, en segon lloc, el naixement de la Burgesia.
1350

Societat

La societat feudal era desigual i s'agrupaven en tres estaments.
Period: 1492 to 1789

Edat Moderna
Period: 1789 to 2022

Edat Contemporània