-
753 BCE
Fundació de Romà
Roma va ser fundada pels germans bessons Ròmul i Rem. El primer rei va ser Ròmul
https://www.disfrutaroma.com/leyenda-romulo-remo -
753 BCE
L'inici de Romà
Romà va començar sent una petita ciutat de la península Ibèrica, que va ser fundada per Ròmul que va ser el primer rei de Romà -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La monarquia (forma de govern) és la forma d'estat en què una persona té dret a regnar com a cap d'estat. -
509 BCE
Tarquini el Soberbi
Tarquini el Soberbi va ser el setè i últim rei de la ciutat de Roma. Era el nét de Tarquini Prisc i gendre de Servi Tul·li, a qui va assassinar a una conspiració amb la seva esposa Túl·lia. Va regnar del 534 a.C. al 510 a.C. -
509 BCE
Començament de la República
Governada pel Senat controlada pels patricis, i per dos cònsols escollits cada dos anys. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Una república (forma de govern) és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Cartago
Roma s’enfronta a Cartago pel domini del Mediterrani
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia. https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antigua/20200212/473445881755/cartago-romana-arqueologia-patrimonio-humanidad.html -
201 BCE
Laci
Romà va començar a governar més enlla que Roma Primer va governar Luci (Lucio)
El Laci és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0036238.xml -
201 BCE
Península Itàlica
Roma mica en mica va anar conquerint fins que va conquerir la península Itàlica
https://pagines.uab.cat/classichum/content/expansi%C3%B3-tota-la-pen%C3%ADnsula-it%C3%A0lica -
146 BCE
La derrota cartaginesa
La derrota va fer que Roma controli Sicília, Còrsega, Sardenya i la Península ibèrica. Així els romans controlaran tor el Mediterrani (Mare Nostrum) occidental i part de l’Oriental -
Period: 133 BCE to 123 BCE
La reforma fallida dels Graco
Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac , de la família dels Gracs. https://www.imperivm.org/la-reforma-agraria-de-los-hermanos-graco/ -
Period: 91 BCE to 87 BCE
La guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma. http://thedioscuricollection.com/etapas_es.php?texto_id=12 -
Period: 88 BCE to 81 BCE
La primera guerra civil de Roma
La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana -
Period: 73 BCE to 71 BCE
La rebel·lió dels esclaus
La rebel·lió dels esclaus és un exercit de esclaus.
S'han produït en gairebé totes les societats que practiquen l'esclavitud o l'han practicada en el passat, https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_d%27esclaus -
Period: 60 BCE to 53 BCE
1r triunmvirat
El primer Triunmvirat va ser format per Pompeu, Cras i Juli Cèsar
Però l'any 54 aC, Cras mor. Aquesta impresió fa que els dos integrants restants comencin a pensar la possibilitat de governar en solitari. https://sites.google.com/site/llati1rbatx/home/la-republica-iii-la-conquesta-mediterrania/el-final-de-la-republica/el-1r-triumvirat -
Period: 49 BCE to 45 BCE
La Segona Guerra civil romana
Juli César consegeix conquereix la Gàlia i comença la Segona Guerra civil romana.
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar. https://ca.freejournal.org/666346/1/segona-guerra-civil-romana.html -
47 BCE
Dictador Vitalici
Juli Cèsar és escollit com dictador vitalici.
Vitalici és un adjectiu que fa referència a alguna cosa que dura des que s'obté fins al final de la vida. https://definicion.de/vitalicio/ -
44 BCE
Mort Juli Cèsar
Gai Cassi Longí i Marc Juni Brut, van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC, va morir amb 56 anys. -
Period: 43 BCE to 48 BCE
2n triumvirat
El segon triumvirat va ser format per Marc Antoni, Octavi i Lèpid.
Es van fer dues guerres socials i Lèpid es va retirar i pocs anys després va morir. https://sites.google.com/site/llati1rbatx/home/la-republica-iii-la-conquesta-mediterrania/el-final-de-la-republica/el-2n-triumvirat -
31 BCE
Octavi l'Emperador de Romà
Marc Antoni i la seva esposa (Cleopatra) es van suïcidar avans de que acabessin en les mans del Octavi en la Batalla d’Actium. Octavi es va convertit en el governant de Roma i en l'home més poderós del món. https://sites.google.com/site/llati1rbatx/home/la-republica-iii-la-conquesta-mediterrania/el-final-de-la-republica/el-2n-triumvirat -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. -
Period: 27 BCE to 180
Pax Romana
Pax Romana es una expressió en llatí utilitzada per referir-se a el llarg període d'estabilitat que va viure l'Imperi romà, caracteritzat tant per la seva calma interior com per la seva seguretat exterior -
212
Ciutadania Romana
Ll’emperador Caracalla dóna la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi.
La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20060830/sobre-la-ciutadania-romana-5389864 -
Period: 293 to 324
La Tetrarquia
La Tetrarquia va ser el sistema de govern instituït per l'emperador romà Dioclecià a 293 per dirigir l'Imperi romà dividint entre dos emperadors majors, els augusts, i els seus subalterns i successors designats, els cèsars. https://www.lacrisisdelahistoria.com/tetrarquia/ -
Period: 303 to 313
La gran persecució
La gran persecució va ser la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0236535.xml -
Period: 307 to 337
Constantí I
Constantí I Gran, fou el primer emperador romà que professà el cristianisme i va governar un Imperi Romà en constant creixement fins a la seva mort. https://opusdei.org/ca-es/article/51-qui-va-ser-constanti/ -
380
Teodosi I
Flavi Teodosi, conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà i va ser elegit per ser l'emperador d'Occident Flavi Gracià -
396
Mort del Teodosi I
Teodosi I mort amb 48 anys i això va fer que l'Imperi Romà es divideix en dos:
- Imperi Romà d'Orient
- Imperi Romà d'Occident
El Teodosi I va dividí el Imperi entre els seus dos fills: Honori (emperador de l'Imperi Romà d'Occidental) i Arcadi (emperador de l'Imperi Romà d'Orient) -
401
Començament de la invasió de l'Imperi Romà Occidental
Sueus, Alans i Vàndals van començar a envair l’imperi romà occidental, trevassant el riu Nin -
410
Els ostrogots
Els ostrogots envaeixen tot Roma i es queden al sud-oest de França (Aquitania)
Els ostrogots van ser un poble germànic https://www.wikiwand.com/ca/Regne_dels_ostrogots -
476
FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
Finalment, el líder got Odoacre acaba amb l'últim emperador romà Ròmul Augústul i així aconsegueix conquerir tot i ser el home més poderós del món.
