Images

LINEA DEL TEMPS D'HISTÒRIA

  • 11,000 BCE

    DESCUBRIMENT DEL ART RUPESTRE

    DESCUBRIMENT DEL ART RUPESTRE
    L'art rupestre és el conjunt de manifestacions artístiques realitzades sobre roca mitjançant dibuix, pintura o gravat. Pot aparèixer sobre parets d'abrics, coves, covatxes i fins i tot sobre penyals aïllats. El terme “rupestre” procedeix del llatí rupes.
  • 11,000 BCE

    DESCOBRIMENT DEL FOC

    DESCOBRIMENT DEL FOC
    S'estima que va ser al voltant de l'any 500.000 aC. quan es va descobrir per primera vegada el foc, en el sentit que es va aconseguir domesticar-lo, aprofitant alguna branca candent després d'un incendi per mantenir-lo i conservar-lo després.
  • 11,000 BCE

    DESCUBRIMENT DE LA ROBA

    DESCUBRIMENT DE LA ROBA
    L'última edat de gel va passar fa 120 mil anys, però l'estudi suggereix que els éssers humans van començar a fer servir roba prop de la penúltima edat de gel fa 180 mil anys. La vestimenta apareix amb la necessitat de l'Homo Sapiens de protegir-se del fred amb les pells dels animals que caçava. Al neolític, l'home ja sabia filar i teixir, però la roba que feia servir encara no s'adaptava al cos, encara que algunes ja tenien dibuixos ornamentals
  • Period: 11,000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    La prehistòria és quan apareix el primers esers humans tambe es cuan cumensan a traballar amb me talls, tambe es va crea la roda, pero ba acaba cuan es va descubrir la escritura, pero tambe abian tres etapas que son aquestas.
    Prehistòria 200000ac-3500ac
  • Period: 11,000 BCE to 8000 BCE

    PALEOLÍTIC

    El Paleolític es defineix com l'Edat Antiga de la Pedra i el temps comprès entre l'inici de la vida humana i el final de l'era glacial a la Terra
    35.000-10.000
  • 8000 BCE

    DESCUBRIMENT DE LA CERAMICA

    DESCUBRIMENT DE LA CERAMICA
    El terme ceràmica procedeix de la paraula del grec antic forma femenina de substància cremada, que designava el barri dels terrissers de l'antiga Atenes, i és l'art de fabricar objectes elaborats amb argila cuita
  • Period: 8000 BCE to 5000 BCE

    NEOLÍTIC

    Es el período de la historia humana en el que apareció y se generalizó la agricultura y el pastoreo de animales (ganado), dando origen a las sociedades agrarias. Generalmente, pero no necesariamente, fue acompañado por el trabajo de alfarería
    8000-100000
  • 5000 BCE

    DESCUBRIMENT EL FORN DE PEDRA

    DESCUBRIMENT EL FORN DE PEDRA
    El forn de pedra que es feia servir per fondre metalls, elaborar atuells o escalfar aliments. La ceràmica, fins i tot, amb la fabricació de motlles per a fosa de metalls. La fabricació d'armes i armadures per als enfrontaments bèl·lics.
  • 5000 BCE

    ZIGURATS

    ZIGURATS
    Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té la forma de piràmide. El disseny d'un zigurat parteix d'una simple base amb un temple a dalt. La base podia ser de forma rectangular
  • Period: 5000 BCE to 3500 BCE

    EDAT DELS METALLS

  • 4100 BCE

    SUMERIS

    SUMERIS
    Els sumeris eren un poble del sud de Mesopotàmia la civilització del qual. El seu nom prové de la regió que, amb freqüència (i incorrectament) es considera un país. Sumer mai va ser una entitat política cohesionada, sinó una regió de ciutats estat, cadascú amb el seu propi rei.
  • 3500 BCE

    DESCUBRIMENT DE LA RODA

    DESCUBRIMENT DE LA RODA
    La rueda está considerada como uno de los inventos más trascendentes en el desarrollo del ser humano. Fue inventada a finales del período neolítico, en el V milenio a.C. Las primeras ruedas eran simples discos con un agujero en medio. Su principal uso fue para el arte de la alfarería.
  • 3500 BCE

    MOMIFICACIO

    MOMIFICACIO
    La momificació a l'Antic Egipte és el procés pel qual s'impedia que un cadàver arribés a la seva putrefacció natural. S'inscrivia en un complex ritual funerari egipci, en aquesta cerimònia el cos era sotmès als crits d'Osiris per mantenir la mortalitat, Osiris el protegia dels esperits malignes.
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

  • 3200 BCE

    CARRUATGES

    CARRUATGES
    Els carruatges es van inventar com un mitjà de transport per a persones empleades a la guerra i als esports
  • 3150 BCE

    CUNEIFORME

    CUNEIFORME
    Cuneïforme és una cosa que té forma de falca. Una falca, per altra banda, és una peça que acaba en un angle diedre molt agut. L'adjectiu cuneïforme sol utilitzar-se per referir-se a certs caràcters amb aquesta forma que feien servir alguns pobles asiàtics a l'antiguitat.
  • 3124 BCE

    NARMER

    NARMER
    Narmer va ser el primer faraó de l'Antic Egipte i fundador de la Dinastia I. Menes va regnar Egipte 62 anys.
  • 3000 BCE

    CALENDARI SOLAR

    CALENDARI SOLAR
    El calendari egipci sorgeix a principis del tercer mil·lenni abans de Crist i és el primer calendari solar conegut de la història. Estava en ple ús en temps de Shepseskaf, el faraó de la dinastia IV i tenia dotze mesos de 30 dies.
  • 3000 BCE

    NILÒMETRE

    NILÒMETRE
    Un nilòmetre solia ser una càmera amb una columna graduada per mesurar la profunditat de l'aigua del riu, i coneixent el nivell assolit poder predir quan ocorrerien les inundacions.
  • 2527 BCE

    LES PIRAMIDES DE GIZEH

    LES PIRAMIDES DE GIZEH
    Localitzades a l'altiplà de Gizeh, a 18 quilòmetres del Caire, les Piràmides no només són els monuments més importants d'Egipte, sinó també els més antics del món. Es tracta de construccions funeràries que es van edificar sota les ordres de faraons de diferents dinasties.
  • 1795 BCE

    CODI DE HAMMURABI

    CODI DE HAMMURABI
    El codi d'Hammurabi és una pedra que estava plena de lleis fetes per Hammurabi
  • 800 BCE

    L`expansio Grega

    L`expansio Grega
    Entre els motius que van portar els grecs a aquesta expansió, els historiadors assenyalen l'escassetat de terres fèrtils, a la qual se li va sumar l'augment de la població, desitjant emigrar llavors per trobar noves terres de cultiu.
  • 753 BCE

    La monarquia

    La monarquia
    La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
  • 509 BCE

    La Republica

    La Republica
    La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma dʻestat.
  • 490 BCE

    Guerres Mediques

    Guerres Mediques
    Les guerres mèdiques consistien en la invasió de pressa a l'antiga Grècia.
  • 431 BCE

    La guerra del pelopones

    La guerra del pelopones
    La guerra del Peloponès va ser un procés bèl·lic entre els anys 431 a 404 aC que va enfrontar, en diferents circumstàncies en la Lliga de Delos.
  • 147 BCE

    La lloba Luperca

    La lloba Luperca
    Aquesta lloba que segons la mitologia romana va alletar Ròmul i Rem, fundadors de Roma, quan el rei Amulio va manar que se'ls matés.
  • 88

    La Guerra romana

    La Guerra romana
    La primera guerra civil de la República romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle I a. C. que la portarien a la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi romà, amb Augusto com a primer emperador romà.
  • 409

    Pobles Barbars

    Pobles Barbars
    Els romans anomenaven així tots els pobles situats fora de les seves fronteres. Entre ells destacaven els germànics com anglès, saxons, francs, visigots, vàndals, ostrogots.
  • 415

    Art Visigot

    Art Visigot
    L'art visigot o hispanovisigoda és un art cristià de caràcter religiós
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

  • Period: 700 to 1500

    Al-Aandalus

    1. Emirat Dependent (711-750)
    2. Emirat Independent (756-929)
    3. Califat de Còrdova (929-1031)
    4. Regnes de Taifes (1031-1212)
    5. Regne Nassarita de Granada (1212-1492)
  • 711

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
  • Oct 16, 929

    Abderraman 3 es proclama califat de cordova

    Abderraman 3 es proclama califat de cordova
    Abderraman III és proclamat emir, el vuitè i darrer d'ells. Anys més tard, es va convertir en el primer califa d'al-Àndalus, el governant amb més poder militar i religiós de la península Ibèrica, que va fer de la ciutat andalusa un centre cultural i polític.
  • Period: 1000 to 1398

    L’EUROPA DE L’EDAT MITJANA I L’ORIGEN DELS COMTATS CATALANS

  • 1002

    Mort d'Almansor

    Mort d'Almansor
  • 1031

    Divisio del Califat en R. taifes

    Divisio del Califat en R. taifes
  • 1090

    Arribada dels Almoravits

    Arribada dels Almoravits
  • 1346

    Pesta Negra

    Pesta Negra
    La pesta negra va ser una pandèmia de pesta que va devastar l'Europa medieval entre el 1347 i el 1352. La pesta negra va matar aproximadament 25-30 milions de persones. La malaltia es va originar a Àsia central i va ser portada a Crimea per guerrers i comerciants.
  • 1400

    Que es la PEG

    Que es la PEG
    La Petita Edat de Gel (PEG) va ser un període fred que va abastar des de començaments del segle XIV fins a mitjans del XIX. Va posar fi a una era extraordinàriament calorosa anomenada òptim climàtic medieval.
  • 1400

    La crisis de L'edat mitjana(crisi economica)

    La crisis de L'edat mitjana(crisi economica)
    La crisi de l'edat mitjana va ser una sèrie d'esdeveniments dels segles XIV i XV que van posar fi a segles d'estabilitat europea durant la baixa edat mitjana. Tres grans crisis van provocar canvis radicals en tots els àmbits de la societat: col·lapse demogràfic, inestabilitat política i trastorns religiosos.
  • 1400

    Mal usos

    Mal usos
    Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
  • 1453

    Com va caure el Imperi Roma

    Com va caure el Imperi Roma
    Odoacre, rei dels hèruls, enderroca l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústol, el 4 de setembre de 476. Aquest fet marca la fi de l'imperi romà: desapareix l'imperi occidental mentre que l'imperi oriental bizantí sobreviu fins a la caiguda de Constantinoble, el 1453.
  • May 29, 1453

    LA CAIGUDA DE CONSTANTINOBLE

    LA CAIGUDA DE CONSTANTINOBLE
    La caiguda de Constantinoble fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig del 1453. La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà.
  • 1454

    CARACTERÍSTIQUES DELS REGNES GERMÀNICS

    CARACTERÍSTIQUES DELS REGNES GERMÀNICS
    Els regnes germànics van ser regnes dominats per l'aristocràcia guerrera dels pobles que van envair l'imperi.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

  • Oct 12, 1492

    DESCOBRIMENT D'AMERICA

    DESCOBRIMENT D'AMERICA
    El 12 d'octubre de 1492 un grup d'espanyols liderats per l'italià Cristóbal Colón va arribar a una illa anomenada Guanahaní després de creuar l'oceà Atlàntic. Encara que ells van pensar que eren a les Índies (a Àsia), en realitat havien descobert un nou continent: Amèrica.
  • Jun 7, 1494

    EL TRACTAT DE TORDESILLAS

    EL TRACTAT DE TORDESILLAS
    El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó, per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint. Posteriorment va ser avalat per la Santa Seu.
  • Aug 13, 1521

    CONQUISTA DE MEXIC

    CONQUISTA DE MEXIC
    El 13 d'agost de 1521 la ciutat de Mèxic, Tenochtitlán va caure en poder dels conqueridors espanyols amb l'ajuda dels pobles indígenes prèviament aclaparats pels mexicans, en un afany per negar-se, aprofitant l'aliança amb els nouvinguts, de les condicions de subjug ament en què vivien.
  • Nov 16, 1530

    CONQUISTA DE PERU

    CONQUISTA DE PERU
    La conquesta i pacificació del Perú va ser un llarg procés que es va desenvolupar des del primer contacte per part de Francisco Pierre i la seva host amb l'inca Atahualpa el 1532 fins a la definitiva organització institucional que molts historiadors atribueixen al cinquè virrei peru.
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORANIA

  • Comtats catalans

    Comtats catalans
    Comtats catalans és la denominació historiogràfica que designa els comtats que apareixen al nord-est de la península Ibèrica a partir de la Marca Hispànica de l'Imperi carolingi.