Ludus IV 2ºeso A/ Grup 11/ Juan Feliu, Paloma Amparo, Irene Torres, Isabel de Oleza i Mar Medel
By Juan2019
-
Period: 1000 BCE to 753 BCE
Els pobles preromans
A la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
L'any de funació de Roma
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul: lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
753 BCE
Origens de Roma
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes, però sempre davall control romà. -
753 BCE
Fundadors de Roma: Rómulo i Remo
Rómulo i Remo varen ser abandonats a les voreres del riu Tíber i amamantats per una lloba anomenada Luperca. Quan varen créixer, en Rómulo va matar a n'en Remo. En Rómulo va crear Roma en el "Monte Palatino" i es va convertir en el primer rei de Roma -
753 BCE
Inici de la monarquia i característiques
Rómulo es va convertir en el primer rei de Roma.
Roma era una monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot - El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. - Roma va tenir 7 reis: 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
-
509 BCE
Fi de la monarquia
Els romans es van rebel·lar contra la monarquia i van expulsar a l'últim rei etrusc: Tarquino el superb. Aix`va provocar l'inici de la REPUBLICA -
509 BCE
Característiques Republica 2
Societat:
- Patricis: Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
- Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats
- Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
- Esclaus: No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
509 BCE
Característiques de la Republica
Assemblees i magistrats de la República. Divisió de poders en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Republica
-
Period: 500 BCE to 250 BCE
L’expansió de Roma
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Les guerres púniques entre Roma i Cartago
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
La conquesta d'Hispània
Es coneix com a conquesta romana d'Hispània a el període històric comprès entre el desembarcament romà a Empúries (218 a. C.) i la conclusió de la conquesta romana de la península ibèrica amb la fi de les guerres càntabres per César Augusto (19 a. C .), així com als fets històrics que conformen aquest període. -
218 BCE
Guerra contra el cartaginesos a Empuries
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
202 BCE
Després de la derrota dels cartaginesos
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
154 BCE
Guerra contra els pobles de la Meseta
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta: forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Expansió
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades: Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
133 BCE
Ocupació de la Meseta
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. -
123 BCE
Les Illes Balears en temps del romans
- Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos.
- Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
123 BCE
El domini romà de les Balears
- Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç.
-
123 BCE
Conquesta de les Balears
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
29 BCE
Ocupació del nord de la Península
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:- República: 2 províncies: Ulterior i Citerior
- August :3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià: 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca)
-
27 BCE
Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil. Al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus).
Concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim). A la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 27 BCE to 476
Tercera etapa: Imperi
-
11 BCE
Les invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
Period: 11 BCE to 6 BCE
El territori d’Espanya a l’antiguitat. Les Illes Balears
-
1 BCE
La religió romana
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. Els déus romans.- Creences pròpies: culte dirigit pel pare de família:
- Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura: boscs sagrats (luci)
- Lares: Genis protectors de la llar: petits altars a les cases (larari)
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família.
-
100
L’aparició del cristianisme
- S.I dC a Palestina: Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
-
101
Les primeres comunitats cristianes
Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies.- Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit, considerats rebels van ésser perseguits.
-
300
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
302
Els pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat. -
313
El cristianisme amb l’emperador Constantí
A l'any 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380
El cristianisme amb l'emperador Teodosi
A l'any 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir creure en una religió diferent. -
390
El cristianisme amb el Papa
El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
476
La destitució del darrer emperador
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.
