-
800 BCE
Diversos pobles a la Península Itàlica:
llatins: al Laci (centre)
etruscs: centre i nord.
grecs: al sud i Sicília.
cartaginesos: Sardenya i Sicília. -
753 BCE
Creació ciudad de Roma
Ròmul va guanyar una competició contra el seu germà per a ser el rei de la ciutat de volien fundar.
La ciutat es va fundar a la península itàlica a les ribes del va riure Tibet: un lloc fèrtil, fàcil de defensar i un lloc de pas del va riure cosa que obligava els comerciants a creuar per aquí. -
753 BCE
Rei Romul de Roma
753-717 aC -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. Rei te poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot -
717 BCE
Rei Numa Pompili
Numa Pompili 717-672 aC -
672 BCE
Rei Tul·li Hostili
672-640 aC -
640 BCE
Rei Ancus Marci
640-616 aC -
616 BCE
Rei Tarquini I
616-578 aC -
578 BCE
Rei Servi Tul·li
578-534 aC -
534 BCE
Rei Tarquini II el Superb
534-509 aC -
509 BCE
Revolta
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis:
Curiats
Tribunats
Centuriats -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
264 BCE
Guerres púniques (Cartago)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres Pùniques
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental -
238 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago.
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió -
218 BCE
Conquista de Hispania
218-202 aC.
202-154 aC.
154-133 aC.
133-29 aC.
29-19 aC. -
218 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
202 BCE
Desprès de la derrota dels cartaginesos
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
154 BCE
Període d’expansió romana
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident creació de l’Imperi Romà -
Period: 146 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
-
133 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. (La conquesta romana de la Península Ibèrica)
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. -
123 BCE
Conquista de les Balears
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
29 BCE
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
República
August
Dioclecià
Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca) -
27 BCE
Societat romana imperial
Els lliures i els esclaus.
Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. Els privilegiats
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. Els artesans i els comerciants
S'agrupaven en associacions professionals i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. La plebs
Per sota dels privilegiats hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Octavi August, emperador. L’organització de l’Imperi. Pax Romana i crisi de l’Imperi. -
1 CE
Aparició del cristianisme
Jesùs de nazared aquesta religió, amb aquests objectius:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Al principi estaba proheibit pero 313 dC l’emperador Constantí la va legalitzar i al 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial. -
Period: 1 CE to 199
Pax romana
Aquest va ser el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles, les lleis, els déus, l’art... -
33
La Crisi de la República
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici -
313
L’emperador Constantí
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380
L’emperador Teodosi
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
395
Divisió del imperi
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient). -
473
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició -
476
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident.