-
Period: 650 BCE to 473
Filosofia Antiga
Els primers filosòfs es centren en la physis. La primera pregunta que es formulen és sobre la natura. Els anys històrics són aproximacions perquè no es coneixen els anys exactes i en aquesta aplicació no et deixen escriure segles. -
625 BCE
Escola de Milet
Figures importants:
Tales de Milet (625 - 548 aC) considerat el primer filòsof: arkhé=aigua
Anaxímandre (611 - 547 aC): arkhé = apéiron (això que és indefinit, indeterminat,...)
Anaxímenes (585 aC - 524 aC): arkhé = aire -
569 BCE
Escola Pitagòrica
Filòsofs importants:
Pitàgores (569 aC - 490 aC): Dualisme antropològic i immortalitat de l'ànima. El seu arkhé són els nombres i l'estructura del cosmos es matemàtica.
Teano de Crotona (VI - V aC): EscriptOra de diversos tractats sobre matemàtiques, física i medicina, juntament amb el descobriment de la proporció àuria. -
544 BCE
Heràclit d'Efes (544 aC - 484 aC)
Defensa l'existència del canvi, diu que hi ha un perpetu fluir de totes les coses (panta rei) lo qual està relacionat amb el logos perquè és un moviment que té ordre.
El seu arkhé és el foc perquè simbolitza el moviment i l'inici. -
530 BCE
Escola Eleàtica
Filòsofs importants:
Parmènides (530 - 470 aC): Creu en l'ésser immutable i en la no fiabilitat dels sentits. El seu arkhé són el foc i la terra. -
494 BCE
Els pluralistes
Defensen la pluralitat d'elements originals. Els canvis que observem són combinacions dels elements primigenis, no transformacions d'aquests.
Empèdocles (490 - 430 aC): Creador de la teoria dels quatre elements: aire, terra, foc i aigua.
Anaxàgores (500 aC - 428 aC): Per ell l'arkhé són petites porcions formades per diferents elements, que el predominant es defineix per la força Nous.
Leucip de Milet (460 - 370 aC) i Democràtic d’Abdera (460 - 360 aC): La realitat bàsica està formada per àtoms. -
490 BCE
Protàgores d'Abdera (490aC - 410aC)
Diu que l'ésser humà és la mesura de totes les coses. -
485 BCE
Gòrgies de Leontínoi (485aC - 389aC)
Creia en l'escepticisme, afirmava que no podem estar segurs de res. -
470 BCE
Sòcrates (470aC -399 a. C.)
Transmet el seu coneixement de manera oral i totes les seves lliçons seran transmeses per Plató.
Diu que només aquell qui accepta la seva ignorància pot accedir al camí cap al coneixement.
Va crear el mètode socràtic el qual a través de les seves dues fases: diàleg i maièutica buscava saber qui era savi. -
450 BCE
Sofistes (s XV aC - ...)
La seva ideologia era el relativisme i eren metecs.
Exerceixen de professors ensenyen l'areté.
Assumeixen l'existència de la contradicció i el seu areté és el parlar i el raonar.
Utilitzaven la retòrica.
Hem posat un any orientatiu perquè no es sap amb certesa els anys exactes. -
446 BCE
Aristòfanes (446aC - 386aC)
Còmic i comediògraf grec famós per haver escrit comèdies com Els ocells per als festivals atenencs. Ridiculitzava a Sòcrates. -
431 BCE
Xenofont (431aC-335aC)
Deixeble de Sòcrates i enlaire molt el seu mestre.
Va ser comandant dels Deu Mil, que van estar a punt de capturar Babilònia l'any 401aC. Va escriure la seva obra Anàbasi relatant aquest fet. -
427 BCE
Plató (427aC - 347 aC)
Crea els Diàlegs de Plató: mostra literària i filosòfica a través de Sòcrates, Plató transmet el seu pensament. Costa diferenciar el filòsof darrera de cada idea. -
400 BCE
Hel·lenistes (s IVaC - s I aC)
Estudien l'antiga Grècia i la Grècia moderna.
L'any és orientatiu perquè es desconeixen les dates exactes. -
384 BCE
Aristóteles (384 aC - 322 aC)
Fundador de la lògica (sistema sil·logismes) i primera classificació dels éssers vius.
Planteja la teoria de la generació espontània, no contradicció i las nocions de categoria, substància, motor immòbil, acte i potencia. -
1 CE
Naixement de Jesucrist
Hem hagut de posar que és de l'any 1 després del naixement de Jesucrist perquè el sistema no accepta l'any 0. -
354
Sant Agustí d'Hipona (354-430)
Desenvolupa la teologia sistemàtica.
Considerat un dels pares de l'Església i figura important en el desenvolupament del cristianisme. -
357
Hipàcia d'Alexandria (360 d.C - 415 d.C)
Era una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria. -
Period: 476 to 1453
Filosofia Medieval
Es desenvolupa a occident durant l'edat mitjana amb la caiguda de l'Imperi romà a occident any 476 fins la caiguda de Constantinoble l'any 1453. -
1033
Sant Aselm (1033- 1109)
Com a teòleg se'l recorda per les seves importants obres i la seva defensa de la Immaculada Concepció, i com a filòsof pel seu cèlebre argument ontològic.
Se'l considera fundador de l'escolàstica. -
1225
Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274)
Teòleg i filòsof catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic. -
1364
Christine de Pisan (1364-1430)
La primera escriptora professional de la història, precursora del feminisme occidental. -
Period: 1453 to
Filosofia Moderna
Es defineix com la intenció d'arribar als mateixos terminis d'implicació intel·lectual per resoldre problemes que sorgeixen per la revolució científica. -
René Descartes (1596-1650)
Filòsof racionalista francès que va descobrir les coordenades cartesianes i el mètode cartesià. -
John Locke (1632-1704)
Defensa el liberalisme clàssic, tractava temes relacionats amb el govern i l'epistemologia. -
David Hume (1711-1776)
El seu principi empirista es basa en tots els materials del pensar es deriven de les nostres sensacions externes o internes.
Va argumentar en contra de les idees innates, declarant que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. -
Immanuel Kant (1724-1804)
Suposava que tota idea pot ser pensada com a totalitat i els dos termes relativament als quals això és possible són: el món i la naturalesa. -
Olympe de Gouges (1748- 1793)
Va ser una escriptora, activista feminista i abolicionista occità. Frase coneguda: Ningú deu ser molestat per les seves opinions, fins i tot fonamentals. Si la dóna té dret de pujar al patíbul, ella deu tenir igualment, el dret a pujar a la tribuna; mentre que les seves manifestacions no alteren l'ordre establert per llei. -
Period: to
Revolució Industrial
Aquesta revolució va marcar la transició de la producció manual a la producció mecanitzada i va impulsar el creixement econòmic i tecnològic. En Catalunya, aquesta transformació va afectar principalment els sectors tèxtils i industrials, creant noves oportunitats laborals i canvis significatius en la vida quotidiana. -
Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831)
Reflexió sistemàtica sobre l'absolut, que és a la mateixa vegada el devanir de l'autoconsciència lliure en la Història Universal i és també las successió en els temps de la vida dels Estats. -
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) va ser un període tumultuós a França que va desencadenar la caiguda de la monarquia, l'ascens del poder popular i la promulgació dels drets humans. Es va caracteritzar per protestes, execucions de la noblesa i líders com Robespierre. Finalment, Napoleó va emergir com a líder i va establir el seu govern. La Revolució va tenir un impacte global, promovent la igualtat i la democràcia moderna. -
Period: to
Filosofia Contemporània
Estudia les corrents filosòfiques sorgides entre el segle XIX fins l'actualitat. -
John Stuart Mill (1806-1873)
Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí, Jeremy Bentham. Com a membre del Partit Liberal, fou el primer membre del Parlament en advocar pel dret a vot de les dones. -
Karl Marx (1818-1883)
Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: La història de totes les societats és la història de la lluita de classes.
Les seves idees van començar a experimentar una gran influència en el moviment obrer poc després de la seva mort. -
Friedrich Nietzche (1844-1900)
Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals positives i negatives cap a la vida. Va meditar sobre les conseqüències del triomf del secularisme de la Il·lustració, reflexió que expressa, d'una manera concisa, en la seva observació que Déu ha mort. -
Bertrand Russell (1872-1970)
A principis del segle XX, Russell va encapçalar la revolta contra l'idealisme britànic. És conegut per la seva influència en la filosofia analítica. Va recolzar la idea d'una filosofia científica i va proposar aplicar l'anàlisi lògica a problemes tradicionals, com ara el problema ment-cos o l'existència del món físic. -
Ludwig Wittgenstein (1889-1951)
És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle xx: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. -
J.P Sartre (1905-1980)
Fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX. Sartre va ser una de les figures clau de la filosofia de l'existencialisme. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
Els països protagonistes van ser: Imperi rus, 1914-1917, França, Regne Unit, imperi britànic, Itàlia, Estats Units, Imperi Austrohongarès, Imperi Alemany i imperi otomà. Això va acabar amb unes grans tragèdies i nombre de morts altíssims. Va acabar guanyant el bàndol de França, Regne Unit, Estats Units ... -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte global que va enfrontar les Potències Aliades, liderades pels Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica, contra les Potències de l'Eix, encapçalades per Alemanya, el Japó i Itàlia. Va ser marcada per batalles decisives com Stalingrad i el Desembarcament de Normandia, i va acabar amb la rendició incondicional d'Alemanya i el Japó, deixant un saldo de milions de morts i un món transformat. -
Judith Butler (1956-act.)
Es una filòsofa materialista i post estructuralista jueu nord-americà que ha realitzat importants aportacions al camp del feminisme, la filosofia política i l'ètica, i ha estat una de les teòriques fundacionals de la teoria queer. És considerada una de les veus més influents en la teoria política contemporània.