-
Period: 1100 BCE to 600 BCE
7. Invasions i colonitzacions - Espanya
-Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus.
-Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
-Es mesclen amb poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
1000 BCE
8. Els pobles preromans - Espanya
-CELTES: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Vivien en poblats(castrum). S’agrupaven en clans units per famílies, i uns quants clans formaven una tribu.
-IBERS: Situats a l’est i el sud de la Pen. Societat més complexa, existien formes de govern monàrquic i cultura més avançada(amb escriptura). Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades.
-CELTIBERS: Situats a la zona de Sòria(Numància), mescla de 2 cultures. -
Period: 1000 BCE to 800 BCE
Pobles preromans - Fenicis
- Fenicis: Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga).
-
Period: 800 BCE to 650 BCE
Pobles Península Ibérica
S. VIII aC
Diversos pobles Península Ibérica:
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília -
Period: 800 BCE to 700 BCE
Pobles preromans - Grecs
- Grecs: Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-
753 BCE
Orígens de Roma
La civilització romana es va desenvolupar als costats de la mar Mediterrània (Mare Nostrum) en llatí significa “la nostra mar” i dominaven totes les terres a les voreres del mar Mediterrani: Àsia, Àfrica i Europa.
A aquest territori es varen mesclar diferents pobles, però tots amb l'autoritat romana. -
753 BCE
Fundació de Roma
Al Turó Palatí per Ròmul és una terra fèrtil, fàcilment defensable, per ser terra a l'altra banda del Tíber, situació que converteix l'enclavament en un pas terrestre obligat per a tots els comerciants i viatgers que creuen la península itàlica (per exemple, el comerç de la sal). Etapes de l'història de Roma:
- Monarquia (753-509 aC)
- República (509-27 aC)
- Imperi (27 aC - 476 dC) -
Period: 753 BCE to 509 BCE
1- Monarquia
És una monarquia electiva i no hereditària, El rei tenía tots els poders:
-Administrava justícia
-Manava l’exèrcit
-Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians.
Roma va tenir 7 reis:
-Ròmul 753-717 aC
-Numa Pompili 717-672 aC
-Tul·li Hostili 672-640 aC
-Ancus Marci 640-616 aC
-Tarquini I 616-578 aC
-Servi Tul·li 578-534 aC
-Tarquini II el Superb 534-509 aC -
600 BCE
1.1- Caiguda de roma
A partir del S.VI aC, Roma va caure en mans d'un poble no llatí, els etruscs. Destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials -
Period: 600 BCE to 300 BCE
Pobles preromans - Cartaginesos
- Cartaginesos: Ebusus, Cartago Nova.
-
560 BCE
Tribú de la Plebs
És una magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
520 BCE
Llei de les Dotze Taules
És la compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
2- La Roma Republicana
Assemblees i magistrats de la República.
Divisió del poder en 3 institucions:
-COMICIS: reunió dels romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats: Segons la residència // Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor
Comicis Centuriats: Segons la riquesa // Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor -
Period: 509 BCE to 27 BCE
2.1- La Roma Republicana
-MAGISTRATS: ciutadans que tenen diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment. Més importants cònsols (2 cada any, Presideix les assemblees, el Senat i les eleccions, dirigeixen el govern i l'exèrcit.)
Altres magistratures:
-Pretor (justícia)
-Edil (administració municipal)
-Qüestor (finances)
-Censor (elaboració del cens)
-SENAT: format per 300 antics magistrats, centre de la vida política. Ratificava les lleis, resolia els afers i finances i donava normes d’actuació als magistrats. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
2.2.1 Societat: Patricis i Plebeus
Abans les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets.
-PATRICIS: Famílies riques i poderoses, ja que tenien moltes terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós i Es consideraven fundadors de Roma i s’agrupaven en gens.
-CAVALLERS: Plebeus enriquits amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies a l'economia cada vegada tenen més drets polítics.
-PLEBEUS: comerciants, artesans i pagessos proletaris sense drets. Lluiten per més drets i més participació política. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Drets i Deures del Ciutadà romà
- Drets Civils: Dret a tenir tres noms romans Dret a contraure matrimoni Dret a tenir possessions
- Drets Polítics: Dret a votar Dret a ser magistrat Dret a fer sacrificis als déus
- Deures: Presentar-se al cens Servir a l’exèrcit Pagar tributs
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
2.3 Els ciutadans: la lluita per la igualtat
Als primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Patricis - govern aristocràtic, només formaven part d'un senat i ser magistrats // Plebeus - volen igualtat amb els patricis, com que tenien que pagar impostos com els ciutadans i anar a l’exèrcit, no podien participar en la política. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
2.2.2 Societat: Patricis i Plebeus
-LLIBERTS: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven el seu amo. No tenien drets i fills plebeus.
-ESCLAUS: No es consideraven persones, objectes propietat dels seus amos. Ni llibertat ni drets. L’amo els podia vendre, matar o donar la llibertat. Feien feines dures. Havia domestics.
-DONES: Mai varen ser considerades ciutadanes. No drets i tutelades per l'home, primer son pare i després pel marit. Criaven els nins. Podien tenir propietats, negocis i festes i els espectacles -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
400 BCE
Matrimoni, magistratures i Senat
Va ser el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques (Cartago)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
9. Les guerres entre Roma i Cartago
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova-Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica -> causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
Period: 218 BCE to 202 BCE
10.1 La conquesta romana de la Península Ibèrica
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 202 BCE to 154 BCE
10.2 La conquesta romana de la Península Ibèrica
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Period: 154 BCE to 133 BCE
10.3 La conquesta romana de la Península Ibèrica.
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta -> forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
Period: 146 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma.
Les fronteres fortificades -> Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Period: 133 BCE to 29 BCE
10.4 La conquesta romana de la Península Ibèrica.
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. -
123 BCE
11. La conquesta romana
L'any 123 aC es considera com una data clau a la història de les Balears. És el moment en què el cònsol Cinquè Cecilio Metelo, al capdavant d'una flota aparentment poc nombrosa, inicia la conquesta de Mallorca i Menorca i amb ella la romanització de les dues illes. -
100 BCE
3.2.2 La Crisi de la República
-Revoltes d'esclaus:
Conseqüències:
-Es dóna poder als generals per sufocar les revoltes: L’enfrontament entres generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
-Els militars augmentaven el seu poder i per posar fi es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un temps:
-1 triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar)
-2 triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi -
100 BCE
3.2.1 La Crisi de la República
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Causes:
-Revoltes populars: desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen cap benefici:
-Cavallers beneficien-negociar, cobrament d'impostos i lloguer de propietats públiques
-Patricis beneficien-comprarven esclaus per treballar a les seves finques
-Plebeus no es beneficien-van arruïnar per abandonar terres i no competir amb preus i producció latifundis -
Period: 29 BCE to 19 BCE
10.5 La conquesta romana de la Península Ibèrica.
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Period: 27 BCE to 476
4.2 L’organització de l’Imperi
-Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos -> el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
-Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
-Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Period: 27 BCE to 476
4. L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi // Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar -> derrota als seus rivals en una guerra civil -> al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) -> concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) -> a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 27 BCE to 476
5.2 La religió romana
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
- A partir del S.I dC culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
Period: 27 BCE to 476
6 Aparició Cristianisme
S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret (religió monoteista)
Idees principals:
-Hi ha 1 Déu i les persones són iguals davant els seus ulls.
-Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
-Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. Les 1º comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i amb la mort a les catacumbes.
-Papa -> bisbe de Roma
-Concilis -> reunions dels bisbes -> definir i precisar el cristianisme. -
Period: 27 BCE to 476
5 La religió Romana
La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.La religió de cultes que en un cos de doctrines. Hi havia dues classes de cultes: els de la llar, que unien estretament la família, i els públics, que estimulaven el patriotisme i el respecte a l'Estat. Els déus romans.
- Creences pròpies - culte dirigit pel pare de família.
- Númina, Lares, Penats i Manes. -
Period: 100 to 500
4.3.1 Pax Romana i crisi de l’Imperi
Causes:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est -> afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit -> crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Period: 100 to 200
Pax Romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art… -
Period: 100 to 500
4.3.2 Pax Romana i crisi de l’Imperi
-Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se -
Period: 300 to 500
Crisi de l’Imperi
-
313
L’emperador Constantí
Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380
L’emperador Teodosi
Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
395
Divisió de l’Imperi Romà
