-
Declaració d'Independència dels Estats Units
És un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanesc —llavors en guerra amb el Regne de Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous Estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic;11 al seu lloc, van formar una nova nació: els Estats Units. -
Motí del te
El Motí del te (de l'anglès: Boston Tea Party) va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en què es va llançar al mar 3 carregaments de te.
Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units (EUA). Va ser un acte de protesta contra la Llei del Te que dificultava la importació provinent de la metròpoli de diferents productes. -
Batalla de York Town
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d`Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar els independentistes i els seus aliats franceses —tant els enviats oficialment al comandament del comte de Rochambeau com els voluntaris del marquès de La Fayette— contra els britànics al comandament de lord Cornwallis. -
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució francesa (en francès, Révolution française) va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d`Europa que enfrontaven partidaris i opositors del sistema conegut com el Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional el 1789 i va finalitzar amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte el 1799. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. -
Period: to
Monarquia constitucional
La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 quan Lluís va proclamar la constitució fins el 21 de setembre del 1792 va acabar el 21 de setembre del 1792 quan l'Assemblea legislativa va proclamar l'abolició de la monarquia, donant pas a la Primera República francesa. -
Period: to
Primera Revolució Francesa
Va començar el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l`abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI que havia estat suspès en el transcurs de la Jornada del 10 d'agost de 1792.
Aquest període es va caracteritzar per la caiguda i abolició de la monarquia francesa,1 l'establiment de la Convenció Nacional i el Regnat del Terror, la Reacció de Termidor i la fundació del Directori, i, finalment, la creació del Consolat i l'ascens de Napoleó al poder -
Period: to
La Convenció
La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu —fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública— i legislatiu de l`Estat des del 19 de setembre de 1793 al 30 d'octubre de 1795.
Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment.
Va ser, per tant, la primera assemblea francesa triada per sufragi sense distinció de classes. -
Mort de Lluís XVI
Lluís XVI, el rei de França, va morir guillotinat el 21 de gener del 1793 pel govern revolucionari de la Convenció, després de ser declarat culpable de "conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional" -
Period: to
El directori
El directori va ser la penúltima forma de govern de la Primera República Francesa.
La missió del directori era fer la guerra al monarquisme, reanimar el patriotisme, reprimir les faccions anteriors i fer regnar la concòrdia, però el primer directori no tenia els recursos suficients per complir-ho.
El segon directori es va caracteritzar per establir un règim autoritari que abusava del seu poder, anul·lant unes eleccions als districtes perquè donaven la victòria als seus rivals. -
Period: to
Consolat
El Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del cop d'Estat que va donar Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys al càrrec de 1799, però tot el poder es concentrava en el primer cònsol, fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia,Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.La batalla es va produir davant de la costa del cap de Trafalgar, als Caños de Meca, localitat del municipi gadità de Barbate. Al final va acabar amb la decisiva victòria britànica sobre Napoleó -
Period: to
La guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. -
Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim. La seva intenció era retornar Europa a la situació anterior a la Revolució francesa (1789), no només per restablir les fronteres nacionals trastornades gairebé 20 anys abans. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va tenir lloc a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les. Va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes. Després de la tornada de l'emperador del seu exili a l'illa d'Elba, donant inici al període conegut com els Cent Dies. La batalla va concluir en la victòria de la Setena Coalició i amb la fi de l'Imperi Francès. -
Period: to
La revolució liberal de 1820
Revolució de 1820 o cicle revolucionari de 1820 són els noms amb què la historiografia ha designat el conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les guerres napoleòniques. Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme. -
Period: to
La Revolució liberal del 1830
La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb la denominada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorioses) jornades revolucionàries de París. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant dels Països Baixos. Alemanya i Itàlia, on es va identificar amb els moviments nacionalista unificador. -
Period: to
La Revolució liberal del 84
Revolució de 1848 és una onada revolucionària que va acabar amb l'Europa de la Restauració. Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera meitat del segle XIX, que s'havia iniciat amb les anomenades'revolució de 1820' i'revolució de 1830' A més de la seva condició de revolucions liberals, les revolucions de 1848 es van caracteritzar per la importància de les manifestacions nacionalistes i per l'inici de les primeres mostres organitzades del moviment obrer.