-
Period: to
ASSEMBLEA MACIONAL CONSTITUENT
Després de les jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789 obtingué del rei la signatura dels primers articles de la Constitució de 1791
Els debats de l'Assemblea es publicaven al Le Moniteur universel. -
CONVOCATÒRIA DELS ESTAS GENERALS
Va convovar els estats generals per cobrar impostos als monarques, per a millorar l'economia. -
JURAMENT DEL JOC DE PILOTA
És un compromís d'unió. Per fer front al rei, Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins l'aprovació d'una Constitució. -
CREACIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL
La seua finalitat era redactar una Constitució, és a dir, una llei fonamental que puga organitzar la monarquia francesa d'una forma diferent. -
PRESSA DE BASTILLA
Els representants del Tercer Estat en els Estats Generals es van rebel·lar contra l’Antic Règim, la ciutat de París s’uníx i el poble, exaltat, assaltà la Bastilla, la presó que simbolitzava el vell sistema. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I EL CIUTADÀ
Proclamava la igualtat de tots els homes, i també els seus drets naturals, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió. Declarava la dominació de la sobirania de la Nació, la llei havia d’esdevenir l’expressió de la voluntat general, instaurava la llibertat d’opinió, etc.
Va ser utilitzada en la Constitució francesa de 1791 i va tenir una gran influència en tots els moviments revolucionaris posteriors d’alliberament de l’absolutisme per tota Europa. -
CONSTITUCIÓ DEL CLERGAT
Va ser un conjunt de disposicions legislatives aprovades per l’Assemblea Constituent de França, sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat. -
FUGIDA DE VARENNES
Va ser un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
PRIMERA CONSTITUCIÓ DE FRANÇA
La constitució donava pas a un sistema polític que, a la pràctica, no era ni democràtic ni realment liberal. Aquesta aparent contradicció es deu al fet que els constituents tenien un objectiu principal que era el trencament amb l’Antic Règim. -
Period: to
ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA
Fou creada per la Constitució. Cap dels seus membres podria ser triat. Quedà formada per homes i representava majoritàriament a la burgesia rica.
Dividida en 3 grups:
Els més moderats van formar la dreta, 260 monàrquics constitucionals inscrits en l'era de l'Assemblea Legislativa.
L'esquerra, menys nombrosa. 136 diputats. La major part d'ells provenia de la burgesia culta.
La resta, 345 diputats, formava el centre. Decidits a defensar l'obra de la Revolució van votar generalment amb l'esquerra. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I LA CIUTADANA
Olympe de Gouges, al 1791 va escriure la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una manifesta situació d’inferioritat. -
INSURRECCIÓ DE VENDEE
És la denominació historiogràfica d’una rebel•l’ió que va convertir-se en una guerra civil que enfrontà els partidaris de la Revolució francesa i a los contrarrevolucionaris. Es desarrollà en la regió francesa de Vandea. -
BATALLA DE VALMY
Victòria de l’exèrcit revolucionari francès a
Xampanya sobre les tropes prussianes, manades pel duc de Brunsvic.
Aquesta victòria significà un canvi en el curs de la guerra, que donà la iniciativa a l’exèrcit francès després de les derrotes de Longwy i Verdun. -
Period: to
CONVENCIÓ GIRONDINA
En el procés contra Lluís XVI, els girondins provaren d'evitar jutjar el rei com a manera de no encendre la contrarevolució i calmar l'hostilitat de les monarquies europees, però es va descobrir l’armari de ferro, on hi havia uns documents que demostraven de manera incontestable la traïció de Lluís XVI.
L'actuació contra el rei no era judicial sinó política: Lluís XVI era un enemic estranger dins del cos de la nació i un usurpador. Al final dels debats, el rei fou declarat culpable. -
EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI I M.ANTONIETA
Jutjat per la Convenció Nacional, declarat culpable de traició i condemnat a la guillotina el 21 de gener de 1793. La execució marcà el fi de la monarquía absolutista en França.
Acusada d’afavorir els interessos d’Àustria, malvista per les seves despeses excessives, per la seva oposició a tot reformisme i principal responsable de la davallada de la popularitat de la monarquia, va ser executada a París el 16 d’octubre de 1793. El seu cap va ser mostrat al poble com un triomf de la Revolució. -
Period: to
CONVENCIÓ JACOBINA
Comença l’etapa de predomini montanyés en la Convenció: per part, la Revolució pasarà pel “Terror”. Per altra, s’agafaran mesures de caràcter democràtic i social que afavoriran als sectors més desprotegits de la societat.
Els Montanyesos es van atraure a la burguesía moderada, protegint a les classes populars, especialment als camperols.
Permetiren la venta dels béns dels nobles emigrats, la divisió i repart dels béns comunals i suprimiren las indemnitzacions ficant fi a l’aristocràcia feudal. -
LLEI DEL MÀXIMUM
Va ser una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional. -
LLEI DE SOSPITOSOS
La llei demanava la detenció de tots els enemics de la Revolució (nobles, funcionaris sospitosos de traició etc.)
Es consideren sospitosos, segons la llei, tots els nobles i tots els que “per la seua conducta, relacions, observacions, escritos es mostren partidaris del federalisme i enemics de la llibertat". -
EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE
Robespierre va pronunciar un discurs a la Convenció en el qual, a més de defensar-se d'acusacions de tirania i dictadura, va avisar que s'estava produint una conspiració contra la República, en la qual hi estarien implicats membres de la Convenció.
Fou guillotinat a la Plaça de la Revolució, juntament amb Saint-Just i d’altres dirigents. Amb la seva execució, la burgesia moderada recuperava el control del procés revolucionari. -
Period: to
DIRECTORI
els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc.
La política interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Règim del Terror evitant l'ús de mètodes criminals en el govern. El Directori esdevingué sinònim de corrupció i malbaratament, les finances públiques arribaren a la fallida. Eren freqüents les lluites entre els directors. -
COLP D’ESTAT DE NAPOLEÓ
Els motius del General Bonaparte estaven més en les seves derrotes militars que en les seves victòries. L’esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. -
Period: to
CONSOLAT
El nou govern s'estructurava segons la constitució del VIII. Estava format per 3 cambres: Consell d'Estat, projectava lleis; Tribunal, les discutia; i Assemblea Legislativa, les votava. Es mantenia el sufragi popular. Els cònsols ostentaven el poder executiu.
Durant aquest període, Napoleó, com a Primer Cònsol, anà concentrant en la seva persona quasi tot el poder, deixant els altres dos cònsols amb els quals formava un triumvirat, Jean Jacques i Charles-François Lebrun, en una mera comparsa. -
CORONACIÓ DE NAPOLEÓ COM A EMPERADOR
La cerimònia de coronació es va dur a terme a Notre Dame, amb l'assistència del papa Pius VII. Durant la mateixa, es diu que Napoleó es va posar la corona a si mateix, en comptes de deixar al pontífex fer el gest
Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. -
BATALLA D’AUSTERLITZ
Batalla lliurada a Alemanya on els exèrcits de Francesc II i d’Alexandre I de Rússia foren vençuts per Napoleó I, que acabava d’ocupar Viena.
Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó. Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses. Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg . -
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
Pacte signat entre Espanya i França (una aliança franco-espanyola que deterioraria encara més la situació del país) pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses. -
BATALLA DE LEIPZIG
Va ser el major enfrentament armat de totes les Guerres Napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte.
El nombre total de baixes és incert, encara que s’estimen entre els 80.000 i els 100.000 morts o ferits entre ambdós bàndols. -
“LOS CIEN DÍAS” DE NAPOLEÓ
Es comprén des de el 20 de març de 1815, data de tornada de Napoleó a París de la de el seu exili a Elba, fins el 28 de junio de 1815, data de la segona restauració de Lluís XVIII com a rei de França. Aquest periode posa fi a las denominades Guerres Napoleòniques, així com a l’imperi francés de Napoleó Bonaparte. -
Period: to
IMPERI NAPOLEÒNIC
Període de la història francesa molt marcat per Guerres Napoleòniques.
França s'enfrontava, a una despesa humana considerable i a una altra econòmica per les contínues campanyes d'expansió. La producció de l'Imperi se centrava en l'esforç de la producció armamentística. D'altra banda, el bloqueig imposat per Napoleó al comerç amb els anglesos resultà més costós per a França que per a Anglaterra, i va disparar el contraban, que escapava al control de la hisenda públic. -
BATALLA DE WATERLOO
Va ser una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc a una planura actualment a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.
