-
La Guerra dels set anys.
La part de la guerra dels Set Anys entre britànics i francesos ocorreguda a l'Amèrica del Nord va començar el 1754. El tractat de París (1763) va posar fi a la guerra, tant a Europa com a Amèrica. França va perdre la majoria de colònies a Amèrica,12 anys després les colònies britàniques d'Amèrica van voler independitzar-se i ho van aconseguir amb l'ajut de França. Era l'inici dels Estats Units. -
Period: to
Som la revolució.
-
Period: to
Revolució americana.
-
Motí del té
El motí del te va ser un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un acte anterior a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer després de llançar al mar tota la càrrega del té. -
Declaració de drets
Després que els representants de les tretze colònies es van reunir a Filadèlfia van proclamar la seva pròpia Declaració de Drets fets que van provocar els primers moviments d'armes. -
Declaració d'independència dels Estats Units.
Va ser un document redactat pel segon Congrés Continental (a la Cambra Estatal de Pennsilvània), que deia que les Tretze Colònies nord-americanes, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic, ara formaven una nova nació. -
Pau de versalles
El Tractat de Versalles de 1783 va ser signat per les tres nacions :França, Espanya i Gran Bretanya, signat pels britànics i els membres de les Tretze Colònies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Així doncs, Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units. -
Primera constitució de la història
La Carta de Drets de la Constitució dels EUA protegeix les llibertats bàsiques dels ciutadans dels Estats Units. Escrita a l'estiu de 1787 a Filadèlfia, la Constitució dels Estats Units d'Amèrica és la llei fonamental del sistema federal nord-americà i és el document històric del món occidental. -
Revolta dels privilegiats
El clergat es va oposar a les propostes del ministre de Lluís XVI, Calonne. Aquest per evitar la falla de la Hisenda que va projectar una reforma fiscal que incorporava com a ajuda els privilegiats.
Reunits en una Assemblea de Notables, integrada per prínceps, grans nobles, els dos grups privilegiats es van oposar frontalment als pensaments de Calonne i van sol·licitar al rei la convocatòria dels Estats Generals, una assemblea en què també tenia representació el tercer estat. -
Period: to
Revolució Francesa.
-
Assemblea (Estats generals)
Va ser una assemblea general convocada pel rei per trobar una solució a la greu crisi financera. Es componia per: el clergat, la noblesa, i el tercer Estat. El Tercer Estat es va enfadar (ja que el seu vot valia menys que un vot d'un dels primers estats). Això va marcar el veritable inici de la Revolució Francesa. Així el tercer estat van constituir en l'Assemblea Nacional, es van reunir al Saló del Joc de la Pilota, on van jurar que romandrien reunits fins a redactar una Constitució. -
Presa de la Bastilla.
Davant l'augment del preu de el pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme. Comença així la revolució popular. A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
Constitució Francesa
Va ser la primera constitució francesa on aprovaven aquestes qüestions. El règim polític era la monarquia parlamentària. Es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals. L'Assemblea seria elegida per sufragi censatari: els votants havien de tenir 25 anys i posseir una determinada renda o propietats. -
Assemblea legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. Molts privilegiats van emigrar fora de França i van començar a conspirar en contra de la Revolució. Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs, però va ser detingut a Varennes. Espantats perquè la Revolució podria estendre als seus països, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França en 1792. -
Convenció republicana
La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, va ser executat a la guillotina. La Convenció va comptar amb diverses tendències: Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren moderats. Acceptaven la monarquia. Els Jacobins: representants de la burgesia mitjana, dirigits per Robespierre. Eren radicals. Estaven ajudats pels sans-culottes. Finalment, els jacobins van aconseguir el poder i els girondins van ser perseguits i molts d'ells executats. -
Directori
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres. El directori va acabar l'any 1799 -
Period: to
Napoleó.
-
Consolat
Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés del poder als sectors més radicals. -
Imperi de Napoleo
L'imperi de Napoleó va durar entre el 1804 i el 1815: Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. Va fer certs canvis a França: Va concentrar més poder en la seva persona. Va promulgar un nou Codi Civil que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. Va mantenir els principis de la Revolució. L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític, i la llibertat de premsa es va retallar. -
Congres de Viena
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim, a més per establir la pau entre els diferents territoris. França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució. Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris. Es va enfortir als "Estats tap" per dificultar una possible expansió francesa -
Period: to
Congrés de Viena.
-
Mort de Napoleo
Va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821, després de perdre a Waterloo (1815). -
Period: to
Unificacions.
-
Revolució de 1820
Va iniciar a Espanya,El comandant Riego va lluitar contra la monarquia absolutista de Ferran VII (1820), donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812.Va acabar-se amb la intervenció de la Santa Aliança. A Grècia la revolució,que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per Gran Bretanya i França. Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829,Turquia va reconèixer la independència del nou Estat. -
Period: to
Rev.Liberals Burgeses
-
Insurreció
Va ser el conflicte armat lliurat pels revolucionaris grecs entre 1821 i 1830 contra el domini de l'Imperi otomà. Els grecs van ser assistits més tard per diverses potències europees com l'Imperi Rus, el Regne de França i el Regne Unit, mentre que els otomans van rebre l'ajuda dels seus vassalls del nord d'Àfrica.La guerra va conduir a la formació de la Grècia moderna. -
Revolució de 1830
La raó d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans, qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari amb sufragi censatari. Bèlgica va aconseguir independitzar-se dels Països Baixos a la qual havia estat unida en 1815 com "estat tap". Va formar un nou estat. En altres països els moviments van fracassar. -
Revolució Belga
Revolució belga. Va ser el conflicte que va portar a la secessió de les províncies del sud del Regne Unit dels Països Baixos i va establir el Regne de Bèlgica independent. La revolució belga de 1830 va fer els habitants de les províncies del sud del Regne dels Països Baixos es rebel·len contra les províncies del nord, majoritàriament protestants. Gran part de la població del sud eren catòlica, francesos o liberals. -
Revolució de 1848
Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República. El nou govern provisional va implantar la jornada laboral de 10 hores. A més, per tal de mitigar l'atur obrer van ser creats els Tallers Nacionals, impulsats des de l'Estat, si bé van constituir un fracàs. Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó. -
Unificació d'Itàlia
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va començar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia. -
Unificació d'alemanya
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per a la seva unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser.
