-
Fallida de l'absolutisme, Guillem d'Orange
El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange . Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat. -
Mort de Carles II (sense descendencia)
Carles II fill de Felip IV i Mariana d'Austria mor sense descendencia pero fa un testament a favor del nét de Lluís XIV, Felip d’Anjou, com a nou titular de la corona -
decret de nova planta
ón el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719 -
Period: to
segle XVIII
-
Period: to
Guerra de successió
va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. -
Tractat d'Utrecht
són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht
signats a l'11 d'abril i el 13 de juliol de 1713 -
Inici de la dinastia borbònica
sota l'administració del Consell de Castella, i implantaren l'absolutisme borbònic amb els decrets de Nova Planta. -
Llançadora volant
Llançadora volant. La llançadora volant és un giny inventat al 1733 per John Kay que permetia passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho manualment, ja no calia la intervenció d'un operari. -
Publicació de l'enciclopèdia (moviment il·lustat)
-
Period: to
La crisis de l'antic règim
La crisis de l'antic règim va ser una època de canvis importants. La pau a Europa va afavorir l'augment de la població i la burgesia es va enriquir. -
Invenció de la maquina de vapor - James Watt
La màquina de vapor de Watt, també coneguda com la màquina de vapor de Boulton i Watt, va ser la primera màquina de vapor pràctica, convertint-se en una de les forces impulsores de la Revolució Industrial. James Watt va desenvolupar el disseny esporàdicament entre 1763 i 1775, amb el suport de Matthew Boulton. El seu disseny va permetre estalviar molt combustible en comparació amb les màquines anteriors -
Independència dels Estats Units
El Regne Unit tenia tretze colònies a la costa oriental d’Amèrica del Nord. El 4 de juliol de 1776, els habitants de les tretze colònies es van proclamar independents en una Declaració d’Independència redactada per Thomas Jefferson en la qual es proclamava la llibertat de les persones, el dret de rebel·lió contra la tirania i la divisió de poders. -
Convoca dels Estats Generals
Durant l’edat mitjana i l’època moderna, els Estats Generals van ser l’assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i Tercer Estat) i de totes les províncies. Era convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Finalment com van decidir votar per estaments (cosa que perjudicava al 3r estat) aquest van abandonar la reunió i van anar a formar una assamblea -
Presa de la bastilla
La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París. Des de l'inici de la República Francesa s'ha fet cèlebre per l'associació que tingué la presa de la Bastilla durant la Revolució Francesa, com un símbol de la rebel·lió contra l'Antic Règim i així poder fer que aprovessin la assamblea nacional -
Period: to
Revolució francesa
es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. -
Declaració de l'home i del ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, és considerada com un instrument precursor dels Drets Humans -
Period: to
Etapa 1: Assamblea Nacional
-
Period: to
Etapa 2 :Convenció girondina y convenció jacobina
-
Decapitació a Lluís XVI
-
Period: to
Etapa 3: Directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre de 1795, i va acabar amb el cop d'Estat de l'18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre de 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període de la Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades -
Napoleó es corona emperador
Napoleó es corona emperador i promulga la constitució de 1800 -
Fi de la revolucio Francesa
-
Period: to
Etapa 1: El consolat de Napoleó
Al novembre de l'any 1799 Napoleó amb el suport d'una part de la burgesia, que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l'Antic Règim i als jacobins, va donar un cop de estat, va concentrar tot el poder a les mans i es va erigir en cònsol. La Revolució havia acabat. Però Napoleó i la burgesia que li va donar suport no pretenien tornar a l'Antic Règim, sinó que, a canvi, tenien per objectiu consolidar els èxits de la Revolució, encara que només en el seu aspecte més conservador. -
Cap d'estats de Napoleó
És el cap d'estat de Napoleó Bonaparte que marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Period: to
Segle XIX
-
Primers vaixells de vapor
Amb aquest mateix vaixell, s'establiria el primer servei regular a vapor. Aquest vapor portava unes rodes amb paletes a banda i banda del casc, disseny que durant un temps es va estendre molt. -
Period: to
Etapa 2: L'imperi Napoleònic
L'imperi napoleònic, també conegut com a Imperi de Napoleó Bonaparte o Primer Imperi Francès, va ser l'imperi dut a terme des de la coronació de Napoleó Bonaparte en 1804 fins que va ser tret de la corona en 1815.Este es va caracteritzar per ser un fort imperi amb diversos atacs a la Gran Bretanya, Rússia i Prússia entre altres nacions sota les anomenades guerres napoleòniques. -
Congrés de Viena - Santa Aliança
Era la signatura d'un pacte per mitjà de la iniciativa d'el tsar rus Alexandre I, Francisco I d'Àustria i Frederic Guillem III de Prússia -
Period: to
Restauració
Al començament de el govern de Luis XVIII la Cambra de diputats estava dominada pels ultramonárquicos, ferotges defensors de govern real que pretenien augmentar el seu poder. La crisi dels Cent Dies de Napoleó (de maig a juliol de 1815) originarà una onada de terror blanc contra els republicans, que va amenaçar l'estabilitat de el regne. Luis XVIII es va veure obligat a 1816 a dissoldre aquesta Cambra massa excessiva, que li reclamava cada vegada més poder, però conservarà als seus ministres. -
Derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo fue un combate que tuvo lugar el 18 de junio de 1815 en las proximidades de Waterloo, una población de la actual Bélgica situada a unos veinte kilómetros al sur de Bruselas, entre el ejército francés, comandado por el emperador Napoleón Bonaparte, contra las tropas británicas, holandesas y alemanas, dirigidas por el duque de Wellington, y el ejército prusiano del mariscal de campo Gebhard von Blücher. -
Period: to
Revolucions liberals: Grècia i Amèrica Llatina
Són una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina ( independències d’Espanya ), però acabaran fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823). -
Period: to
Revolució industrial
La Revolució Industrial o Primera Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar en la segona meitat de segle XVIII al Regne de Gran Bretanya, que es va estendre unes dècades després a gran part d'Europa occidental i Amèrica Anglosaxona, i que va concloure entre 1820 i 1840 -
Napoleó mor a l'illa de santa elena
Napoleó Bonaparte, emperador francès, després de ser derrotat per tropes britàniques, holandeses i alemanyes dirigides pel Duc de Wellington i l'exèrcit prussià de Mariscal de Camp Gebhard Leberecht von Blücher a la batalla de Waterloo, va ser bandejat el 7 d'agost de 1815 a l'illa de Santa Elena, on va morir. -
Primera locomotora
En 1814, George Stephenson va construir la seva primera locomotora, la Locomotion n.º 1. Aquest any es va inaugurar el ferrocarril Stockton - Darlington, el qual va ser el primer a prestar servei públic de transport de càrregues amb locomotores de vapor. Els trens de passatgers però consistien en diligències tirades per cavalls -
Primers sindicats
El primer sindicat fou la Societat de Teixidors, que es constituí l'any 1840; però aviat fou il·legalitzat i els seus dirigents empresonats -
La primavera dels pobles
La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l' any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d' Europa i fins i tot fora, com al Brasil. -
El marxisme - creació de partits obrers socialistes
És un moviment liderat per Marx i Engels que van crear partits obrers socialistes per fer una revolució -
Period: to
Unificació Italiana
La Unificació italiana va ser el procés històric que al llarg de segle XIX va portar a la unió dels diversos estats en què la península itàlica estava dividida, en la seva major part vinculats a dinasties considerades «no italianes» com els Habsburg o els Borbó. -
Primera internacional
Era una organizació obrera internacional que en 1864, reunits a Saint Martin s Hall (Londres), van formar un comitè la missió va ser redactar un programa i uns estatuts per a una Associació Internacional de Treballadors que, posteriorment, va ser coneguda amb el nom de Primera Internacional. -
Period: to
Unificació d'alemanya
La unificació d'Alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc a la segona meitat de segle XIX a Europa Central i que va acabar amb la creació d'l'Imperi alemany el 18 de gener de 1871 reunint diversos estats fins llavors independents (Prússia, Baviera, Saxònia, etc. .).
