-
Inici de La Guerra dels Set anys
Aquesta va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. -
Period: to
Som la Revolució
-
Period: to
Revolució Americana
-
Period: to
Revolució Francesa
-
Fi de La Guerra dels Set anys
-
Crisi Financera
Va ser provocada per la Guerra dels Set Anys i per l'ajuda prestada als colons anglesos a la independència dels EUA. -
Motí del Té
Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston -
La Declaració de Drets
Els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
Declaració d'Independència dels Estats Units
Aquest dia van néixer els Estats Units d'Amèrica del Nord. D'acord amb això, els nous estats van formar una república, regida per un president i una assemblea o congrés, elegits tots dos per tots els habitants majors d'edat. -
L'esclat
Els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. -
La Pau de Versalles
Se signava la pau de Versalles per la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown. -
La Primera Constitució de la Història
El nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En ella s'establia com a forma d'Estat la república federal en la qual els tretze estats tenien àmplia capacitat d'autogovern, s'assegurava la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) i se li atorgaven a president amplis poders, el poder legislatiu requeia en un Parlament bicameral (Congrés i Senat) i una Declaració de Drets, garantia als ciutadans drets i llibertats. -
Grans despeses de l'Estat
Les grans despeses de l'Estat van estar en el luxe de la cort, l'exèrcit, els funcionaris ... Per la qual cosa va obligar que tributessin la noblesa i el clergat, el 10% de la població. -
Revolta Dels Privilegiats
El rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos. -
Males collites = Motins d'alguns grups
Males collites que van elevar el preu del pa i van provocar motins dels grups menys afavorits. -
La burgesia
La burgesia desitjava ocupar el poder polític a costa de la noblesa, i per a això es va valer de les classes populars. -
Fracàs de la Noblesa
La noblesa s'oposa a les reformes econòmiques que l'obligaven a pagar impostos i van provocar el seu fracàs. -
La Il·lustració
Les seves idees van proporcionar les bases ideològiques (sobirania nacional, separació de poders, etc.) per fer desaparèixer l'Antic Règim.
La independència dels EUA que va demostrar que aquestes idees eren possibles dur-les a terme. -
Reunió dels Estats Generals
Es van reunir els Estats Generals en Versalles. Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, el que donava la majoria als privilegiats (2 vots enfront d'1 de el tercer estat). Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria. -
Period: to
Fases de la Revolució
-
Period: to
Monarquia Constitucional
-
La Revolució Popular
Davant l'augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme.
A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució.
L'agost de 1789 es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals, també es va redactar la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de la burgesia, però el rei i els privilegiats no van acceptar aquests canvis, ja que atacaven directament als seus privilegis. -
Assemblea Legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis.
Molts privilegiats van emigrar fora de França i van començar a conspirar en contra de la Revolució.
La resposta popular va ser l'assalt al Palau de les Tullerías, residència dels reis. El monarca va ser destituït per l'Assemblea i es va proclamar la República, entrant la revolució en la seva fase més radical i popular. -
Period: to
Convenció Republicana
-
Les Diverses Tendències Ideològiques
- Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren els més moderats. Acceptaven la monarquia com a forma de govern. Constituïen la dreta revolucionària.
- Els Jacobins: representants de la burgesia mitjana, dirigits per Robespierre. Eren els més radicals. Estaven recolzats pels sans-culottes i la comuna de París
-
Dictadura del Terror
Al juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder. Els girondins van ser perseguits i molts d'ells executats.
Els jacobins van instaurar un Comitè de Salvació Pública que podia jutjar i executar a qualsevol sense necessitat de proves. Més de 50.000 persones van ser guillotinades, entre elles la reina Maria Antonieta, a més d'importants líders moderats, nobles, clergues ...
A poc a poc, Robespierre va anar perdent els seus suports. -
Convenció Nacional
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà. La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció i va ser executat a la guillotina. -
Cop d'Estat de el 9 de Termidor
Quan va intentar una nova sèrie de detencions, es va produir el cop d'Estat de el 9 de Termidor, després del que va ser jutjat i executat. -
La Constitució de l'any III
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. Es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres. -
Period: to
Directori
-
Significat De La Revolució Francesa
Primera revolució política burgesa d'Europa. Els seus precedents són la Revolució Anglesa del segle XVII i la Independència dels Estats Units.
Va suposar la implantació del liberalisme. Assestar un cop decisiu a l'absolutisme monàrquic que va ser reemplaçat per la sobirania nacional, la separació de poders i el reconeixement de les llibertats individuals.
Va constituir un referent polític i ideològic. -
Fi del Directori & Inici del Consolat
Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. -
Period: to
Consolat
-
Period: to
Napoleó
-
Napoleó Bonaparte
Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat, recolzat per l'alta burgesia, per posar fi al sistema. -
Napoleó: Cònsol Vitalici
Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés del poder als sectors més radicals.
Es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit. -
El Nou Emperador
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i es va acabar proclamant emperador.
Per França el període napoleònic va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució:
- Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit.
- Va promulgar un nou Codi Civil.
- Va mantenir els principis de la Revolució.
- L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític, i la llibertat de premsa es va retallar. -
Period: to
L'Imperi
-
Napoleó: Conquistador
Portugal es va posicionar al costat d'Anglaterra, de manera que Napoleó va decidir conquerir-ho. En el seu pas cap a Portugal, Napoleó va conquerir Espanya. -
Les dificultats de Napoleó
Les dificultats que va trobar a Espanya amb la Guerra de la Independència i el fracàs de la campanya de Rússia, van fer fracassar les seves pretensions imperials. Després de ser vençut Leipzig l'any 1813 va ser desterrat a l'illa d'Elba. -
La convocació del Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser convocat amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució, i per garantir una pau duradora que evités noves onades revolucionàries.
Hi van participar les principals potències, representades pels seus respectius ambaixadors: Àustria, representat per Metternich, la Gran Bretanya per Castlereagh, Rússia per Alejandro I, Prússia i França per Talleyrand. Espanya va intervenir superficialment com a potència de segon ordre. -
Period: to
Congrés de Viena
-
Les Quatre Grans Potències
Després de reposar els monarques legítims en els seus trons, les quatre grans potències van remodelar el mapa d'Europa. Els principals canvis van ser:
- França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució.
- Es va enfortir als "Estats tap" per dificultar una possible expansió francesa: Bèlgica va assimilar a Holanda, Suïssa i Piemont que va incloure Savoia i Gènova.
- Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris. -
Period: to
Unificacions
-
Els Principis Ideològics de la Restauració
En aquest Congrés es van establir els principis ideològics de la Restauració:
- Legitimitat dels monarques de les cases regnants a cada país.
- Defensa de l'absolutisme, negació de la sobirania nacional.
- Recerca de l'equilibri entre les potències a través de la política de congressos.
Per a això es va crear la Santa Aliança formada per Prússia, Rússia i Àustria, i més tard per França, tenia un caràcter antiliberal. -
Les 3 Revolucions: 1ª Revolució
L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar fonamentalment a Espanya, Nàpols i Grècia.
Els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812. El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme.
A Grècia la revolució, que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per Gran Bretanya i França. Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829. -
Period: to
Revolucions Liberals Burgeses
-
Imperi dels Cent Dies
Va tornar al poder durant cent dies, anomenat, Imperi dels Cent Dies. Després de ser derrotat a Waterloo l'any 1815, va ser desterrat a l'illa de Santa Elena, a l'Atlàntic, on va morir en 1821. -
Els Primers Moviments Nacionalistes: Bèlgica
Bèlgica havia estat unida a Holanda en 1815. L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos.
Entre 1808 i 1826 les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli, i es van declarar independents. -
Els Primers Moviments Nacionalistes: Grècia
Grècia formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega. -
Les 3 Revolucions: 2ª Revolució
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya) amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó, successor de Luis XVIII, hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari amb sufragi censatari. -
Les 3 Revolucions: 3ª Revolució
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera.
Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República, amb un clar matís social .
Van ser el punt de partida de les unificacions d'Itàlia i Alemanya. -
Itàlia
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia.
El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
Alemanya
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia.