016dcc8a a851 470d 9054 ebf65b5db2eb

LIBERALISME I NACIONALISME

  • Proclama 1r cònsul

  • Period: to

    ETAPA NAPOLEÒNICA

    Napoleó Bonaparte (1769-1821) va entrar com a cap de l’exèrcit francès i va acabar com emperador de França aconseguint uns dels més grans imperis.
  • És declara cònsul vitalici

    Estableix la durabilitat del seu regnat
  • S'autoproclama emperdor de França

    S'autoproclama emperdor de França
    Consentra tot el poder en les seves mans.
  • Elavoració del codi civil

    Reconeix el dret a la propietat privada.
    Igualita davant la llii.
    Supressió dels privilegis estementals
    Confirma les expropiaciones de les terres lliubrades als camperols
    RECONEIX ELS DESITJOS DE LA BURGESIA PERÒ NO ELS DEL POBLE
  • Batalla de Trafalgar

    Derrota de les tropes franceses en l'intent d'invair a GB
  • Period: to

    LA RESTAURACIÓ

    Les potències absolutes (Rússia, Prússia i Àustria) i Gran Bretanya es reuniese al Congrés de Viena per tornar a l'Europa de l'Antic Règim
  • Congrés de Viena

    Congrés de Viena
    Redibuixar el mapa polític del continent francés i intentar controlar i eliminar les revolucions liberales que es poguessin dur a terme.
  • Legitivisme

    Reinstaurar tots els monàrques o els seus descendents trets per Napoleó
    França: retorn de la dinastia borbònica (Lluís XVI - Lluís XVIII)
  • Equilibri europeu

    Reodenament de les fronteres i repartiment d'Europa per àrees d'influència per garantir un equilibri entre potències.
  • Batalla de Waterloo

    Batalla de Waterloo
    Napoleó torna a París amb l'intenció de recuperar el poder (Gobernó del 100 dies)
    Napoleó és resterrata l'illa de St. Helena on morirà al cap de 7 anys
  • Santa Aliança

    Unió de les potències absolutistes on es comprometien a intervenir militairment als llocs on hi hagués algun moviment revolucionari liberal o nacional.
  • Onades revolucionàries del 20

    Onades revolucionàries del 20
    Va començar en els països mediterranis i van tenir molt poca força, només van triunfar a Grècia.
  • Liberalisme

    Liberalisme
    Una de les principals forces d'oposició a la restauració.
    Llibertat individual, abolició dels privilegis i igualtat legal, defensa al sistema parlamentari i té una constitució que defineix les idees de l'Estat i limita els poders del monarca.
  • Nacionalisme

    Nacionalisme
    Altre principal forca d'opocició contra la restauració.
    Objectiu: defensar el dret del poble a disposar d'ells mateixos i reivindicar el dret de cada nació a tenir el ser Estat independent.
  • Period: to

    ONADES REVOLUCIONÀRIES

    Moviments liberals i nationals on els pobles i les nacions van lluitar per posar fi a l'Antic Règim.
  • Onades revolucionàries del 30

    Onades revolucionàries del 30
    La burguesía i les classes populars van revoltar-se i van obligar a treure a Carles X (rei de França durant l'onada) perquè va intentar posar unes mesures molt restringides (pèrdua de llivertats).
    Carles X va ser substituit per Lluís Felip d'Orleans que tenia una trajectoria más liberal. Aquest va ser un referent per a altres països.
    El sistema de la Restauració es debilita i Europa va quedar dividida en dos blocs: liberal i absolutiste
  • Period: to

    UNIFICACIÓ D'ALEMANYA

    Estava dividia en molts Estats i durant el Congrés de Viena es crea la Confederación germànica (38 Estats repartits i dirigits per les potències absolutistes).
    Durant les revolions del 30 i 48 es posa de manifest un sentimiento nacionalista i unificador.
    Causes polítiques: rivalidad entre Prússia i Àustria per exercir el domini hegemònic.
    Econòmiques: la burgesia prussiana estava interessada en el creixement econòmic i industrial.
    Protagonistes de la unificació: Guillem I i Otto von Bismarck
  • Zollverein

    Prussia havia iniciat la industrialització i va impulsar la creación d'un mércate unificat (Zollverein)
  • Onades revolucionàries del 48

    Onades revolucionàries del 48
    Europa Occidental
    El govern liberal de Lluís Felip d'Orleans presenta limitacions que a la petita burgueia i a les classes populars no els hi agradaven i volien fer fora a Lluís Felip d'Orleans.
    Aquest va fugir i es va proclamar la Repíblica democrática que va tenir una curta durada.
    Europa Oriental
    Viena, Hongria, Itàlia i la Confederació germànica van intentar independitzar-se però no van poder.
    Malgrat el seu fracàs, van ser molt importants (origen de les idees democràtiques...)
  • Period: to

    UNIFICACIÓ D'ITÀLIA

    Durant el Congrés de Viena Italia estava dividida en diferents estats: meitat nord (hi havia més economia), centre, sud (hi havia poca economia) i nord-oest. Aquests estaven governants per diferents presonatges.
    Es van repartir el territori per tenir-ho tot més controlat i evitar inicis revolucionaris.
    Causes Nacionalistes: sentiment de formar part d'un poble
    Econòmiques: la burguesía i els grans terratrinents volen crear un espiar econòmic més ampli.
  • 1ra Etapa de la unificació

    1ra Etapa de la unificació
    Piemont s'allia a la Franja de Napoleón III i declara la guerra a Àustria on Llombardia s'ajunta al Piemont però Véneto continua sigüent d'Àustria.
  • 2na Etapa

    A finals del 59 els Estats centrals (Toscana, Mòdena i Parma) s'annexonen al Piemont.
  • 3ra Etapa

    Giusepe Garibaldi (nacionalista d'equerres i seguidor de la república democrática de Mazzini) conquereix el regne de les Dues Sicílies i Nàpols amb l'expedició dels mil
  • 4ta Etapa

    El compte Cavour decideix ocupar el centre d'Itàlia on es troba amb Garibaldi.
    Garibaldi cedeix territoris conquerits al rei Victor Manuel II proclamant-se rei d'un nou Estat (Regne d'Itàlia).
  • 1ra Etapa

    1ra Etapa
    Prússia + l’ajut d’Àustria envaeix el territori de Dinamarca a la guerra a la Guerra dels Ducats
  • Incorporació de Véneto al Regne

  • 2na Etapa

    Guerra amb Àustria amb victòria de Prússia en la que es disputaven l”administració dels territoris de Dinamarca (Holstein i Schleswig).
    Conseqüències:
    Dissolució de la confederació germànica i es crea la confereració d’Alemanya del Nord (23 estats dominats per Prússia quedant fora Àustria i els Estats del Sud).
  • 5na Etapa

    Unió de tot el Regne d'Itàlia amb l'ocupació de Roma.
  • 3ra Etapa

    França inicia una guerra contra Prússia.
    Els Estats del Sud s’uneixen a la Confederació d’Alemanya del Nord per fer front a l’enemic (França).
    França perd i Alemanya del Sud s’incorpora a la nova Alemanya.
  • Situació final

    Alemanya s'organitza en termes confederas: cada territori manté elements essentials de la seva legislació però el domini és Prússia.
    Per culpa del nou Estat el moviment obrer es sent marginat i dominen la burgesia industrial, la noblesa terrantinets i els militars.
  • 4ta Etapa

    Guillem I de Prússia és proclamat emperador d’Alemanya a Versalles i neix el II Reich o Imperi Alemany.