-
Mort de Carles II d’Habsburg
Carles II de Castella, dit l'Encantat (Madrid, 6 de novembre de 1661–1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. Després governaria personalment, tot i que delegant funcions en homes de confiança, anomenats privats (en castellà, validos). -
Period: to
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. -
Gran Aliança de la Haia
El Tractat de la Haia de 1702 és un tractat sigant el 7 de setembre de 1702 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides. L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i els delegats de les Províncies Unides. -
El Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. -
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola. -
Decret de Nova Planta
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. -
Boston Tea Party
El Boston Tea Party ("motí del te" en anglès) fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Ocorregué el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
Declaració d'idependència dels EUA
Entre els redactors del text convé de destacar Thomas Jefferson[1] que seria després el tercer President dels Estats Units (Benjamin Franklin també formava part del comitè redactor). L'adopció del text es va fer el 4 de juliol de 1776. Així, aquest dia va esdevenir dia de festa nacional dels Estats Units: el dia de la Independència (en anglès: Independence Day). -
Period: to
Regnat de Carles IV
El regnat de Carles IV (1788-1808) va estar marcat per l’esclat de la Revolució francesa i les seves conseqüències així com per ser una època de crisi generalitzada per a la societat espanyola. Espanya no es podrà mantenir en una posició neutral davant l’esclat revolucionari i així Carles IV es veurà obligat a escollir entre els imperatius estratègics i les motivacions ideològiques per decantar-se en una aliança amb Anglaterra o França. -
Assalt a la Bastilla
La presa de la Bastilla va ser per assalt el 14 de juliol de 1789 pel poble parisenc vingut a buscar pólvora. Es tractava igualment per als revolucionaris d'apoderar-se del darrer bastió reial a París després de l'aixecament del 13 de juliol. La presa de la Bastilla és considerat avui com el símbol de la Revolució Francesa de la que en marca el començament. -
Period: to
Girondia
Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional de la Convenció Nacional franceses que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda. Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners. El seu violent enfrontament amb el grup dels muntanyencs va dominar els primers mesos de la Convenció Nacional. El grup tenia 175 diputats dels 749 que componien l'Assemblea de la Convenció i van governar durant els anys 1792 i 1793. -
I Republica Francesa
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi (1804-1814) -
Period: to
Jacobina
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució. El seu origen es troba en el Club Bretó format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. -
Period: to
Reacció Termidoriana
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa. -
Cop d'Estat de Napoleo
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Tractat d'Amiens
El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre la Gran Bretanya i França que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.El tractat va durar només un any perquè havia deixat sense solució alguns aspectes importants per mantenir la pau. -
Napleo, nou emperador
El 18 de maig de 1804 Napoleó és proclamat emperador pel Senat francès. El papa va exigir a Napoleó per a ser coronat emperador que es casarà per l'Església amb la seva dona Josefina. Napoleó es va casar amb Josefina pel civil en 1796 i per l'Església en 1804. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Period: to
Congres de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Period: to
Segon Imperi a França
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870. L'Imperi va ser proclamat pel llavors President de França Lluís Napoleó Bonaparte, el 2 de desembre de 1852, tot i que exactament un any abans ja havia dissolt l'Assemblea Nacional, convertint-se en dictador. L'Imperi deixaria d'existir en ser capturat l'emperador Napoleó III durant la batalla de Sedan, l'1 de desembre de 1870. El 3 de desembre seria proclamada la Tercera República Francesa a París. -
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al segle XIV a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal. Inspirats en les festes celebrades a Roma en honor de la deessa Flora, aquests jocs medievals oferien una «violeta de fin aur» com a premi a la millor composició i altres premis honorífics, florals, la qual cosa va donar lloc al nom del certamen. -
Revolucio de Septembre
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre, també coneguda per la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868 i va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici de l' període denominat Sexenni Democràtic. -
Period: to
Tercera Republica a França
La Tercera República Francesa (en francès Troisième République française) va ser el règim republicà en vigor a França de 1870 a 1940. La tercera República va ser el primer règim francès que es va imposar durant molt de temps des de 1789. -
Primera República Española
La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament de l'general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu. Actualment, des de 1974, s'autodefineix com un partit socialdemòcrata. Forma part del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. Es va fundà clandestinament a la taberna Casa Labra de Madrid, el 2 de maig de 1879,al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias. -
Fundació de la Unio Catalanista
La Unió Catalanista va ser un grup polític catalanista conservador format a Barcelona el 1891, a partir de la unió de diversos sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 de l'codi civil que atemptava contra el dret civil català. -
Period: to
Guerra Hispano-american
La Guerra Hispano-americana o més coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles de 1919[1] va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. -
Partit Nacioal Feixista
El PNF va ser fundat a Roma, el 7 de novembre de 1921 per iniciativa de Mussolini en convertir-se en partit els Fasci Italiani di combattimento. Els feixistes van conquistar el poder el 28 d'octubre de 1922, en ser nomenat Mussolini cap de govern després de la marxa sobre Roma. Creant una llei electoral que beneficiava als guanyadors, el PNF va aconseguir la majoria absoluta l'abril de 1924. -
Crac de la Borssa de Nova York
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929. Va ser quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange) va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació. Va ser l'inici de l'època denominada com la Gran Depressió.
