-
Period: to
La revolució francesa a Catalunya
La Revolució Francesa va tenir una àmplia repercussió a Catalunya, ja que va ser l'origen de dos grans conflictes bèl·lics:
- La Guerra Gran (1793-1795).
- La guerra del Francès (1808-1814), que és el nom que es dóna a Catalunya a la guerra de la Independència.
En segon lloc, va permetre la difusió del liberalisme i de les idees dels revolucionaris francesos, tot i que els reis espanyols van censurar les notícies que anaven arribant del país veí. -
Period: to
La Guerra Gran
Durant la Guerra Gran es van enfrontar en territori català i del País Basc els exèrcits de la monarquia espanyola i de la França revolucionària.L'any 1793, el general Antonio Ricardos, capità general de Catalunya, va ocupar la zona de Catalunya Nord. Més tard, però, les tropes franceses van derrotar les espanyoles al Voló (1795) i van amenaçar de ocupar l'Empordà.La pau de Basilea de 1795 va posar fi a la guerra i va deixar les fronteres on eren abans de 1793. -
Period: to
Carlins i liberals
Les lluites entre liberals i absolutistes (anomenats també carlins) es van duu a terme a la primera meitat del segle XIX.
- El liberalisme va arrelar a les zones que s'havien industrialitzat primer, és a dir, a la major part de la Catalunya litoral i urbana, i va obtenir el suport de la burgesia i de les classes populars urbanes, com els obrers i els menestrals.
- En canvi, el clergat i els pagesos de la Catalunya interior es van oposar fermament a la difusió del liberalisme. -
Period: to
La presència catalana en la Primera República
La proclamació d'Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya va provocar una altra guerra Carlina, aquest cop amb un component anticentralista molt intens. De fet, en certes zones, els carlins i els republicans federals van lluitar conjuntament contra la nova monarquia.La proclamació de la Primera República Espanyola va possibilitar que molts polítics i intel·lectuals participessin en les tasques de govern. Tanmateix la inestabilitat política i l'orientació lliurecanvista no agradava a la burgesia. -
L'inici de la guerra d'independència.
Godoy amb Napoleó van signar el tractat de Fontainebleau l'any 1807, pel qual la monarquia espanyola autoritzava els exèrcits francesos a penetrar a la Península per ocupar Portugal. Les tropes napoleòniques van envair la Península i van obligar la Cort espanyola a traslladar-se a Baiona, al País Basc francès. Napoleó va proclamar el seu germà Josep Bonaparte rei d'Espanya. El 2 de maig de 1808 es va produir a Madrid un alçament popular que va ser l'inici de la guerra de la Independència. -
Period: to
El transcurs de la guerra de la Independència
El conflicte bèl·lic es va decantar als resistents. L'exèrcit espanyol va derrotar l'exèrcit francès prop Bailèn (1808).Tanmateix, Napoleó va restablir novament l'autoritat francesa i va dominar els principals nuclis urbans.
Entre els guerrillers, Juan Martín, el Empecinado.
Les campanyes militars a Rússia van obligar Napoleó a retirar tropes de la península Ibèrica.
Això va facilitar que l'exèrcit espanyol, derrotés els exèrcits de batalles d'Arapiles (1812) i de Vitòria (1813). -
Period: to
La guerra del Francès
La guerra va començar quan Napoleó, que pretenia dominar tot Europa, va fer abdicar el tron d'Espanya al rei Carles IV i al seu fill Ferran VII i va nomenar rei el seu germà Josep Bonaparte.
Napoló va separar Catalunya del territori espanyol per fer-ne un departament o província de França. Els francesos van intentar guanyar-se la voluntat dels catalans amb mesures com la declaració del català com a llengua oficial. -
Period: to
El procés d'indepndència
Una sèrie de factors van afavorir l'emancipació de les colònies espanyoles a Amèrica.
L'ocupació napoleònica de la Península processà la independència de les colònies. Més tard, la restauració absolutista de Ferran VII i la seva política van esperonar els moviments emancipadors. El procés d'independència de les colònies va començar l'any 1810 i va culminar el 1825. Aquest procés el van dirigir criolls, com Simón Bolívar, el Libertador, i José de San Martín. -
Period: to
José de San Martín
L'any 1810, José de San Martín va proclamar la independència d'Argentina, que es va consolidar el 1816. També va conduir a la independència Xile (1818), el Perú (1821) i Bolívia (1825).
A Mèxic, els primers aixecaments contra l'Administració espanyola els van encapçalar dos capellans: Miguel Hidalgo i José M. Morelos, ambdós executats per les tropes realistes.
Posteriorment, el moviment independentista va atraure a l'Església i les classes poderoses. Mèxic es va independitzar l'any 1821. -
Les Corts de Cadis
En el 1812, les Corts, sota la pressió de grups cultes il·lustrats i liberals, van aprovar una constitució liberal que proclamava una sèrie de mesures encaminades a liquidar l'Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal.
La Constitució de Cadis —coneguda popularment com la Pepa perquè va ser promulgada el dia de Sant Josep establia aquests principis:
- Reconeixia la sobirania nacional.
- Establia la divisió de poders.
- Decretava la llibertat de premsa.
- Suprimia la Inquisició. -
El restabliment de l'absolutisme
L'intent d'establir una monarquia de caràcter liberal a Espanya afavorit per les Corts de Cadis va fracassar. El mes de març de 1814, acabada la guerra i l'ocupació francesa, Ferran VII —"el rei desitjat"— va tornar de l'exili un cop expulsat el rei intrús José Bonaparte. Dos mesos més tard de la seva arribada, Ferran VII va firmar els decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis i va restaurar l'absolutisme. -
La Restauració absolutista
La Restauració és el període de la història d'Europa comprès entre els anys 1815 i 1848, caracteritzat per les monarquies absolutes vencedores de Napoleó i pel restabliment de l'absolutisme.
Les potències europees que havien derrotat Napoleó, reunides l'any 1815 en el congrés de Viena, van acordar establir un marc de relacions internacionals basat en l'estabilitat política i van crear la Santa Aliança. -
Les revolucions liberals
Els enfrontaments entre liberals, els partidaris del liberalisme per la llibertat civil i política dels ciutadans i dels governs (de caràcter constitucional i democràtic i absolutistes) van ser constants des de l'any 1815 i fins al 1848.
Tanmateix, l'absolutisme restaurat a Viena l'any 1815 va tardar a desaparèixer i moviments revolucionaris van ser derrotats. -
El congrés de Viena i la llibertat dels pobles
La divisió política del 1815 al congrés de Viena va posar de relleu una situació complexa:
Menystenia la realitat cultural i nacional dels pobles i monarquies absolutes governaven territoris que englobaven diverses nacions, com el cas de l'imperi Austrohongarès.
Les fronteres d'Europa dividien pobles que es consideraven una mateixa nació: era el cas dels polonesos, els italians i els alemanys. -
Period: to
El sorgiment dels moviments nacionalistes
El liberalisme i el romanticisme van donar lloc al nacionalisme.
Els moviments nacionalistes defensaven la llibertat civil i política de les persones i demanaven la llibertat dels pobles i de les nacions sotmesos per altres pobles o dividits en estats.
Les monarquies consideraven el nacionalisme com una ideologia revolucionària perquè qüestionava l'ordre polític i social. -
Period: to
La independència de les colònies americanes (Les Províncies Unides de Veneçuela)
Les Províncies Unides de Veneçuela, sota la direcció de Bolívar, van proclamar la independència (1811).
L'any 1817 Bolívar, va derrotar les forces del virrei i va continuar la lluita contra Espanya.
Bolívar, en el congrés d'Angostura (1819), va crear la República de la Gran Colòmbia, dividida en (Veneçuela, Quito i Nova Granada) amb tres vicepresidents i ell mateix com a president.
Els intents centralitzadors van topar amb les tendències de diverses regions que van fer eliminar la república. -
El moviment revolucionari de 1820
Moviment revolucionari en el 1820 va afectar el sud d'Europa.
Àustria va intervenir al Piemont i al Regne de Nàpols i l'any 1823 l'exèrcit francès va posar fi al règim liberal per restaurar l'absolutisme a Espanya. -
El regnat de Ferran VII
Després de vèncer els francesos, Ferran VII va retornar al tron, però durant els seu regnat van haver-hi molts enfrontaments entre absolutistes i liberals. Ferran VII va eliminar la Constitució de Cadis i va restaurar l'absolutisme, però l'any 1820 es va produir un pronunciament militar contra el govern, encapçalat pel coronel Rafael del Riego, per defensar els valors de la constitució. Durant el Trienni Liberal, el rei va governar com a monarca constitucional durant tres anys. -
Period: to
La reacció absolutista
Els absolutistes europeus van preocupar-se per les revolucions liberals produïdes al sud d'Europa a l'inici del segle XIX. L'any 1823 van enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit d'intervenció, per posar fi al règim constitucional i liberal. I fins al 1833, durant l'anomenada Dècada Ominosa, Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista. La seva mort va suposar el problema de la successió dinàstica la primera guerra Carlina, una guerra civil. -
Els enfrontaments entre carlins i liberals
L'any 1827 a les zones rurals catalanes es va produir l'alçament dels Malcontents, en defensa de l'Antic Règim i contra les reformes que el liberalisme. La successió del rei Ferran VII va plantejar un problema dinàstic que va originar les guerres Carlines, les quals també van ser un reflex de les disputes entre liberals i absolutistes.La victòria dels liberals va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol. El conflicte va posar en relleu la Catalunya interior i la litoral. -
L'onada revolucionària de 1830
L'onada revolucionària de 1830 es va originar a França. Els grecs van aconseguir la independència de l'imperi Turc.
Els belgues es van alçar contra els holandesos i van aconseguir la independència amb el suport de França i Anglaterra. Altres moviments revolucionaris van fracassar: Els polonesos van ser vençuts pels russos.
Les revoltes a Itàlia i Alemanya van ser reprimides per Àustria. -
Period: to
Les revolucions liberals i el nacionalisme
Moltes de les revolucions liberals del segle XIX incloïen un component nacionalista, sobretot les revolucions de 1830 i la de 1848. Després de l'onada revolucionària, alguns pobles van obtenir aleshores la independència: és el cas de Bèlgica i Grècia
Altres pobles van aconseguir unificar-se: és el cas d'Itàlia i d'Alemanya.
Moltes nacions d'Europa no van aconseguir la seva llibertat fins al segle xx; com Irlanda i Finlàndia. -
Period: to
El triomf del liberalisme burgès
En morir Ferran VII, i davant la minoria d’edat de la seva filla Isabel II, la reina Maria Cristina i, el general Espartero van prendre el govern com a regents. Davant d’això, es produiren dues reaccions diferents: d’una banda els carlins van defensar l'absolutisme i de l’altra, els liberals donaren suport a Isabel II.Finalment, la revolució burgesa es va consolidar a l’Estat Espanyol del 1833 i el 1868, any en què els liberals van derrotar els absolutistes en la 1ª i 2ª guerres Carlines. -
Period: to
El poder polític i econòmic de la burgesia
La burgesia va patir reformes econòmiques i polítiques gràcies a:
- La Constitució de 1837.
- La desmorització de Mendizábal: procés historicoeconòmic que tingué lloc a Espanya des de finals del segle XVIII fins al segle XX en el que van passar en mans de la burgesia moltes terres eren de l'Església. Tot i això, la burgesia liberal va patir diversos conflictes interns entre els moderats i els progressistes. Tots els moderats van governar amb autoritat, menys el període Bienni Progressista. -
La Revolució de 1848
La Revolució de 1848 es va iniciar a França, quan el poble de París es va alçar contra la monarquia de Lluís Felip I.
El rei es va veure obligat a abdicar i es va proclamar la República.
Els esdeveniments revolucionaris a París es van estendre ràpidament a les principals ciutats del centre d'Europa i Itàlia. -
Period: to
La unifiació Italiania
El comte de Cavour, ministre del rei del Piemont Víctor Manuel II, va emprendre la unificació italiana. Posteriorment, les forces revolucionàries de Giuseppe Garibaldi (Camises roges), van conquerir Sicília i Nàpols.
L'any 1862, Víctor Manuel va prendre el títol de rei d'Itàlia, però encara hi havia territoris que s'escapaven del seu domini.
Finalment, les victòries prussianes sobre Àustria i França van permetre al Regne d'Itàlia incorporar Venècia i els Estats Pontificis. -
Period: to
La unificació alemanya
El rei Guillem I de Prússia i el seu primer ministre Otto von Bismarck es van proposar aconseguir la unificació política de totes les terres alemanyes, excepte Àustria.
La unificació alemanya va ser un procés que va comportar tres guerres:
L'any 1864, els prussians van vèncer els danesos.
L'any 1866, Prússia va vèncer Àustria (batalla de Sadowa) i va aconseguir crear la Confederació Alemanya del Nord.
Més endavant, l'any 1870, Prússia va derrotar França. -
El republicanisme català
Catalunya era la zona de l'Estat espanyol en què les forces republicanes tenien més influència quan es va produir la Revolució de 1868. En el republicanisme català predominaven els federals, tot i que hi havia sectors que defensaven la independència. Contràriament, el republicanisme majoritari a la resta de l'Estat espanyol era de caràcter centralista. Els principals representants del republicanisme català eren polítics com Valentí Almirall o Francesc Pi i Margall. -
La fi de la monarquia borbònica
La greu crisi econòmica dels darrers anys del regnat d'Isabel II i el desenvolupament de les organitzacions obreres van afavorir l'augment del descontentament popular. L'any 1868 va esclatar la Revolució que va posar fi a la monarquia borbònica. La reina va haver d'abandonar el país i es va iniciar una nova etapa de caràcter democràtic: el Sexenni democràtic. -
Period: to
El Sexenni democràtic
La Revolució (La Gloriosa), va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes. Després del triomf es va constituir un govern governat pel general Prim.
L'any 1869 es va aprovar una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí i reconeixia els drets individuals. La nova constitució era monàrquica i, va ser escollit Amadeu, com a rei que va haver d'enfrontar-se a molts problemes durant el seu regnat. Finalment va abdicar. -
Period: to
La primera República
Davant l'abdicació del rei Amadeu de Savoia, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República l'11 de febrer de 1873. La Primera República va tenir quatre presidents. El govern republicà va intentar dur a la pràctica noves idees sobre l'organització de l'Estat espanyol, però els republicans ho van impedir. A més, la guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina van afectar l'estabilitat política de la República, que va anar perdent el suport popular. -
La Restauració com a sistema polític (1874)
És un període històric en el que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II. El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder de dos partits:
- El partit conservador, liderat pel mateix Cánovas.
- El partit liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
El funcionament de la Restauració
El sistema polític de la Restauració es fonamentava en la Constitució de 1876 i en el caciquisme, que va ser l'alternança entre els partits conservador i liberal.
La Constitució de 1876 era de caràcter moderat i proclamava la sobirania de les Corts juntament amb el rei. Posteriorment, es va instaurar una nova llei electoral basada en el sufragi censatari. Les reformes socials i polítiques durant aquest període radicalitzar la lluita obrera. -
Period: to
Els orígens del catalanisme polític
En el darrer terç del segle XIX es van desenvolupar les primeres idees del catalanisme polític. L'any 1885, un grup de polítics catalans va redactar un Memorial de Greuges que va ser presentat al rei, en el qual es recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana. Més tard, l'any 1892, la Unió Catalanista va promoure una assemblea de delegats que van redactar les Bases de Manresa, un projecte d'autonomia per a Catalunya. -
La pèrdua de les últimes colònies americanes
La pèrdua de les darreres colònies espanyoles a Amèrica va influir molt negativament en la indústria catalana, ja que eren els seus principals mercats exteriors. La manca del mercat colonial va suposar una disminució de la producció industrial i va tenir com a conseqüència la ruptura de la burgesia catalana amb el sistema polític de la Restauració. Una bona part de la burgesia catalana va donar suport a partir d'aleshores als moviments regionalistes i catalanistes, com alternativa política. -
La Restauració i el desastre del 98
Cap a la fi del segle XIX, Espanya va perdre les darreres colònies que li restaven en una guerra contra els Estats Units: Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquest fet, conegut com el desastre del 98, va provocar una forta commoció a Espanya: sectors de la burgesia que havien donat suport a la restauració monàrquica, com ara la catalana, pensaven que el sistema polític ideat per Cánovas estava esgotat i calia una renovació profunda.
