-
Period: to
Revolució Americana
La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).En aquest període, les colònies s'uniren contra l'imperi Britànic i entraren en el conflicte armat conegut com la Guerra d'independència dels Estats Units entre el 1775 i el 1783. -
Motí del te
El Motín del té tuvo lugar el 16 de diciembre de 1773 en Boston, Massachusetts, en el que se lanzó al mar 3 cargamentos de té. Un grupo de colonos disfrazados de amerindios arrojó al mar la carga de té de tres buques británicos. -
Declaració de independència
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental,llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no
reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units. John Adams va ser un dels polítics que va emprendre el procés d'independència, aprovat el 2 de juliol pel Congrés en ple sense oposició. -
Derrota de Yortown
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau com els voluntaris de Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, Marquès de La Fayette, als britànics al comandament de Charles Mann Cornwallis, lord Cornwallis. -
Pau de Versalles
El Tractat de Versalles de 1783 va ser signat per les tres nacions :França, Espanya i Gran Bretanya. Constituint la contrapart del Tractat de París (1783), signat pels britànics i els membres de les Tretze Colònies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. En aquesta guerra els francesos i espanyols hi havien participat al costat dels insurgents. -
Convocatòria dels estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. . Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. -
Period: to
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. -
Assemblea Legislativa i Constitució
L'Assemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari.Condecoració de l'Assemblea Legislativa francesa. Dins l'Assemblea Legislativa hi havia tres grans grups. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI, va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Period: to
Període Napoleònic
L'època napoleònica és un període de la història de França i Europa. Generalment es classifica com la quarta i última etapa de la Revolució Francesa, la primera és l'Assemblea Nacional, la segona l'Assemblea Legislativa i la tercera és el Directori. -
Napoleó emperador
Napoleó Bonaparte fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa , i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. -
Màxima extensió de l'imperi napoleònic
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica. -
Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim. -
Caiguda de Napoleó
El 1808 es va dur a terme el primer aixecament espanyol contra la invasió i la imposició de josep Bonaparte com a rei d’Espanya, aquest aixecament va marcar le decadència de l’Imperi Napoleònic. -
Period: to
Restauració
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814.La Restauració consisteix en una tornada a la sobirania monàrquica, exercida en el marc d'una monarquia limitada per la Carta de 1814, sota els regnats de Lluís XVIII i Carles X, germans de Lluís XVI. -
Primera onada revolucionaria
Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. -
Revolta liberal a Cadis
El Trienni Liberal o Trienni Constitucional és el període de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823 i constitueix l'etapa intermèdia de les tres en què es divideix convencionalment el regnat de Ferran VII, sent posterior al Sexenni Absolutista (1814-1820) i anterior a la Dècada Ominosa (1823-1833). -
Segona onada revolucionaria
La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb la denominada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París que van portar al tron a Luis Felipe I de França i van obrir el període conegut com a Monarquia de juliol. -
Period: to
Revolucions liberals i nacionalistes
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa.La Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació.El liberalisme finalment va triomfar, el poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van assolir la seva unitat o independència. -
Bullanga anticlercial de Barcelona
Los motines anticlericales de 1835 fueron unas revueltas contra las órdenes religiosas en España, fundamentalmente por su apoyo a los carlistas en la guerra civil iniciada tras la muerte del rey Fernando VII a finales de 1833, y que se produjeron durante el verano de 1835 en Aragón.El Estatuto Real, implantado en 1834 por la regente María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, y dar paso a un monarquía constitucional con el restablecimiento de la Constitución de 1812. -
Tercera onada revolucionaria
Revolución o revoluciones de 1848, Primavera de los Pueblos o Año de las Revoluciones son denominaciones historiográficas de la oleada revolucionaria que acabó con la Europa de la Restauración (el predominio del absolutismo en el continente europeo desde el Congreso de Viena de 1814-1815). -
Revolució del 1848 a França
La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. -
Victor Manuel II es proclama rei d'Halia
Víctor Manuel II (Víctor Manuel María Alberto Eugenio Fernando Tomás de Saboya; Turín, 14 de julio de 1820-Roma, 9 de enero de 1878) fue el último rey del Reino de Cerdeña y el primer rey de Italia. Hijo primogénito de Carlos Alberto I, Rey de Cerdeña y de María Teresa de Austria, Princesa de Toscana. Fue rey de Cerdeña de 1849 a 1861 y rey de Italia de 1861 a 1878. -
Garibaldi
Giuseppe Garibaldi va ser un militar, revolucionari i polític italià, que també va comptar amb la nacionalitat peruana,1 que, juntament amb el rei de Sardenya Víctor Manuel II, va ser un dels principals líders i artífexs de la unificació d'Itàlia. -
Es completa l'Unificació d'Itàlia
La unificació italiana fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya, esdevingut Regne d'italià el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoià, que era d'origen tan extra itàlic com totes les dinasties reputades "no italianes". -
Bismark
Otto Eduard Leopold de Bismarck-Schönhausen, príncipe de Bismarck y duque de Lauenburgo va ser un estadista i polític alemany, artífex de la unificació alemanya i una de les figures clau de les relacions internacionals durant la segona meitat del segle XIX. Durant els seus darrers anys de vida, se li va anomenar el Canceller de Ferro per la determinació amb què perseguia els seus objectius polítics. -
Unificació d'Alemanya
La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle xix que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany. Abans de la formació d'un Estat nacional unificat, el territori d'Alemanya es trobava dividit en un mosaic polític de 39 Estats.Entre ells destacaven, per la seva importància econòmica i política, l'Imperi austríac i el Regne de Prússia.