-
La Guerra dels Set Anys
Va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. -
Period: to
REVOLUCIÓ AMERICANA
La revolució americana va ser la primera en què el liberalisme es va posar en pràctica. Al segle XVIII, la Gran Bretanya tenia un conjunt de colònies a l'est d'Amèrica de Nord, les anomenades Tretze Colònies. -
Motí del Té
Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la del té, que es va provocar al port de Boston. -
Tretze Colònies
Els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
Declaració d'Independència dels Estats Units
Thomas Jefferson, l'artífex ideològic de la revolució, va redactar una declaració on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. -
Hisenda de Lluís
Els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
-
Pau de Versalles
Se signava la pau de Versalles per la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown. -
El Llegat dels Estats Units
El nou Estat, que agrupava les tretze colònies, va tenir com a primer president a George Washington. El nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. -
La Revolta dels Privilegiats
El rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos. -
Estats Generals de Versalles
A la primavera de 1789 es van reunir els Estats Generals en Versalles. Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, el que donava la majoria als privilegiats. Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria. -
Assemblea Constituent (1789-1791)
L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució.
Per acabar amb l'Antic Règim, l'agost de 1789 es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals.
També es va redactar la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en la qual es garantien la llibertat, la igualtat i la propietat.
Al setembre de 1791 es va aprovar la Constitució. -
La Revolució Popular
El 14 de juliol de 1789, davant l'augment del preu de el pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla.
A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
Assemblea Legislativa (1791-1792)
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis.
Molts privilegiats van emigrar fora de França i van començar a conspirar en contra de la Revolució.
Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs, però va ser detingut a Varennes. Àustria i Prússia van declarar la guerra a França en 1792. El monarca va ser destituït per l'Assemblea i es va proclamar la República. -
Convenció Republicana (1792-1794)
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà. La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, i el 21 de gener de 1793 va ser executat a la guillotina.
Al juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder.
Els jacobins van instaurar un Comitè de Salvació Pública. Més de 50.000 persones van ser guillotinades, entre elles la reina Maria Antonieta.
Es va produir el cop d'Estat de el 9 de Termidor (juliol de 1794), després del que Robespierre ser jutjat i executat. -
Directori (1795-1799)
Després de l'execució de Robespierre, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III,. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors). Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799, recolzat per l'alta burgesia, per posar fi a el sistema. -
Consolat (1799-1804)
Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit. -
Period: to
NAPOLEÓ
-
L'Imperi (1804-1815)
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador.
Per França el període napoleònic va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució: Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit. Va promulgar un nou Codi Civil (1804). Va mantenir els principis de la Revolució. L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític, i la llibertat de premsa es va retallar. -
Invasions de Napoleó (1808-1821)
Portugal es va posicionar al costat d'Anglaterra, de manera que Napoleó va decidir envair-ho. Napoleó va envair Espanya en 1808. (Guerra de la Independència) Després de ser vençut Leipzig (1813) va ser desterrat a l'illa d'Elba (1814). Va tornar a el poder durant cent dies (Imperi dels Cent Dies). Després de ser derrotat a Waterloo (1815) Va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821. -
Period: to
Congrés de Viena
Després de la derrota de Napoleó, es va iniciar una època de reacció antiliberal, que s'anomena Restauració. Durant l'època de la Restauració van tornar al poder els monarques de l'Antic Règim, els que van actuar com si la Revolució francesa mai hagués passat. El Congrés de Viena va ser convocat amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa. A més, en aquest Congrés es van establir els principis ideològics de la Restauració. -
Revolució de 1820 (1820-1829)
L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar Espanya, Nàpols i Grècia. El moviment es va iniciar a Espanya, es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal. La Santa Aliança va acabar amb el moviment i que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. A Grècia la revolució, perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc. Va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència del nou Estat. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
L'ordre de la Restauració va durar poc. El liberalisme s'havia afermat com a ideologia de la burgesia, i resultava inevitable que, aquest grup social que tenia el poder econòmic, acabés obtenint el poder polític. Això va succeir amb les revolucions de 1820, 1830 i 1848. -
Els Primers Moviments Nacionalistes (1821-1826)
En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència. En 1827, França i Anglaterra van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829. L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos. Entre 1808 i 1826 les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli, i es van declarar independents. -
Period: to
UNIFICACIONS
L'expansió napoleònica havia despertat els sentiments nacionalistes de molts pobles d'Europa. El Congrés de Viena va reordenar les fronteres del continent europeu sense tenir en compte la identitat nacional de pobles. Les revolucions liberals van ser acompanyades de reivindicacions nacionalistes. -
Revolució de 1830 (1830-1848)
Es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers. L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó (successor de Luis XVIII) hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari amb sufragi censatari. En altres països els moviments van fracassar (Alemanya, Itàlia i Polònia). -
Alemanya (1834-1871)
El principal problema d'Alemanya per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Prússia va prendre la iniciativa primer i en 1834 va potenciar una unió duanera que agrupava a gran part dels Estats alemanys. En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck. En 1864 va declarar la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França. El 1871 es va produir la proclamació del Segon Imperi alemany. -
Revolució de 1848, la Primavera dels Pobles (1848-1852)
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, va tenir també un component de revolució social i obrera. Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República, amb un clar matís social. Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte, qui en 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III. -
Itàlia
Itàlia estava dividida en vuit Estats. Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias)