Som la revolució

  • 1714

    1714
    Catalunya s'estaba resistent contra el burbons, Berwick va atacar a barcelona.
    Alguns dels caps i generals com Villaroel o Casa Nova, van resultar ferits de tal manera que els catalans s'havien de retirar.
    Pero mes tard el burinis no van poder avançar degut a les línies de combat.
    El 16 de Bcn va ser el punt final.
  • Period: to

    Som la revolució

    La Història és la ciència que s'encarrega de descriure i explicar els esdeveniments humans del passat i el present. En altres paraules, al llarg dels segles els éssers humans hem construït diverses visions concretes del sentit de la nostra existència que ens ajuden a comprendre el present.
    Les revolucions; o canvis ràpids, profunds i duradors de les condicions de vida; han modificat, amb més intensitat que altres fets, la manera de viure de l'home.
  • Lluís XVI

    Lluís XVI
    Lluís XVI, va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra i duc de Berry. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
  • La Guerra dels Set Anys

    La Guerra dels Set Anys
    Va ser un conflicte, va motivar una crisis financera que la corona va intentar parar-la recorrent a nous Impostos.
    La protesta dels colons va fer que retiressin les taxes i es va provocar la revolta del té ja que va ser la única que no es va retirar
  • Period: to

    Revolució Americana

    La revolució americana va ser el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, i va acabar amb la independència dels colons.
    L'origen del problema tenia una base econòmica. Les vuit colònies del nord depenien del comerç i la indústria, estaven liderades per una rica burgesia.
  • revolta del Té

    revolta del Té
    Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston (1773).
  • Independencia dels estats units

    Independencia dels estats units
    Havien nascut els Estats Units d'Amèrica del Nord. D'acord amb això, els nous estats van formar una república, regida per un president i una assemblea o congrés, elegit tots dos per tots els habitants majors d'edat.
  • L'esclat

    L'esclat
    A partir de 1780, els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. En 1787, el rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos (revolta dels privilegiats).
  • Pau de Versalles

    Pau de Versalles
    Es va signar la Pau de Versalles per la que Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units dels Estats Units.
  • El llegat dels estats units

    El llegat dels estats units
    L'estat de George Washigton, format per tretze colònies, va redactar la primera Constitució de la Història.
    Els tretze estats tenien auto capacitat de governar.
    S'assegurava de la divisió de poders.
  • Monarquia constitucional

    Monarquia constitucional
    A la primavera de 1789 es van reunir els Estats Generals en Versalles.
    Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, el que donava la majoria als privilegiats (2 vots enfront d'1 de el tercer estat). Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria.
  • Estats generals

    Estats generals
    Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa, clergat i la resta del poble.
  • Period: to

    Revolució Francesa i Napoleó

    La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800.
    Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals.
  • Assemblea Legislativa

    Assemblea Legislativa
    Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. Molts privilegiats van emigrar fora de França i van començar a conspirar en contra de la Revolució.
  • Convenció republicana

    Convenció republicana
    La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu fins a la seva delegació en el Comitè de Salvació Pública i legislatiu de l'Estat des del 19 de setembre de 1792 al 30 d'octubre de 1795.
  • Directori

    Directori
    Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres.
    Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat, recolzat per l'alta burgesia, per posar fi a el sistema.
  • Consolat

    Consolat
    En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800.
    Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals.
    En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit.
  • L'imperi de Napoleó

    L'imperi de Napoleó
    Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit. Va promulgar un nou Codi Civil (1804) que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. Va mantenir els principis de la Revolució: liberalisme, sobirania nacional, sufragi universal, separació de poders... L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític, i la llibertat de premsa es va retallar.
  • Period: to

    Retorn a l'Antic Règim: Congrés de Viena.

    Durant l'època de la Restauració van tornar al poder els monarques de l'Antic Règim, els que van actuar com si la Revolució francesa mai hagués passat. El Congrés de Viena va ser convocat en 1814 amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució, i per garantir una pau duradora que evités noves onades revolucionàries.
  • revolució del 1820

    revolució del 1820
    L'ordre de la Restauració va durar poc. El liberalisme s'havia afermat com a ideologia de la burgesia, i resultava inevitable que, aquest grup social que tenia el poder econòmic, acabés obtenint el poder polític. Això va succeir amb les revolucions de 1820, 1830 i 1848.
  • Period: to

    Revolucions liberals burgeses.

    Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
  • Primers moviments nacionalistes

    Primers moviments nacionalistes
    En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra
  • Period: to

    Unificacions

    L'expansió napoleònica havia despertat els sentiments nacionalistes de molts pobles d'Europa. El Congrés de Viena va reordenar les fronteres del continent europeu sense tenir en compte la identitat nacional de pobles com el grec, el polonès, el belga, l'alemany o l'italià. Les revolucions liberals van ser acompanyades de reivindicacions nacionalistes.
  • Period: to

    Nacionalisme i unificacions.

    El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasmà com a ideologia política i moviment social ja durant el segle xvii, es consolidà amb un corpus teòric durant el segle xviii i esdevingué el corrent polític hegemònic durant el segle xix
  • Revolució del 1830

    Revolució del 1830
    En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya) amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers. L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari (moderat) amb sufragi censatari.
  • Revolució del 1848, La primavera dels pobles

    Revolució del 1848, La primavera dels pobles
    Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República, amb un clar matís social (sufragi universal masculí, llibertat de premsa, llibertat d'associació i dret a la feina). El nou govern provisional va implantar la jornada laboral de 10 hores.