-
Guerra dels Set Anys a Europa
La Guerra dels Set Anys van començar al 1756-1763, aquesta crisis va motivar una crisi financera que la corona va interpretar pal·liar recorrent nous impostos. -
Period: to
Som la revolució
-
Motí del Tè
Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston el 1773. -
Congrés de Filadelfia
En 1774, els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes -
Period: to
Revolució americana
-
Declaració de drets dels Estats units
La Declaració d'Independència dels Estats Units, signada el 4 de juliol de 1776. D'acord amb això, els nous estats van formar una república, regida per un president i una assemblea o congrés, elegit tots dos per tots els habitants majors d'edat. -
Consolat
En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat . Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. -
Pau de Versalles
En 1783 se signava la pau de Versalles per la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown -
El llegat dels Estats Units
El nou Estat, que agrupava les tretze colònies, va tenir com a primer president a George Washigton. En 1787, el nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. -
L'esclat
En 1787, el rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos.
Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria.
El rei i els privilegiats van intentar expulsar-los de la sala que ocupaven. -
Males collites
Van elevar el preu de el pa i van provocar motins dels grups menys afavorits -
Estats generals 1789
A la primavera de 1789 es van reunir els Estats Generals en Versalles. Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, el que donava la majoria als privilegiats. Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria -
Revolució popular
Els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme.
A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent -
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució. Es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals, pel qual es va suprimir el delme i els drets jurisdiccionals dels senyors feudals. -
Period: to
Revolució francesa
-
Assemblea Legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. -
La Constitució
El règim polític era la monarquia parlamentària.
Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals.
L'Assemblea seria elegida per sufragi censatari -
Convenció republicana
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà .
La Convenció va comptar amb diverses tendències ideològiques
Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren els més moderats. Acceptaven la monarquia com a forma de govern. -
Directori
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres -
Consolat
En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat . Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. -
Period: to
Napoleó
-
L'imperi
Per França el període napoleònic va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució
No obstant això Napoleó va fracassar en l'intent de prendre Anglaterra sent bloquejada per mar. -
Period: to
Conrgés de Viena
-
Revolució de 1820
El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutism. -
Period: to
Revolució Liberals burgeses
-
Desenllaç de Napoleó
Després de ser vençut Leipzig (1813) va ser desterrat a l'illa d'Elba (1814).
Va tornar a el poder durant cent dies (Imperi dels Cent Dies). Després de ser derrotat a Waterloo (1815), va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821. -
Period: to
Unificacions
-
Revolució de 1830
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic.
Bèlgica va aconseguir independitzar-se dels Països Baixos (Holanda) a la qual havia estat unida en 1815 com "estat tap". Va formar un nou estat basat en una monarquia constitucional representada per Leopold I. -
La revolució de 1848, la primavera dels pobles
Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, qui en 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III, donant a el trast amb la major part de les reivindicacions revolucionàries i inaugurant el Segon Imperi francès. -
Unificació Itàlia
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia.
El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
Unificació Alemanya
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Prússia va prendre la iniciativa primer i en 1834 va potenciar una unió duanera (Zollverein) que agrupava a gran part dels Estats alemanys.
En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat.