-
Aparició del nacionalisme.
És una ideologia política que apareix al segle XIX, es basa en el sentiment de pertinença a una nació. Defensa el dret dels pobles de poder disposar per ells mateixos. Va aparèixer per la invasió napoleònica, en molts pobles va créixer el sentiment patriòtic pel rebuig dels francesos. -
Aparició del liberalisme.
El liberalisme és una ideologia política apareguda al segle XIX que es basa en les
idees de la Il·lustració i les de la Revolució Francesa.
Defensa la llibertat individual, de pensament, d’expressió, de religió i de propietat, el sistema parlamentari, la limitació dels poders monarquics, la separació de poders, el dret a votar i l’existència de constitucions que regulin els poders estatals. En resum, un Estat liberal. -
Period: to
La siderúrgia com a principal sector industrial.
A causa de la massiva construcció de carrils i vaixells, la siderúrgia va passar a ser el sector industrial principal per la gran demanda de ferro. -
Period: to
Nova societat de classes.
La Revolució Industrial i el liberalisme polític i econòmic van transformar la societat del segle XIX. Les classes van desaparèixer, ja no hi havia privilegiats, per tant, les
diferències es van establir en l’àmbit econòmic, va començar la societat de classes, la qual es dividia en: burgesia, els nous privilegiats, són els propietaris dels mitjans de producció i proletariat, els obrers. -
Period: to
La qüestió social.
A la primera meitat del segle XIX molts intel·lectuals i artistes es van adonar que la societat liberal i industrialitzada havia generat desigualtats i de la misèria en la qual es trobava la classe treballadora i el malestar social que això provocava.
Per tant, la qüestió social, no és res més que, la preocupació per les conseqüències de la industrialització. Amb el temps van aparèixer més partidaris de reformar o canviar el sistema econòmic. -
Period: to
Revoltes ludistes a Anglaterra.
Moltes vegades les revoltes dels obrers consistien en realitzar accions amb fi de danyar les màquines perquè les consideraven les responsables de l'atur i de la reducció dels salaris, això es coneix amb el nom de ludisme.
Van començar a Anglaterra els anys 1811 i 1816 i es van estendre per tot el món. -
Period: to
El Congrés de Viena.
Els països vencedors de Napoleó, es van reunir al Congrés de Viena i van decidir imposar l’absolutisme a Europa. No volien noves revolucions, per això, van crear un pacte entre les
monarquies absolutes europees anomenat la Santa Aliança, on juraven la intervenció militar de la Santa Aliança en cas d’una nova revolució antiabsolutista en algun estat d’Europa.
També es van repartir el mapa europeu (territoris conquerits per Napoleó). -
Derrota de Napoleó.
Napoleó va iniciar la
invasió de països europeus, com
Espanya, Itàlia, Holanda o Alemanya, ell volia portar els principis de la Revolució Francesa i eliminar les monarquies absolutistes, però sempre sota les seves ordres i el seu poder absolut, fins al 1815 que va ser derrotat a Waterloo.
Va acabar el període revolucionari França i els francesos van tornar a l'absolutisme. -
Primera onada revolucionària liberal.
Revolucions liberals a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont. Cap va tenir èxit en totes elles va intervenir la Santa Aliança. -
Naixement del sindicalisme.
A partir del 1820-1830, els treballadors van entendre que el ludisme no milloraria les seves
condicions de vida i de treball. Per tant, van decidir crear organitzacions per defensar els seus drets, anomenades sindicats. -
Invenció de la locomotora.
Màquina de vapor capaç de traslladar-se sobre rails.
Va aconseguir una densa xarxa ferroviària a Europa.
La màquina de vapor també es va aplicar a la navegació, els vaixells de vapor van permetre reduir la durada dels viatges
transoceànics.
Tots això va millorar el comerç. -
Independència de Grècia.
Gràcies al moviment nacionalista que reivindica la independència d'un Estat més gran, Grècia va aconseguir la independència de l'Imperi Otomà. -
El Gran Sindicat General de Filadors.
A la Gran Bretanya, va començar el sindicalisme contemporani, els obrers es van agrupar en organitzacions d'oficis, les Trade Unions, una d'elles El Gran Sindicat General de Filadors. -
Segona onada revolucionària liberal.
Va succeir a França, el rei Carles X va ser derrocat, i es va implantar una monarquia liberal burgesa, amb el resultat del fi de l'Antic Règim a l'Estat francès. -
Independència de Bèlgica.
Pel mateix motiu que Grècia, Bèlgica va aconseguir la independència dels països baixos. -
Creació de la Great Trade Union.
Robert Owen va proposar la unió dels diversos sindicats d’oficis, i així es va fer, els obrers van constituir la Great Trade Union. -
Period: to
Unificació d'Alemanya.
El nacionalisme també reivindicava les nacions repartides entre diversos estats. Alemanya es trobava dividida en múltiples estats molt més petits. -
Primer sindicat d'Espanya, la Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona.
En la dècada dels quaranta el sindicalisme es va estendre per Espanya, per això es van crear sindicats, el primer va ser la Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona. -
Tercera onada revolucionària liberal.
Un altre cop a França, perquè la monarquia liberal burgesa restringia la llibertat dels ciutadans. Va ser una revolta de les classes populars contra la monarquia i la burgesia, el Rei va fugir i es va proclamar la Segona República. Es va implantar el sufragi universal masculí, l’abolició de la pena de mort i la intervenció de l’Estat en l’economia i garantia del dret de treballar. -
Naixement del socialisme.
El 1848, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar el Manifest del Partit Comunista una formulació del socialisme.
El socialisme defensava la necessitat de destruir l’ordre liberal i el sistema econòmic
capitalista per crear una nova societat més igualitària. Pensava que el final
del capitalisme no tindria lloc així com així, sinó que havia de ser mitjançant una revolució del proletariat. -
Fi de la revolució industrial.
Va ser una transformació
de l'economia i de l’organització social, un
seguit de revolucions paral·leles que van afectar
a l’economia, la societat i la política. La transformació més important de la història des del Neolític. -
Naixement de l'anarquisme.
L'anarquisme va ser un altre gran corrent de pensament que lluitava contra el liberalisme, agrupava ideologies individuals diferents. L'anarquisme criticava la propietat privada i defensava un sistema social cooperativista. Posteriorment, Bakunin va afirmar que la revolució l'havien de fer els sectors oprimits i que el seu objectiu no seria conquerir l'Estat, sinó destruir-lo.
En general, l'anarquisme criticava la
societat capitalista i proposava un model sense d'autoritats. -
Creació Associació General dels Sindicats Alemanys.
Grans sindicats a nivell estatal -
Creació de la primera internacional.
El nombre de treballadors va augmentar, per tant la consciència de formar part d'una mateixa classe també, els treballadors van deixar enrere els estats i les fronteres, i van constituir l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres. -
Congrés de l’AIT a Ginebra.
Es va celebrar el primer congrés de l'AIT. -
Congrés de l’AIT a Lausana
-
Congrés de l’AIT a Brussel·les.
-
La unificació d’Itàlia es va completar.
Itàlia tenia el mateix problema que Alemanya, estava dividida. La seva unificació va començar Risorgimento i va acabar amb la conquesta de Roma el 1870, que es va
convertir en la capital del nou Estat. -
Inici de l'Imperialisme.
Les principals potències europees van colonitzar moltes zones del
món, principalment als continents asiàtic i africà. -
Comuna de París.
Va haver una guerra entre Prússia i França, va finalitzar amb la derrota de França, però el París es va negar a rendir-se i va formar una Comuna. -
Expulsió dels anarquistes de l’AIT.
Gràcies al fracàs de la Comuna de París que seguia un sistema anarquista Marx va poder fer fora als anarquistes de l'AIT al Congrés de l'Haia. -
Creació del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD).
Els socialistes van crear grans partits polítics obrers socialistes a nivell estatal. El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany. -
Dissolució de la primera AIT.
-
Creació del Partit Socialista Espanyol (PSOE).
Es crea un partit socialista a Espanya: el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). -
Divisió de l'anarquisme en dues branques.
L’anarquisme es va dividir en dues branques ja que no els anarquistes estaven d’acord en els objectius que volien assolir però no en la manera en la qual els volien assolir, i es van separar en anarcosindicalista, que defensava l’organització en sindicats i els anarcocomunista, que s’oposava a qualsevol forma d’organització i feien “propaganda
pel fet”, atemptats terroristes contra la societat burgesa. -
Conferència Internacional de Berlín
A l'Àfrica si van establir moltes potències. Davant els conflictes de les potències per veure qui es quedava que, es va convocar la Conferència Internacional de Berlín, on es van repartir les zones
d'expansió de cada país. -
Dia dels Treballadors
Celebrem el dia dels treballadors l'1 de maig, en honor als treballadors que van ser detinguts assassinats en una manifestació a Chicago per reclamar la jornada de vuit hores. -
Creació Unió General de Treballadors (UGT)
Gran sindicat a Espanya. -
Segona Internacional
La Segona Internacional o Internacional Socialista es va fundar a París el 1889.
Només va incorporar els partits socialistes, aquest cop no hi havia els anarquistes. -
Legalització del SPD.
-
Assassinat del president de la República Francesa
Aquest succés i els que venen a continuació (els assassinats) són fruit de la propaganda del fet que feien els anarcocomunistes. -
Assassinat del president del govern espanyol.
-
Assassinat de l’emperadriu d’Àustria
