-
Period: to
Restauració
Restauració absolutista després de la caiguda de Napoleó. -
Congrés de Viena
Reunió entre els 4 grans imperis dominants europeus: Prússia, Rússia, Àustria i Gran Bretanya. Volien recuperar el territori conquerit per Napoleó. -
Principi d'equilibri europeu
Aquest principi es va acordar al Congrés de Viena, per un repartiment just i equilibrat entre els quatre imperis dels territoris recuperats. -
Principi de legitimisme
Principi acordat al Congrés de Viena, el que consistia a restablir l'emperador previ a que Napoleó es sobreposés. Si aquest havia mort establien com a tal al descendent més pròxim. -
Santa Aliança
Fou un exèrcit format per les forces militars dels quatre imperis per controlar i sofocar les revoltes liberals. Més tard França formà part d'aquest acord (1820). -
Period: to
Onades revolucionàries del 20
També conegudes com Cícle Mediterrani, vàren ser les primeres revolucions liberals d'una llarga cadena. Aquestes estàven formades majoritàriament per burgesos i intel·lectuals. -
Espanya del 20
En aquest moment Espanya participa en el moviment revolucionari, i tot i fracassar, desde el 1820 fins al 1823 van tindre una imposició liberal, després al 1824 la Santa Aliança va acabar amb el govern -
Itàlia i Portugal del 20
Ambdós casos van lluitar contre les forces absolutistes però en cap es va aconseguir un canvi en el govern. Després d'aquestes revoltes els sentiments nacionalistes i lberals s'expandirien per tot el territori. -
Grècia del 20
Les uniques insurrecions que prosperen de la manera desitjada són les de Grècia, la qual aconsegueix independitzar-se de l'imperi Turc al 1829 i crea un govern i constitució liberal. -
Period: to
Onades revolucionàries del 30
Les revoltes més grans pertanyen a les del 30, formades per burgesos, intel·lectuals i grups populars per tot Europa. En aquesta onada bastantes nacions acosegueixen alliberar-se dels imperis, com per exemple Bèlgica dels Països Baixos. -
Regne Unit del 30
No hi ha un canvi de govern i tot hi estar en plena revolució industrial, s'amplien les llibertats adoptant la constitució de 1791. Aquesta presenta algunes desventatges com són: estar dirigida majoritàriament a l'alta burgesía, el sufragi és censatari (homes blancs) i les llibertats estàn limitades. -
França del 30
Es produeix un cop d'estat contre Carles X Borbó, el monarca instaurat durant el Congrés de Viena a França. Les forces revolucionàries instauren com a monarca liberal a Lluís Felip d'Orleans. Aquest esdeveniment és més conegut per el pseudònim de: Revolució del Juliol o Revolució de les tres glorioses (27, 28, 29 de Juliol). -
Espanya del 30
Hi ha una revolta de progressistes contra moderats en la que els primer aconsegueixen la victòria en el famós Motí de la Granja. Posteriorment s'aboleix La Pepa (1836), constitució redactada al 1812 a Càdis el dia de Sant Josep, d'aquí el seu nom. -
Period: to
Onades revolucionàries del 48
Van ser les últimes revolucions de tota la cadena derivada. Hi ha una crisi econòmica a causa de la industrialització la que dona pas al inici del moviment obrer. Les seves isurreccions (primavera dels pobles) tot i ser sofocades originen les idees democràtiques i suposen la fallida de la monarquía absolutista. -
França del 48
El govern de Lluís Felip d'Orleans presenta bastantes limitacions i comença una insurrecció formada per la petita i mitjana burgesía més la classe obrera. El monarca es veu obligat a fugir i s'estableix una república democràtica temporal (sobirania popular, sufragi universal masculí, ampliacions de llibertats, Tallers Nacionals...), fins que a les pròximes eleccions l'alta burgesía guanya i aboleix tots els drets. La classe regidora instaura com a monarca a Napoleó III. -
Period: to
Unificació d'Alemanya
Dividida en el Congrés de Viena en 38 estats repartits entre Àustria i Prússia, la confederació germànica va ser influenciada per les onades del 20 i 30 creant un sentiment nacionalista i unificador. -
Característiques unificació Alemanya
Política: Àustria i Prússia lluiten pel control total d'Alemanya. En la confederació trobem 2 partits; Gran Alemanya (volen unificar els territoris de parla Alemanya) i Petita Alemanya (volen unificar els territoris conquerits per Àustria).
Economía: la burguesía prussiana vol un creixement econòmic i industrial. Es crea el mercat entre Alemanya i els Estats del Nord, Zollverein (1834).
Guillem I i Otto von Bismarck inicien la unificació (1862), es necessiten 3 guerres.
Imatge: Otto von Bismarck -
Period: to
Unificació d'Itàlia
Segmentada en 4 zones: Nord ( Llombardia, Véneto, Parma, Mòdena, Lucca i Toscana), Nord-Oest (Piemont i Torí), Centre (Estats pontifícis) i Sud (Regne de les 2 Sicílies). El sentiment liberalista està molt extens ja que en les prèvies onades revolucionàries les revoltes van ser redüides sense cap tipus de fruit excepte a Piemont, que es va independitzar (1848). -
Societats secretes
Eren grups de liberals patriòtics amb idees republicanes, progressistes i nacionalistes formades durant les onades. Ex: Carbonaris, Adelfs i La jove Itàlia. Mazzini va ser el cap d'aquesta última i un segidor seu tindrà més endevant un paper crucial. Imatge: Leonida Montanari, component dels Carbonaris. -
Risorgimento (renaixença)
Corrent cultural que reivindicava una mateixa identitat cultural i nacional. Un persontatge que va desenvolupar un gran paper va ser, per exemple; Leopardi Verdi. -
1a etapa d'unificació Italiàna
Amb Víctor Manuel II i el comte de Cavour al capdavant de l'operació, Piemot s'alia amb França i junts guanyen a Àustria Llombardia. Un pas important es va fer en la batalla de Solferino -
2a etapa d'unificació Italiàna
Toscana, Mòdena i Parma són alliberades.
Imatge: Víctor Manuel II -
3a etapa d'unificació Italiàna
Giuseppe Garibaldi, el famós seguidor de Mazzini (Carbonaris), aconsegueix el regne de les 2 Sicílies i Nàpols amb 1000 voluntaris (l'expedició dels mil). -
4a etapa d'unificació Italiàna
El comte Cavour i Víctor Manuel II ocupen el centre d'Itàlia.
Giuseppe Garivaldi cedeix els territoris a Víctor Manuel II fent-se rei de l'Estat del Regne d'Itàlia (1861).
Véneto és arrebatat dels Austríacs (1866).
Imatge: Comte Cavour -
1a etapa d'unificació Alemanya (1a guerra)
Prússia ajuda a Àustri a guanyar territoris de Dinamarca (Schleswig i Holstein), guerra dels Ducats. -
2a etapa d'unificació Alemanya (2a guerra)
Prússia s'enfronta a Àustria i la confederació es dissol. La primera citada es queda amb la confederació del Nord (23 Estats). -
5a etapa d'unificació Italiàna
Tot el regne està junt, amb la incorporació de Roma. Degut a les diferents independitzacions dels regnes el Nord té un nivell econòmic molt alt en comparació amb el Sud. -
3a etapa unificació Alemanya (3a guerra)
França lluita a Prússia per conflictes de la corona espanyola. El sud de la confederació s'uneix al Nord per guanyar i França esdevé derrotada. Aquesta última cedeix els Estats d'Alsàcia i Lorena de parla alemanya. -
4a etapa d'unificació Alemanya
Guillem I de Prússi es converteix en emperador d'Alemanya proclamat a Versalles. Neix el Ii Reigh o Imperi Alemany. -
Aspectes en comú de les 2 unificacions
- Van ser dividides al Congrés de Viena.
- El Romanticisme va permetre fusionar els corrents polítics.
- Participaren en totes les onades revolucionàries tot i sense cap assoliment.
- L'extenció de l'industrialisme.
- Hegemonia política de les monarquies del Piemont (Itàlia) i Prússia (Alemanya). -
Menció Especial (John Stuart Mill)
Jhon Stuart Mill fou un filòsof, economista i polític angles de gran importància en el desenvolupament de la política i l'economía del pais. Educat i adoctrinat en un model de societat i pensament purament utilitarista pel seu pare James Mill, seguidor de Jeremy Bentham; va ser capaç de buscar un nou model de societat que no fos tant inconsistent. Al aconseguir-ho va donà lloc al model d'avui en dia, un capitalisme amb una base cultural (no política ni econòmica) amb trets utilitaristes.
